Extracte de la puta feina de Matthew Tree

(...) Els que viuran d’aquí a un mil·lenni o mes, segurament ens miraran a nosaltres, el assalariats de principis de segle XXI, una mica com nosaltres mirem els pagesos medievals que treballaven de sol a sol set dies a la setmana per poder menjar malament i mantenir els seus senyors en l’abundància. Brandaran el cap, els nostres descendents, i donaran gràcies al déu que ja sabran que no existeix, que no han de viure subjectes a les pressions sovint il·lògiques i que de vegades francament inhumanes dels amos. El sistema laboral que ens ha tocat viure desapareixerà, s'engrunarà, es convertirà en pols. A menys que algú decideixi preservar algun record d'aquest sistema antidemocràtic, generador de misèries, irritador de nervis i destructor de l'autoestima de generacions senceres de persones innocents, un record guardat en algun museu, algun llibre de text, perquè els escolars que trepitjaran les nostres tombes ho puguin estudiar, i es quedin bocabadats pel fet que en uns països dits lliures, tanta gent pogués sotmetre's mes o menys voluntàriament a tanta humiliació, que tanta gent pogués accedir a ser controlada, injuriada i renyada duran un mínim de vuit hores cada dia per unes persones que sovint no tenien cap virtut, ni cap rastre de seny, que no mostraven ni intel·ligència emocional i intel·ligència a seques.No els donem tanta satisfacció, moguem-nos cap a la porta marcada com a sortida, per difícil que pugui semblar, per lentament que hàgim d'anar. Tinguem prou confiança en nosaltres mateixos per descobrir quins son els nostres objectius de debò ( i no pas els objectius tipus fullet d’agència de viatges que ens ensinistren a anhelar) i convertim aquestes ambicions en realitat. Si no podem deixar la feina, aprofitem el nostre temps lliure, i si tampoc disposem de temps, estenem un braç imaginari cap els nostres patrons, caps i directius; fem un puny amb la mà que hi ha a l'extrem, despleguem el dit del mig del braç, estès de manera que el dit del mig es dispari cap amunt, transmetent així un missatge inconfusible: "Tu no ets pas el meu amo, i un dia d'aquests t'ho demostraré d'una vegada per sempre" Som lliures, diuen. Comportem-nos, doncs, com si no ens diguessin cap mentida.





La puta feina


Matthew Tree