He de dir que comparteixo el seu criteri de que patim unes diferències abismals. Penso, però, que aquestes no es donen solament per les condicions contractuals (tiquets de menjador, triennis, etc..), sinó també per altres raons (com ells assenyala entre parèntesi) que donen lloc a disposar o no de tiquets de menjador, antiguitat, categories professionals, RPO, etc..i que no sempre responen a la condició de si el treballador és antic o nou . El resultat final de les condicions laborals de cadascun de nosaltres és condicionat fortament pel diferent tipus de relacions contractuals que hem signat i hem anat observant, però no explica el tot ni totes les diferències que patim. A part de les diferències contractuals han estat diversos els condicionants que han influït en les nostres diferències pel que fa a retribucions i prestacions derivats del nostre treball. Aspectes com els canvis importants en les voluntats mateixes de l’empresa, models i objectius d’empresa diferents, repartiment dels beneficis amb uns criteris o altres, reconeixement i per tant sensibilitats diferents alhora d’avaluar el nostre treball, diferències grans en les capacitats de gestió i direcció, compliment o no dels acords, etc. han ajudat i de quina manera a crear aquestes diferències i generar frustracions.
No ens enganyem. Avui hi ha qui malgrat el poc temps de treball a l’empresa disfruta de totes les avantatges i més (tiquets de menjador, RPO important, canvis de categoria, reconeixement professionals, ...) i altres en canvi, que porten molt de temps a la casa, ni han vist reconegut el seu treball ni la seva professionalitat i se’ls avoca en dic sec dins l’estricte compliment del que diu el conveni i en alguns casos ni això. Crec que els exemples que tots coneixem, les singularitats de que som objecte donarien un dibuix d’empresa molt diferent del que se’n pretén fer veure i segurament la pel·lícula no aniria tant entre la disjuntiva de bons i dolents, antics i nous, sinó com sovint passa en el món del treball entre els qui cada cop tenen més i els qui no. Que tot sigui dit de pas, no té cap mena de correspondència en treballar bé o no.
Els contractes de treball en principi es fan d’acord amb el conveni col·lectiu, que aplega a tothom de manera relativa, però crec important, dins un marc de condicions, oportunitats i progrés força equitatiu, encara que millorable certament. Dic en principi, perquè entenc que si bé el que està escric i conforma el gruix i discurs del Conveni Col·lectiu és força equitatiu; no ho és, i gens, el dia a dia del COMB i les seves empreses. Que ens passa, doncs? Tenim un Conveni que no ens servei de res? Hem d’esperar canvis positius en la Direcció? Tenim un incompliment del conveni? Que ens cal fer per ajustar el que tenim escrit amb la realitat nostra de cada dia? Esperar noves vingudes?
Malgrat no compartir l’opinió “d’enfrontament entre companys” tot i les greus diferències i les profundes frustracions, ni compartir tampoc del tot els posicionaments descrits d’“antics” i “nous”, tancats en la defensa del que uns tenen o en la por de perdre més d’altres. Estic plenament d’acord en la necessitat d’unió en la defensa dels mateixos interessos. Penso que l’anònim Escorpio l’encerta quan descriu aquesta necessitat, doncs la millor manera que tenim de defensar i millorar el marc de relacions laborals en el que desenvolupem el nostre treball és la unitat. Però no és suficient la unitat ni aquesta és fàcil sempre de crear. Ens cal establir (entre tothom) quin són aquestes “mateixos interessos” dins la diversitat del que som que ens farà possible avançar, progressar des de la unitat. Jo, si més no avanço algunes propostes, per ser debatudes, recolzades o rebutjades:
Aquests objectius caldria prioritzar-los i posar-los damunt la taula de negociació amb l’empresa un cop fossin aprovats per l’assemblea i els haguéssim concretat en un calendari d’accions que tingues en compte els següents elements:
No ens enganyem. Avui hi ha qui malgrat el poc temps de treball a l’empresa disfruta de totes les avantatges i més (tiquets de menjador, RPO important, canvis de categoria, reconeixement professionals, ...) i altres en canvi, que porten molt de temps a la casa, ni han vist reconegut el seu treball ni la seva professionalitat i se’ls avoca en dic sec dins l’estricte compliment del que diu el conveni i en alguns casos ni això. Crec que els exemples que tots coneixem, les singularitats de que som objecte donarien un dibuix d’empresa molt diferent del que se’n pretén fer veure i segurament la pel·lícula no aniria tant entre la disjuntiva de bons i dolents, antics i nous, sinó com sovint passa en el món del treball entre els qui cada cop tenen més i els qui no. Que tot sigui dit de pas, no té cap mena de correspondència en treballar bé o no.
Els contractes de treball en principi es fan d’acord amb el conveni col·lectiu, que aplega a tothom de manera relativa, però crec important, dins un marc de condicions, oportunitats i progrés força equitatiu, encara que millorable certament. Dic en principi, perquè entenc que si bé el que està escric i conforma el gruix i discurs del Conveni Col·lectiu és força equitatiu; no ho és, i gens, el dia a dia del COMB i les seves empreses. Que ens passa, doncs? Tenim un Conveni que no ens servei de res? Hem d’esperar canvis positius en la Direcció? Tenim un incompliment del conveni? Que ens cal fer per ajustar el que tenim escrit amb la realitat nostra de cada dia? Esperar noves vingudes?
Malgrat no compartir l’opinió “d’enfrontament entre companys” tot i les greus diferències i les profundes frustracions, ni compartir tampoc del tot els posicionaments descrits d’“antics” i “nous”, tancats en la defensa del que uns tenen o en la por de perdre més d’altres. Estic plenament d’acord en la necessitat d’unió en la defensa dels mateixos interessos. Penso que l’anònim Escorpio l’encerta quan descriu aquesta necessitat, doncs la millor manera que tenim de defensar i millorar el marc de relacions laborals en el que desenvolupem el nostre treball és la unitat. Però no és suficient la unitat ni aquesta és fàcil sempre de crear. Ens cal establir (entre tothom) quin són aquestes “mateixos interessos” dins la diversitat del que som que ens farà possible avançar, progressar des de la unitat. Jo, si més no avanço algunes propostes, per ser debatudes, recolzades o rebutjades:
- Aconseguir un nivell òptim/alt de compliment del que diu el conveni: horari, promoció, formació i garanties socials, etc.
- Lluitar i proposar l’equiparació per a tothom del dret a tiquet de menjador per a tothom que treballi matí i tarda..
- Proposta de suplement, plus o semblant en funció del treball fet en relació al temps treballat.
Aquests objectius caldria prioritzar-los i posar-los damunt la taula de negociació amb l’empresa un cop fossin aprovats per l’assemblea i els haguéssim concretat en un calendari d’accions que tingues en compte els següents elements:
- Reforç de l’acció sindical
- Expressió visible de suport per part dels companys i companyes
- Proposta d’accions en defensa d’aquests objectius.
Hola compañeros de la CUT, me gustaría saber si le habéis pedido a la empresa explicaciones sobre este despido y si la empresa ha explicado si este es un despido puntual o habrás más.
ResponEliminaUno de los vuestros.
Benvolguts, per evitar males interpretacions us demanem que les preguntes adreçades a la CUT, com la que ens ocupa, se’ns facin arribar per correu electrònic o signades. Independentment de les opinions anònimes que vulguin penjar-se al blog, les quals solament han de tenir en compte les consideracions generals anunciades. Gràcies
ResponElimina