Reflexió sobre la política d’acomiadaments de l’empresa
El passat 28 de maig teníem la grata notícia de que l’Enric Vilella havia guanyat. Hem de ser clars i manifestar la nostra alegria, no per revenja de res ni a ningú sinó simplement perquè és a favor de la nostra posició, del que pensàvem, del que dèiem i pel que ens manifestàvem. Malgrat se’ns digui el contrari l’ ACTA DE CONCILIACIÓ és prou clara:
“La parte demandada Medivalor A.V., Agencia de Valores S.A, reconoce la improcedencia del despido notificado al demandante el día 14 de febrero de 2008 y se compromete a abonarle, en concepto de indemnización por despido, la suma de XX.XXX € netos”
L’acomiadament de l’Enric, en el marc d’altres, va ser un fet del tot injustificat, ni la part dels treballadors va ser informada, ni els arguments pels quals se l’acomiadava discutits, ni res de res, solament varem tenir com a resposta a les nostres preguntes i dubtes l’arrogància de qui és creu en possessió de la veritat. És per això que ara, un cop resolt judicialment el cas, ens agradaria saber algunes coses.
Qui o quines són les persones responsables d’haver aconsellat, proposat o insinuat (tant és!) a la direcció de l’empresa emprendre el camí de l’acomiadament?
Qui o quines persones són les responsables d’haver “muntat” el plec de raons per les quals l’empresa decideix l’acomiadament?
Qui o quines persones són les responsables d’haver presentat l’acomiadament com un fet del tot ajustat a llei i d’interès per a l’empresa?
La veritat és que ens agradaria saber-ho, conèixer-les i poder-los qüestionar el que han fet, perquè no ho tornin a fer, perquè assumeixin la seva part de responsabilitat en un afer que ha fet malt a un company, ens ha fet malt a tots i fins i tot ha fet malt a l’empresa. Si com se’ns diu, repetidament, tant aquest acomiadament com els altres, no tenen res a veure amb cap estratègia ni determinació d’empresa hem de creure que les raons són de tipus personal, vinculades a decisions del tot qüestionables i arbitràries a persones que no estan a l’alçada del càrrec pel que han estat designats. Càrrecs que aconsellen, proposen o insinuen decisions que perjudiquen greument a la pròpia empresa. O algú creu que tot el que ha passat a Medivalor és gratuït? Que no te cap mena de repercussió en el col·lectiu mèdic? Que no te perquè afectar al futur immediat de l’empresa? Que els costos econòmics dels acomiadaments són del tot assumibles?
Nosaltres pensem que no. Que per desgràcia tot plegat ni és gratuït ni passatger pel company ni per l’empresa. Que enrenous com aquest són perjudicials per la pròpia imatge de l’empresa i pel treball intern en ella.
Pensar que no ha passat res, perdoneu però és del tot irresponsable!
El passat 28 de maig teníem la grata notícia de que l’Enric Vilella havia guanyat. Hem de ser clars i manifestar la nostra alegria, no per revenja de res ni a ningú sinó simplement perquè és a favor de la nostra posició, del que pensàvem, del que dèiem i pel que ens manifestàvem. Malgrat se’ns digui el contrari l’ ACTA DE CONCILIACIÓ és prou clara:
“La parte demandada Medivalor A.V., Agencia de Valores S.A, reconoce la improcedencia del despido notificado al demandante el día 14 de febrero de 2008 y se compromete a abonarle, en concepto de indemnización por despido, la suma de XX.XXX € netos”
L’acomiadament de l’Enric, en el marc d’altres, va ser un fet del tot injustificat, ni la part dels treballadors va ser informada, ni els arguments pels quals se l’acomiadava discutits, ni res de res, solament varem tenir com a resposta a les nostres preguntes i dubtes l’arrogància de qui és creu en possessió de la veritat. És per això que ara, un cop resolt judicialment el cas, ens agradaria saber algunes coses.
Qui o quines són les persones responsables d’haver aconsellat, proposat o insinuat (tant és!) a la direcció de l’empresa emprendre el camí de l’acomiadament?
Qui o quines persones són les responsables d’haver “muntat” el plec de raons per les quals l’empresa decideix l’acomiadament?
Qui o quines persones són les responsables d’haver presentat l’acomiadament com un fet del tot ajustat a llei i d’interès per a l’empresa?
La veritat és que ens agradaria saber-ho, conèixer-les i poder-los qüestionar el que han fet, perquè no ho tornin a fer, perquè assumeixin la seva part de responsabilitat en un afer que ha fet malt a un company, ens ha fet malt a tots i fins i tot ha fet malt a l’empresa. Si com se’ns diu, repetidament, tant aquest acomiadament com els altres, no tenen res a veure amb cap estratègia ni determinació d’empresa hem de creure que les raons són de tipus personal, vinculades a decisions del tot qüestionables i arbitràries a persones que no estan a l’alçada del càrrec pel que han estat designats. Càrrecs que aconsellen, proposen o insinuen decisions que perjudiquen greument a la pròpia empresa. O algú creu que tot el que ha passat a Medivalor és gratuït? Que no te cap mena de repercussió en el col·lectiu mèdic? Que no te perquè afectar al futur immediat de l’empresa? Que els costos econòmics dels acomiadaments són del tot assumibles?
Nosaltres pensem que no. Que per desgràcia tot plegat ni és gratuït ni passatger pel company ni per l’empresa. Que enrenous com aquest són perjudicials per la pròpia imatge de l’empresa i pel treball intern en ella.
Pensar que no ha passat res, perdoneu però és del tot irresponsable!
