Mantenir els salaris vol dir garantir l’IPC a la majoria dels treballadors

Continuen sent constants les preguntes de companyes i companys referents a com van les coses pel que fa a la negociació del conveni, un cop aquest va ser denunciat per l’empresa. La majoria expressen preocupació i ens animen a defensar l’increment salarial de l’IPC.

Es normal. Tot i entendre els moments actuals i les mateixes limitacions de l’IPC, l’increment d’aquest, ara per ara és la única garantia de manteniment del poder adquisitiu per part de tothom. Hom pot acceptar que les circumstancies d’ara no permeten gaires floritures ni avenços en la millora de les nostres percepcions econòmiques (salaris), ara bé el manteniment del que tenim implica forçosament la defensa de l’IPC com increment salarial. Perquè si bé es cert que l’actual conjuntura econòmica-financera de l’estat ha portat a aquest a rebaixar en 3 punts els sous dels funcionaris de l’administració pública i de sectors concertats amb aquesta, també ho és que aquesta mai ha actuat com un referent en les nostres relacions de treball (cosa que ens hagués afavorit notablement). I cas d’actuar l’administració com a referent ho hauria de fer de manera no exclusiva en aquesta qüestió. El cert és que l’actual comparativa de salaris, entre l’administració i el COMB, és clarament favorable (i per golejada) a l’administració. Tant en l’apartat econòmic com en el social. I solament es manifesten uns salaris clarament inferiors en l’administració pel que fa als càrrecs directius.

Davant la crisi econòmica, de fet compartim les voluntats de presidència pel que fa a la revisió de les situacions laborals internes del COMB i les seves empreses. Tant pel que fa a la voluntat d’assegurar el manteniment dels llocs de treball i dels salaris i la millora de l’eficiència i competitivitat per garantir la qualitat dels serveis que donem, com per la crida al diàleg, generositat i sentit institucional a les parts implicades.

I és precisament des del diàleg que demanem poder parlar de costos sense por, però alhora parlant de realitats tangibles. Perquè no ens enganyem la fotografia de la nostra empresa és la que és. Una gran majoria que cobra uns sous, sobre els quals no hi ha marge per al sacrifici, quan per altra banda hi ha una minoria molt ben pagada i que amb una simple congelació dels seus ingressos per un any, o simplement del seu RPO percentual dels seus ingressos bruts i no subjectes a objectius, compensarien l’ajust en la massa salarial que diu l’empresa que cal fer.

Amb aquesta realitat pretendre reduir costos a partir de no incrementar amb l’IPC al 80% de la plantilla i a més demanar-nos que cedim aquest dret in secula seculorum (per sempre més) ni és just ni raonable i no pot formar part de la negociació col·lectiva.

Davant aquesta realitat la nostra responsabilitat, com a representants dels treballadors i treballadores, passa per defensar el manteniment dels llocs de treball i del poder adquisitiu. El nostre sentit institucional, que el tenim i el compartim, ens obliga a parlar de la necessitat de reduir costos, però ho volem fer des de la racionalització i disminució de la despesa general. I amb generositat, fer-ho repartint sacrificis en funció de qui més cobra més paga i situant-nos en el marc (no en el profit) del moment actual.

IPC - Evolució

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar el 0,9% l'octubre, i la taxa interanual va augmentar dues dècimes, fins a situar-se en el 2,3%, xifra que no s'assolia des de feia 23 mesos. En els deu primers mesos de l'any, els preus acumulen un increment de l'1,8%.

 

L'IPC mensual encadena així el seu tercer augment consecutiu, propiciat per la temporada d'hivern en vestit i calçat i per la pujada de la llum, mentre que la inflació interanual es va incrementar per segon mes consecutiu a causa de l'encariment dels carburants, del preu de l'electricitat i d'alguns aliments.

Amb la sèrie històrica a la mà, la taxa interanual d'octubre (2,3%) és la més elevada des de novembre de 2008, quan els preus van avançar un 2,4%. Amb octubre, ja són dotze els mesos consecutius en què aquest indicador es manté en taxes positives després de vuit mesos en negatiu.

En els deu primers mesos de l'any, els preus acumulen un increment de l'1,8%. Segons les dades publicades per l'INE, la inflació subjacent (que no inclou els preus dels productes energètics ni dels aliments no elaborats) es va situar l'octubre en l'1,1%, la mateixa taxa que el setembre.

Per la seva part, l'Indicador de Preus al Consum Harmonitzat (IPCA) va situar l'octubre la seva taxa anual en el 2,3%, dues dècimes per sobre de la taxa de setembre. Les xifres avançades per a aquest indicador, que sol coincidir amb la dada d'IPC general, pronosticaven un augment d'una dècima, fins al 2,2%, però finalment la pujada ha estat major a l'esperada.

El rebut de la llum eleva la inflació

L'organisme estadístic va atribuir la pujada interanual de la inflació principalment a l'habitatge, amb una variació anual del 5,4%, més d'un punt per sobre de la registrada el setembre, a causa de l'augment dels preus de l'electricitat, que l'octubre de l'any passat es van mantenir estables.

Els aliments i les begudes no alcohòliques també van influir al repunt interanual dels preus, ja que la seva taxa va augmentar tres dècimes i es va situar en el 0,4%, destacant l'encariment de la carn d'au i del peix fresc. El transport també va contribuir a l'increment interanual de l'IPC, ja que la seva taxa anual va pujar una dècima, fins al 6,9%, pel major cost dels carburants i lubricants.

Davant aquests repunts, destaca la caiguda experimentada pel grup de medicina, que va situar la seva taxa anual en el -1%, cinc dècimes per sota de la de setembre, a causa de la rebaixa dels preus dels medicaments.

La temporada d'hivern eleva la taxa mensual

Per la seva part, la pujada de l'IPC mensual s'explica pel creixement dels preus en un 9,8% en el grup de vestit i calçat com a conseqüència de la temporada d'hivern, i pel repunt en un 1,4% de l'habitatge per l'encariment del rebut de la llum.

Aquests avenços es van veure en part contrarestats pels descensos mensuals de preus que van experimentar lleure i cultura (-0,8%) i hotels, cafès i restaurants (-0,2%). En el primer cas, la caiguda es va deure al comportament del viatge organitzat, mentre que el segon s'explica per l'abaratiment dels hotels i altres allotjaments.

Quant als grups especials, els preus han pujat l'últim any en tots ells, concentrant-se els majors increments interanuals als carburants i combustibles, amb un avenç del 14,3%, i als productes energètics, que repuntaron un 12,6%.

Els aliments sense elaboració i productes energètics, per la seva part, van pujar un 8,4% en taxa interanual, mentre que els béns industrials van augmentar un 3,7% i els béns industrials sense energia van créixer un 3,4% en relació amb octubre de 2009.

Per rúbriques, les majors pujades en taxa mensual les van registrar la roba de dona (+11,8%), les peces de vestir d'home (+10,7%), la roba de nen i bebè (+10,2%) i els complements i reparacions de peces de vestir (+6,9%). Pel costat dels descensos, els més acusats van correspondre a les patates i els seus preparats (-1,4%), als medicaments (-0,9%) i al turisme i l'hoteleria (-0,8%).

En taxa interanual, van liderar els augments de preus les patates i els seus preparats (+16,9%), el tabac (+11,6%), i la calefacció, enllumenat i distribució d'aigua (+9,5%). En l'extrem oposat, van destacar les caigudes dels preus interanuals del sucre (-10%), de la carn d'oví (-5,8%) i dels olis i greixos (-4,4%).

Els preus pugen el mes en totes les CC AA

En valors mensuals, l'IPC va pujar en totes les comunitats autònomes. El major augment mensual de preus el van registrar Extremadura, Galícia i La Rioja (1,3% en els tres casos), seguits d'Aragó, Castella-la Manxa i Múrcia, (1,2%); Astúries, País Basc i Melilla (1,1%), i Andalusia, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana (1%).

Igualant la mitjana|mitja nacional es van situar Cantàbria i Ceuta (0,9%) i per sota de la mateixa es van quedar Catalunya (0,8%), Madrid (0,7%), Canàries (0,6%), Navarra (0,5%), i Balears (0,2%).

En taxa interanual, totes les comunitats autònomes van registrar valors positius. Les majors taxes van correspondre a Catalunya, a Castella-la Manxa i a Astúries (2,6%) i a Andalusia i A Castella i Lleó (2,5%).

En relació amb les taxes interanuals de setembre, la major pujada es va donar a La Rioja, que va elevar quatre dècimes la seva taxa anual, fins i tot el 2,4%, mentre que Navarra va ser l'única comunitat que va reduir la seva taxa anual, des del 2,2% de setembre al 2,1% d'octubre.

IPCA a impostos cosntantes

Al costat de les dades de l'IPC, l'INE ha publicat avui l'IPCA a impostos constants (IPCA-IC), que mesura l'evolució dels preus considerant que els impostos que els graven es mantenen sense canvis des d'una referència temporal concreta.

Segons l'INE, l'IPCA-IC va assolir el setembre una taxa interanual del 0,9% més d'un punt per sota de la registrada per l'IPCA l'esmentat mes (+2,1%), i la seva variació mensual va ser del 0,0%.

Per a la construcció d'aquest índex, l'organisme estadístic té en compte l'IVA, els Impostos sobre Hidrocarburs i sobre Tasques del Tabac, l'Impost especial sobre determinats mitjans de transport, i l'Impost sobre les Primes d'Assegurances. 

Com va la negociació del Conveni?

Sou moltes les persones que ens pregunteu, quan ens trobem a l’ascensor, al passadís o als nostres llocs de treball, com va la negociació del conveni. D’entrada dir-vos que lluny de molestar-nos la vostra pregunta manifesta un interès de la vostra part que ens agrada, doncs som molt conscients de que en la negociació ens hi juguem les garrofes de tots. I aquesta responsabilitat pesa.

I si bé es cert que, com en tota negociació que requereix un marc de confiança acceptable, la negociació del conveni demana prudència i certa confidencialitat també ho és que la comunicació amb els companys i companyes és bàsica per la nostra part, per la representació social.

Movent-nos, doncs, en aquest marc de prudència i guardant la confidencialitat necessària fins aquest moments són tres les reunions que portem de la comissió negociadora, formada per la representació de l’empresa i la part social. I si la primera reunió va comporta l’acord del calendari de reunions i la metodologia de treball, la segona va servir per posar damunt la taula les diferents propostes que formarien part de la negociació.

Per part de l’empresa, que és qui va denunciar el conveni, les propostes responen a les voluntats manifestades en la denuncia: congelació salarial, vinculació del increment salarial a creixement dels ingressos i desvinculació d’aquest a l’IPC i sobre els apartats actuals. Per la nostra part, la social, vam exposar la necessitat de manteniment del poder adquisitiu i la vinculació d’aquest a l’IPC com a mínim.

No cal dir que aquests posicionaments, per ambdues parts, han estat acompanyats de diferents propostes i punt de partida que en la tercera reunió han mostrat un ampli desacord, la necessitat d’acord sobre alguns conceptes importants i la reconsideració d’alguns plantejaments.

Un cop feta la denuncia, la feina tot just ha començat. Esperem establir ponts on ara hi ha murs. El que porta el timó no pot decidir d’on bufa el vent, ni amb quina força, però pot orientar la seva pròpia vela per arribar a bon port.

Tot parafrasejant Fellini, malgrat tot, “e la nave va”

Comissió Unitària dels treballadors i treballadores del

COMB i GRUP MED CORPORATIU

Baixes laborals retribuïdes

La Vanguardia
Susana Quadrado
07/10/2010

La habitación 853

Su fondo de resistencia se está fragilizando mientras el tumor impone su dictadura de día y de noche.

Alba se inclina sobre el pecho de su madre. Ni siquiera su cabeza pelona resta expresividad o belleza a sus ojos, medio adormecidos por la morfina. Seguramente Alba no sabe a qué huele un colegio, ni la hierba húmeda, ni el chocolate. Una habitación en Sant Joan de Déu, la 853, es su micromundo, aséptico y con olor a desinfectante, desde hace dos años, casi toda su existencia. De entre todas las imágenes del diario del domingo, la suya es de aquellas que te hacen apretar los dientes y te anudan la garganta. Su historia muerde la realidad, o más bien la escupe. Rafael y Nieves –él, un trabajador autónomo; ella, empleada en un supermercado– miran a su hija con ternura aunque su aspecto es de agotamiento. Llevan dos años turnándose para estar con ella y, como el dinero no sobra, hay que seguir trabajando. Su fondo de resistencia se está fragilizando mientras el tumor impone su dictadura de día y de noche. Si ella no se rinde, ellos tampoco.

–¡Imaginen que esa niña es la suya! –exclama él.

La súplica la dirige Rafael a quien quiera escucharle, sea presidente, ministro, diputado o senador. No hay impostura en sus palabras, sino una sensación de orfandad y desamparo. Este hombre se dirigió a La Vanguardia después de ver cómo sus señorías aprobaban el 22 de septiembre una proposición no de ley para que los padres de niños con cáncer o con enfermedades muy graves que trabajen puedan tener una baja laboral retribuida. Sobre el papel, todo es muy bonito. Esperanzador. Pero han pasado casi dos semanas y nada más se ha sabido ni de sus señorías ni de la iniciativa. Rafael ha ido encadenando baja tras baja, aunque legalmente esto tiene un límite. "¿A qué esperan?", nos pregunta. El Gobierno tiene el tiempo en sus manos y lo empuja lentísimamente, mientras el tiempo de Alba vuela. Todo depende de que el ministro de Trabajo eche cuentas y vea que lo razonable es conceder este derecho a los padres de niños enfermos porque, de hecho, ya lo está pagando en forma de bajas laborales. Aunque mucho nos tememos la respuesta, si es que llega, porque este Gobierno tan supuestamente social lo primero que recorta son los derechos sociales.

Y es aquí cuando la habitación 853 del hospital Sant Joan de Déu, donde viven Alba y sus padres, se convierte en un territorio donde se ve tan claro el sentido de la vida y, a un mismo tiempo, lo mezquino de la política que levanta expectativas que no cumple. Decía Borges que la experiencia de un ser humano puede parecerse a la de otros. La de Rafael y Nieves, la nuestra, la de todos..., la inesperada. Imaginen que fuera su hija la niña de la habitación 853.

Valoració Vaga General

Després de la jornada de Vaga General convocada per les organitzacions sindicals i a la que des de l’assemblea del COMB i les seves societats vam adherir-nos, voldríem fer-vos arribar la nostra felicitació per la coherència manifestada entre aquelles persones que hem o han fet vaga i els vots emesos a l’assemblea a favor de la mateixa. Més enllà del nombre, que és important està clar, també ho és que allò que col·lectivament manifestem siguem capaços de portar-ho endavant.

La Vaga, tot i ser un fet molt important, no és ni el principi ni el final de res. Doncs ben segur la defensa dels nostres drets i les voluntats de millora social necessiten un dia a dia compromès i alhora mobilitzador. Esperem que el cost social i econòmic (que com bé ens va recordar RRHH ens serà descomptat de la nòmina, també als representants dels treballadors-CUT, com és preceptiu) sigui compensat per un canvi de rumb en les polítiques econòmiques i laborals del govern més justes i equitatives pel conjunt de treballadors i ciutadania en general.

Res és gratuït, però tampoc inútil!

Comissió Unitària dels treballadors i treballadores
del COMB i GRUP MED CORPORATIU

L'assemblea, participativa

 
Primeres impressions de la mateixa

En primer lloc felicitar-nos per l’assistència de gent. La resposta a la convocatòria d’una assemblea no és ni cosa habitual ni senzilla, per la qual cosa requereix una voluntat per part dels assistents més enllà d’un fet normal. És veritat que en una empresa com la nostra,el COMB i les seves societats, amb prop de 300 persones l’assistència de 102 persones algú la pot considerar pobre. Per part nostra, però, ens sentim contents i ens anima en el treball de la representació col•lectiva, perquè una assistència com la d’ahir, tot i ser millorable, es prou representativa dels conjunts de treballadores i treballadors del COMB i les seves societats.

En segon lloc dir-vos que una ullada als assistents va deixar entreveure una preocupació pel que fa a la representativitat en algunes empreses donada la manca quasi total d’assistents vinculats a aquestes. Aquest fet ens preocupa i com es va exposar en la mateixa assemblea fa necessària una implicació i un treball encaminat a resoldre aquesta situació.

Som coneixedors que podem millorar el procés i desenvolupament de l’assemblea, que ens cal ser més àgils i alhora propiciar millor el debat i la participació de tothom. Ara bé, l’assemblea d’ahir en general va anar bé. Van complir-se els horaris i poder ser tractats els punts proposats i això possibilita poder treballar amb certa normalitat a la taula de negociació establerta arrel de la denúncia del Conveni Col•lectiu per part de l’empresa.

Acords. L’assemblea de treballadores i treballadors del COMB i les seves societats va aprovar:
A. Plataforma per a la negociació
Punts que en principi configuren la nostra proposta de plataforma per a la negociació del conveni. Establerts en tres blocs (prioritaris, proposables i d’actualització) i després d’haver incorporat les aportacions fetes des de l’assemblea. Per 56 vots a favor, 1 en contra i cap abstenció, després d’un interessant debat en que quedaren reflectides mancances, incompliments i realitats poc o gens ajustades al que diu el conveni i a una justa consideració general.

B. Vaga general del proper dia 29 de setembre
Després de l’exposició feta des de la mesa per part d’alguns membres de la CUT, l’assemblea va recolzar la convocatòria de VAGA GENERAL per 25 vots a favor, 18 en contra i 3 abstencions. Aquest recolzament i resultat serà notificat a la Direcció d’empresa pel seu coneixement i tinguda en compte.

En resum, estem al inici d’un període de temps complex emmarcat dins una situació de crisi general, a les portes d’unes eleccions sindicals i asseguts en una taula de negociació col•lectiva. Tot això demana participació, treball i compromís per part de tothom.

Assemblea General de Treballadores i Treballadors del COMB

El proper dijous farem Assemblea General per tractar els punts indicats a l'ordre del dia. Des de la CUT us animen a participar-hi. La denúncia del CONVENI per part de l’empresa obliga a negociar un seguit de qüestions i deixa en suspens el increment salarial, motius més que suficients per aplegar el màxim de consens i alhora el més gran suport que puguem en la defensa dels nostres drets i les nostres voluntats. Els moments que vivim són prou importants i no deixen lloc al se-me’n-fot.

Sabem que moltes i molts de vosaltres teniu problemes per assistir lliurament a l’assemblea. Esperem que l’empresa sàpiga respectar aquest dret i posi voluntat en fer possible el seu exercici. Cas de tenir problemes, impediments o coaccions us preguem ens les feu saber per poder corregir aquesta mala praxis d’alguns. L’assemblea és un dret reconegut davant la qual direcció no solament ve obligada a facilitar-ne la seva celebració sinó que hauria de posar-hi els mitjans adequats.

Motivos para la huelga general

Vicenç Navarro

Consejo científico de ATTAC

Diario Público

Es importante que se entienda y se conozca qué ha estado ocurriendo en la Unión Europea durante estos últimos años (y no me refiero sólo a lo que ha pasado desde el inicio de la crisis en 2007). La participación de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional en el promedio de los países de la UE-15 ha ido descendiendo desde principios del establecimiento de la Unión hasta hoy, bajando del 69% al 56%. Este descenso ha sido mucho más acentuado en la zona euro, y todavía mayor en España. Ello ha ido acompañado de un aumento del desempleo en el promedio de la UE-15 (interrumpido provisionalmente en España por la burbuja inmobiliaria hasta que estalló) y de un deterioro de las condiciones de trabajo. El porcentaje de trabajadores que declara trabajar en condiciones estresantes en el promedio de la UE-15 ha pasado del 32% de la población empleada a un 54% en 2008. En España ha sido incluso mayor. Una consecuencia de ello es que las enfermedades laborales por estrés han aumentado.

Por si esto no fuera suficiente, la protección social se ha ido deteriorando. La tasa de crecimiento del gasto público social (que cubre los gastos públicos en las transferencias y servicios del Estado del bienestar) ha ido descendiendo en el promedio de la UE-15 desde principios de la década de los noventa (habiéndose interrumpido este descenso entre 2004 y 2008 en España durante la alianza –informal– del PSOE con IU-ICV, ERC y BNG). Ha vuelto a descender a partir de entonces, y España ha permanecido en la cola de la Europa social, siendo el país de la UE-15 con el gasto público social por habitante más bajo. Además de este descenso hemos visto una disminución de los derechos laborales en la mayoría de los países de la UE-15.

Mientras la clase trabajadora y grandes sectores de las clases medias veían disminuir su capacidad adquisitiva (la mayor causa del enorme endeudamiento de las familias), hemos visto un enorme incremento de los beneficios empresariales. Estos aumentaron un 38% en la media de la UE-15 y un 42,3% en la zona euro durante el periodo 1999-2008, mientras que los costes laborales aumentaron sólo un 17%. En España, este contraste entre la austeridad impuesta a las clases populares y la bonanza y exuberancia de los beneficios empresariales fue incluso más acentuado. Durante el mismo periodo, las mayores empresas españolas vieron aumentar sus beneficios netos un 73% (casi el doble de la media de la UE-15), mientras que los costes laborales aumentaron durante el mismo periodo un 3,7% (casi cinco veces menos que en la UE-15). Dentro de estas empresas, las que alcanzaron elevadísimos niveles de beneficios fueron las financieras, que basaron su riqueza en el enorme endeudamiento de las familias europeas y españolas y en actividades altamente especulativas, incluyendo las inversiones inmobiliarias, que se convirtieron en el motor del crecimiento económico en varios países, incluyendo España. La banca española, bajo la pésima supervisión del Banco de España, tiene una enorme responsabilidad en el desarrollo del complejo bancario-inmobiliario-constructor y su burbuja, que al explotar ha creado el enorme problema económico, además de dificultar enormemente la accesibilidad al crédito por parte de la ciudadanía y de la mediana y pequeña empresa. Es una enorme incoherencia (para ponerlo de una manera amable) que el gobernador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que junto con anteriores gobernadores es el responsable de una de las mayores causas de la crisis en España, esté ahora liderando el movimiento neoliberal, y responsabilice a los sindicatos por el elevado desempleo causado, según él, por una supuesta rigidez de los mercados laborales.

A nivel europeo, los hechos presentados en los párrafos anteriores se deben, no a los mercados financieros, sino al desarrollo de las políticas neoliberales, promovidas por las mayores instituciones de la UE, y muy en especial por el Banco Central Europeo, la Comisión Europea y el Consejo Europeo, controlado este último por las derechas (cristiano-demócratas y liberales). Estas instituciones han estado imbuidas del pensamiento neoliberal, al cual se han adaptado gran parte de los partidos socialdemócratas gobernantes que han abandonado elementos claves de la tradición socialdemócrata para convertirse en partidos socioliberales. Estas políticas han consistido en la desregulación de los mercados laborales, la reducción de la protección social, la reducción de los impuestos, el aumento de su regresividad (responsable, en parte, de que las desigualdades sociales en la UE-15 hayan alcanzado el mayor nivel conocido en los últimos 20 años), las privatizaciones de los servicios del Estado del bienestar, y la reducción de los beneficios laborales y sociales. La reducción de impuestos, por cierto, determinó el crecimiento de la deuda pública en todos estos países.

Todas estas políticas han respondido al enorme poder de clase, es decir, del capital (mundo empresarial y financiero y rentas superiores), que está aprovechando ahora la crisis creada por ellos para conseguir lo que ha estado deseando todos los años: debilitar todavía más al mundo del trabajo al cual pertenecen las clases populares. De ahí que sea fundamental que exista una protesta masiva el día 29 de septiembre, a nivel europeo y a nivel español, para iniciar un proceso de reversión de tales políticas, no tanto por un cambio político en el que ganen las derechas (PP en España y CiU en Catalunya) que empeoraría todavía más la situación, sino por un cambio muy sustancial en las izquierdas, y muy en especial de las gobernantes, que no ocurrirá a no ser que haya una protesta generalizada en contra de aquellas políticas. Así ocurrió, por cierto, en las últimas huelgas generales, y así debiera ocurrir ahora.

Vicenç Navarro es catedrático de Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra y profesor de Public Policy en The Johns Hopkins University.

Acomiadament al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Acomiadament d'en Josep Regany de MedSasa

treballava al Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Avui 24 d'agost de 2010, el company Josep Regany de MedSasa adscrit en la seva tasca professional a l’Àrea Financera al Col·legi Oficial de Metges de Lleida, ha estat acomiadat sense preavís i sense coneixement dels representants dels treballadors de la casa (Comissió Unitària dels Treballadors del COMB i Grup Med).Un cop més constatar, que si són discutibles les raons de l’empresa, i podem explicar perquè son discutibles, es del tot injustificable les formes utilitzades, lloc i moment, i la manca de garanties sindicals i laborals com s’ha fet.

Els motius argumentats per l’empresa per justificar aquest acomiadament són els següents:

Per mitja del present escrit Ii notifiquem que, d'acord amb allò que disposa l' article 52.c), en relació amb I'article 51.1, ambdós del Text Refós de I'Estatut dels Treballadors, l'Empresa MED SASA, S.A. ha decidit procedir a I'extinció per causes objectives del seu contracte de treball com Tècnic Auxiliar, amb data d'efectes a dia d'avui, sense perjudici del preavís de trenta dies establert a I'article 53.1 c) de l'Estatut, el qual li serà abonat.

Les causes que originen aquesta decisió són de naturalesa organitzativa, tenint la mesura com a finalitat garantir la viabilitat futura de l'Empresa a través d'una més adequada organització dels seus recursos que permeti superar les dificultats que impedeixen el seu bon funcionament.

Com Vostè bé sap, I'entorn macroeconòmic i financer, tant internacional com nacional, s'ha deteriorat de manera notòria a conseqüència, fonamentalment, de la intensificació de les dificultats per les que passa el sector financer. Això ha general una profunda crisis de confiança que ha obstaculitzat els fluxos crediticis, el que ha portat a una gran part de les economies industrialitzades a la recessió.

Com pot ser que mentre es justifica un acomiadament darrera altre per motius econòmics, les persones responsables de la direcció de l'empresa que presenten pèrdues importants rebin pagaments desorbitats i prebendes injustificades i en cap moment hagin rendit comptes de la seva nefasta gestió? On són els criteris de justícia i equitat que com a treballadors tots ens mereixem? Perquè uns són llençats a l'atur i a la precarietat i altres continuen reben importants quantitats de diners en conceptes de RPO? Que li paguen al Sr. Montes: la seva bona direcció a l'àrea econòmica-financera o potser la seva dedicació a liquidar llocs de treball? I tota la colla que l'envolta, que? Continuaran escampant pestes sobre el que han fotut fora? Diran que ells no són culpables de res? Que està passant al COMB i a les seves empreses?

Dir-vos, un cop més, que malgrat les iniciatives de diàleg, entesa i treball en comú,  fetes per la Comissió Unitària dels Treballadors a la direcció de COMB en els darrers temps, un cop més ens trobem en que les converses i bones voluntats expressades conjuntament amb la Direcció del COMB, se les enduu el vent, fet que ens resulta dolorós al comprovar la manca de voluntat de diàleg d’aquesta Direcció.

Per part nostre un cop més, demandar-vos la vostra participació en tot aquest procés de defensa dels nostres drets col·lectius, sabent que la pressió exercida per l’empresa ho dificulta.

Companys!, cal estar alerta, les properes setmanes ens vénen temps difícils, temps en els que caldrà donar respostes col·lectives i individuals, temps en els que trontollaran molts llocs de treball, temps en els que ens caldrà reclamar respecte i dignitat.

INCIDENT FUMIGACIÓ. NOTA DE LA CUT

L’afectació de quatre companys per la fumigació que va comportar l’atenció mèdica per les molèsties importants, per sort , sembla ser s’ha resolt favorablement i avui la major part s’han reincorporat a la feina sense més. Independentment, però, de la investigació que diu ha obert la direcció del COMB, des de la representació col·lectiva dels treballadors pensem que els fets d’ahir són una mostra més de la necessitat de fer operativa d’una vegada la comissió de seguretat i higiene en el treball capaç d’actuar amb rigor en casos com el d’ahir i altres que han succeït a la casa. Petició que el passat mes de març, per raons de la nevada, ja varem fer amb la petició ferma d’elaborar un pla d’actuació o protocol que ens ajudi a superar de la millor manera moments d’excepcionalitat com el d’ahir.


Comissió Unitària dels treballadors i treballadores del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i
Grup Med Corporatiu

http://www.vilaweb.cat/ep/cerca/ultima-hora/3763981/quatre-treballadors-collegi-metges-barcelona-queden-afectats-fumigacio.html?consulta=metges&data=

AIXÍ QUEDA LA REFORMA LABORAL

Acomiadament objectiu

N’hi haurà prou amb preveure pèrdues L’empresa podrà acomiadar per causes objectives (20 dies d’indemnització) si té pèrdues o espera tenir-ne, així com per una caiguda "persistent" d’ingressos, que pugui afectar a la seva viabilitat o a la seva capacitat de mantenir el volum d’ocupació. S’elimina la possibilitat d’acomiadament objectiu per una "disminució rellevant" del benefici, o per una "falta persistent de liquiditat" que proposava el PSOE.

Absentisme

El còmput per a tota l’empresa es rebaixa La reforma manté la possibilitat d’acomiadament objectiu si el treballador falta al seu lloc de treball un 20% de les jornades durant dos mesos consecutius o el 25% dels dies en quatre mesos (excloent supòsits com l’embaras, la lactància i les baixes mèdiques de més de 20 dies, entre altres). Malgrat això, si en el decret inicial s’exigia que, en el global de l’empresa, la taxa d’absentisme fos del 5%, ara s’ha rebaixat aquest requisit a la meitat (2,5%).

Contracte de 33 dies d'indemnització

Només un mes en l’atur i obligació de demostrar el frau Estar un mes en situació d’atur (en el decret original el plaç eren tres mesos) serà suficient per poder accedir al contracte de foment d’ocupació (el de 33 dies d’indemnització). A més, al treballador acomiadat li correspondrà la "càrrega de la prova" per a demostrar que l’empresa ha prescindit d’ell per causes disciplinàries i no objectives, és a dir, que l’empresa ha comès frau.

Fogasa

L’Estat paga 8 dies de l’atur L’estat, a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) es farà càrrec d’una part de la indemnització per acomiadament igual a 8 dies de salari per any treballat, però només en el cas de les extincions de contractes indefinits (tant ordinaris com de foment de l’ocupació). Recordem que el Fogasa es paga amb les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social.

Temporalitat

Augment de les indemnitzacions Coma forma de penalitzar la temporalitat, la reforma conté un augment progressiu de les indemnitzacions en el cas dels contractes temporals. Actualment, la indemnització per extinció d’un contracte temporal està en 8 dies, i passarà a 12 dies l’any 2014. A partir de 2011 es sumarà un dia més per any fins arribar als 1 dies.

ETT

Més poder per a les empreses de col•locació La reforma laboral amplia el terreny en el que poden actuar les Empreses de Treball Temporal (ETT). A partir del da 1 de gener de 2011 s’eliminen totes les prohibicions i limitacions ara vigents per a la contractació a través de les ETT, per exemple la que impedeix contractar a treballadors per al sector de la construcció a través d’aquestes agències privades. A partir d’aquella data, les limitacions o prohibicions que s’estableixin només seran vàlides quan es justifiquin per raons d’interès general relatives a la protecció dels treballadors, entre altres

LA REFORMA LABORAL CADA COP MÉS REGRESSIVA

Amb els únics vots del PSOE (169), i gràcies a l'abstenció de PNB i CiU (16), el projecte de llei de la reforma laboral del govern espanyol va superar ahir el tràmit a la comissió de Treball del congrés. Van votar-hi contra ERC-ICV-IU i PP (165). Ara el text s'enviarà al senat, que podrà esmenar-lo, i hi ha previst que el ple del congrés el voti el 9 de setembre. Però els sindicats ja han avisat que el projecte de llei és 'el pitjor atac als drets dels treballadors' i esgrimeixen la vaga del 29 de setembre per aturar aquesta reforma (comunicat).

La reforma laboral que va presentar l’Executiu del PSOE, juntament amb totes les retallades socials que paral•lelament està aprovant i preparant, ja suposa la pitjor agressió als drets de les classes treballadores de les darreres dècades.Tanmateix, el tràmit parlamentari està servint per endur-la encara més, ja que el Govern espanyol està preferint negociar les esmenes amb la dreta, per obtenir-ne el seu suport.

D’aquesta manera, s’estan concretant cada vegada més les fórmules per poder realitzar un acomiadament procedent, amb una indemnització de només 20 dies per anys treballat (8 dels quals pagats amb diner públic) amb un topall de 12 mesos. Sense que a una empresa hi hagi pèrdues, doncs, ja podrà realitzar acomiadaments procedents. Una altra preocupant qüestió que s’està debatent és la possible reducció del paper de l’autoritat laboral en el cas de conflicte laboral, augmentant així el poder de l’empresari i laminant les bases de la negociació col•lectiva. Algunes esmenes van també en la línia facilitar l’encadenament de contractes temporals, flexibilitzar més els contractes parcials (en favor de les necessitats de l’empresari) o eliminar encara més limitacions a les ETT per tal que operin amb llibertat en el sector públic.

A mesura que avancen les negociacions, la reforma laboral cada cop esdevé més regressiva, però de la mateixa manera cal endurir la resposta de les organitzacions sindicals, socials i polítiques que defensen els drets dels treballadors i avançar cap a una vaga general, el 29 de setembre, que paralitzi els centres de treball i aquesta nova agressió als drets laborals. Cada dia que passa tenim més arguments per fer vaga i per mobilitzar-nos!

Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques

Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques i autor de diverses publicacions. Expert en les col•lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil, assegura que la crisi de valors està darrere de l’econòmica. Ara no dubta a anunciar la fi del capitalisme. "És qüestió de temps", assenyala, i no tant per la crisi actual, sinó per la dels seus valors, que és en la seva opinió el veritable origen de tots els patiments de l’economia en l’actualitat.

article sencer. http://spccc.pangea.org/spip.php?article4139

Conveni Col·lectiu

Un cop denunciat el CONVENI COL·LECTIU DEL COMB per part de la direcció de l’empresa, hauríem de posar-nos les piles i treballar tots per fer possible posar damunt la taula totes aquelles qüestions que creiem haurien de contemplar el conveni i modificar aquelles altres que considerem són motiu de canviar, eliminar o redefinir.

La denuncia del conveni obliga a la creació d’una comissió negociadora la qual a de treballar sobre una proposta de punts a tractar.

Posem les cartes damunt la taula. Digues la teva. Envia les teves opinions, suggerències i propostes al bloc de la CUT. Fes-ho com a comentari al comunicat, ho pots fer des de l'anonimat amb respecte.

OBRIM LA CAIXA DELS TRONS!

PROPOSTA D'ARTICLES A REVISAR EN LA FUTURA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI

- Article 1 – Àmbit personal (revisar l’àmbit d’aplicació personal i empresarial)

- Article 4 punt b – Comissió Mixta (adequar-ho a la nova realitat empresarial de l’institució)

- Article 9 – Classificació del personal (ajustar-ho a la feina feta per la Fundació CIREM i el Gabinet Roca)

- Article 14 – Dissabtes (ampliar el dret a que sigui festiu a totes les empreses)

- Article 15 – Vacances (treure el concepte dels 4 dissabtes com a computables de vacances)

- Article 16 – Dies festius (treure el festiu recuperable i ampliar la sortida a altres dies destacats de festivitats)

- Article 19 – Complements retributius (incorporar o eliminar aquells conceptes que no estan regulats)

- Article 22 – Nombre de mensualitats (incorporar una nova paga extraordinària en concepte de beneficis)

- Article 23 – Hores extraordinàries (mantenir el concepte de no fer-les, però revisar el preu pactat)

- Article 23 bis – Dietes i quilometratge (adequar-ho a la nova realitat)

- Article 26 – Permisos i llicències (adequar-ho a la nova legislació i incorporar aquelles peculiaritats pròpies del COMB)

- Article 31 – Fons social (millorar-ho)

- Article 32 – Jubilació (millorar-ho)

- Annex 1 – Escalat de sous (adequar-ho a la realitat)

- Annex 2 – Programa de formació – promoció ( adequar-ho a lo treballat fins ara)

- Cal definir tot una sèrie de millores a presentar en el nou conveni col•lectiu:

o Tiquets de menjador

o Universalització de millores econòmiques que només gaudeixen alguns

o Control del RPO

o Revissió deles categories comercials

La doctrina del Shock

Gobernar es tomar medidas impopulares: ¿para quién?

Vicenç Navarro – Consejo Científico de ATTAC España

Una frase que se está generalizando en ciertos sectores del establishment político español, incluyendo el gobierno español, es que gobernar significa “no temer a tener que tomar decisiones impopulares”. Esta frase se está utilizando para alentar al gobierno a tomar medidas como la congelación de las pensiones, la destrucción de puestos de trabajo en el sector público, la reducción de los salarios de los empleados públicos, la reforma laboral que facilitará los despidos y la reducción salarial, medidas que están siendo, como es lógico, altamente impopulares entre las bases electorales del partido gobernante.

Encuentro esta frase, además de enormemente arrogante, carente de sensibilidad democrática. La función primordial de un representante político es representar a sus electores, pues es la voz de aquellos que le han elegido. El poder de tal gobernante deriva única y exclusivamente de la soberanía otorgada a él o a ella por la población a la cual representa. Y si hay un conflicto entre lo que el representante opina y lo que los representados desean, es el representante el que debe cambiar o dimitir. No es el representado el que tiene que dimitir. La población vota a un programa con el cual el representante está comprometido. Y ninguna de estas propuestas del gobierno Zapatero, por cierto, estaba en la lista de políticas públicas en cuyas bases el gobierno fue elegido.

Muchas de las voces que sostienen aquella frase de que hay que ir en contra de la opinión de los representados parecen ser conscientes de la incoherencia de tomar posturas contrarias a su electorado. De ahí que subrayen el tema de la comunicación, aduciendo que la impopularidad de las medidas se debe a la falta de comunicación entre el Gobierno y su electorado. Es el eterno argumento de que las masas no entienden a las élites gobernantes que tienen que cargar en sus hombros la responsabilidad de tomar decisiones impopulares e incomprendidas. Esta actitud menosprecia, no sólo la inteligencia y madurez del electorado, sino que sobreestima las dotes del representante, creyendo que él o ella saben más lo que beneficia e interesa a su electorado que el propio electorado.

La realidad es que la impopularidad de cada una de estas políticas que el gobierno ha tomado no se debe a que no se hayan explicado. En realidad, los medios de mayor difusión del país no sólo las han explicado, sino que las han promovido activamente, pues la mayoría son de ideológica neoliberal. Y, en cambio, las bases electorales del gobierno socialista español, así como la mayoría de la población, no aceptan tales medidas, y con razón.

En toda esta justificación, la frase que debiera utilizarse no es si hay temor a tomar medidas impopulares, sino entre quiénes son impopulares. Lo que estamos viendo es que se están tomando medidas impopulares entres los débiles, y muy populares entre los fuertes, medidas que éstos últimos han estado deseando tomar desde hace muchos años, y ahora, con la crisis (que ellos crearon), tienen el momento para implementarlas. La congelación de las pensiones, por ejemplo, fue impopular entre los pensionistas, pues ellos tendrán que pagar un déficit que se crea en las cuentas del estado (1.500 millones de euros) que podría haberse evitado no bajando los impuestos de patrimonio (2.500 millones) que beneficiaron primordialmente a las rentas superiores. El gobierno no tuvo temor en tomar medidas impopulares entre los pensionistas y muy populares entre las rentas superiores. El coraje que se exige, no es disminuir los beneficios sociales y laborales de la clase trabajadora, sino enfrentarse a los grupos más poderosos (desde la banca y la patronal a las rentas superiores). Y es ahí donde su cobardía es decepcionante, lo cual es incluso más acentuado entre las derechas españolas y catalanas, siempre muy próximas al mundo financiero y empresarial, y muy lejanas de los ciudadanos de a pie. De ahí que las derechas utilicen constantemente la cruz y la bandera para conseguir el apoyo que sus políticas económicas y fiscales dificultarían. Las izquierdas no pueden regirse por el mismo criterio de coraje que tienen las derechas, y han de tener valor para tomar medidas impopulares entre los poderosos en este país, que, por desgracia, no son las clases populares.

Artículo publicado en El Plural.
www.vnavarro.org

Resposta de la Comissió Unitària dels treballadors/es del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Ahir a darrera hora, sense cap comunicació prèvia d’aquesta voluntat, ens va ser comunicada formalment la DENÚNCIA per part de la direcció del conveni col·lectiu del COMB i les seves societats.

La denúncia la fan explicitant una seria de raonaments per a la negociació com són:

• Situació de crisi actual que impedeix garantir l’aplicació de l’IPC;
• Un suposat coneixement per part nostre d’una altra també suposada contenció de la despesa que diuen haver dut a terme.
• El suposat increment “considerable” del 6%, garantit de forma ad personam, que té, diuen, una important incidència sobre les dotacions del fons de productivitat i formació.
• La voluntat, donada la retallada que han patit els metges, de no incrementar les quotes col·legials.

Del contingut total del document (que us adjuntem) des de la representació col·lectiva ens agradaria d’entrada fer algunes consideracions, algunes de les quals ja transmeses a la Direcció en la reunió d’ahir.

1. Reiterar un cop més la manca de voluntat de la direcció de l’empresa de consensuar tots aquells temes i problemàtiques que ens afecten a tots, sense haver fet una reunió prèvia amb la representació sindical per tal de veure com ens enfrontem als nous reptes. I apostant unilateralment per una política de fets consumats, com ha estat la manera en que s’ha denunciat el conveni.
2. El suposat clima d’entesa i de lliurament d’informació sobre les empreses que es desprèn en el document que manifesta la direcció, no ha existit de la manera fluida i necessària que una representació com la nostra requeria i la situació demanava, malgrat que reiteradament la representació sindical ha manifestat tant a la Direcció General, com al Cap de l’Unitat de Recursos Humans, que estàvem i estem disposats a parlar de tot allò que faci falta per mantenir la viabilitat de la Corporació i el manteniment dels llocs de treball.
3. El moment escollit per la direcció per a denunciar el Conveni, l’últim dia i a l'última hora legal per poder fer-ho, pensem no és l’adequat ni propiciarà l’escenari millor per a poder avançar conjuntament en la resolució i recerca de compromisos que la situació actual requereix. Doncs ens trobem a les portes de unes eleccions sindicals, amb tot el que això implica, davant una manca de representativitat col·lectiva en algunes de les empreses del grup i amb un escenari (generat per la denúncia de la Direcció) en el que caldrà discutir-ho tot. Si més no tot allò que l’assemblea consideri oportú. Denunciar el conveni és d’alguna manera obrir la caixa dels trons i aquesta sempre costa de tancar. Aquesta és doncs, una responsabilitat que la Direcció ha pres però que en cap cas compartim.
4. Si bé valorem molt positivament, com se’ns ha comunicat, la voluntat de no aplicar mesures traumàtiques, vagi per endavant que des d’aquesta representació considerem que qualsevol negociació sobre costos i massa salarial implica fer-ho en la perspectiva d’unes retribucions justes i equitatives per a tothom.

La DENÚNCIA del conveni per part de la Direcció implica iniciar un procés de negociació costós en el marc d’una situació gens favorable, davant el qual haurem de respondre amb tota la corresponsabilitat, seriositat i fermesa que calen. I aquestes condicions solament són possibles amb una representació col·lectiva del COMB i de totes les seves societats, forta, cohesionada, amb un assessorament jurídic adequat i un ampli suport dels companys i companyes.

El proper 16 de setembre farem una assemblea general de tots els treballadors del COMB i la seva Corporació per analitzar les accions que cal dur a terme.

Comissió Unitària dels Treballadors/es del COMB i les seves societats

La Direcció del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona denuncia unilateralment el Conveni Col·lectiu

Us informem que a data d’avui la Direcció de la Corporació i el Grup ha procedit a entregar a la part social, carta de preavís de denúncia a venciment (31.12.2010) de l’actual Conveni Col•lectiu.

Us adjuntem còpia de l’escrit entregat.

Volem emfatitzar que la voluntat de la Direcció és mantenir l’estabilitat en l’ocupació al si del COMB i del Grup MED. Un criteri elemental de prudència en la gestió ens guia en l’objectiu d’avançar vers nous esquemes que vinculin el creixement de les retribucions amb l’assoliment efectiu de majors resultats i/o l’acompliment de millores econòmiques en la despesa. Estem segurs que de l’esforç de tots els empleats i col•laboradors n’aconseguirem, com fins el moment, els millors resultats en el futur.

Tenim tots plegats prou temps per a treballar en la concreció del nou marc normatiu (nou conveni) que a partir del 2011 sigui d’aplicació.

Evidentment us recordem que no existeix cap afectació en les condicions laborals que regeixen durant tot l’exercici 2010.

Ben cordialment,

Pedro Plaza
Director
Unitat de Recursos Humans

-----------

Barcelona, a 30 de Juny de 2.010
Benvolguts senyors,
En la nostra condició de membres de la Direcció del Col legi de Metges i/o del Grup MED Corporatiu, S.A.U. i les seves societats, representació empresarial del Conveni Col lectiu de treball de l’empresa Col legi Oficial de Metges de Barcelona i les seves societats (Medicorasse, corredoria
d’assegurances del Col legi de metges de Barcelona,SA; Secció Administrativa,SA; Medi Valor SA: Mediconsulting,SA, i Medicanal,SA), codi conveni núm. 0800712, ens dirigim a vostès per comunicar-los el següent:
Mitjançant el present escrit i de conformitat amb l’art. 86 de l’Estatut dels Treballadors, en els terminis establerts en l’art 2 del referit conveni subscrit per les parts firmants, denunciem la vigència del conveni esmentat, a la vinent data d’expiració que tindrà lloc el dia 31 de desembre de 2.010. En virtut de l´art.89 de l’Estatut dels treballadors, promovem la negociació del proper conveni en base a la legitimació que tenim segons l’art. 87 de l’Estatut dels Treballadors, comunicant-los els següents extrems per a la negociació:
- La situació de crisis econòmica actual impedeix, sense que es tinguin en compte altres variables com són els ingressos del COMB (quotes col legials) o de la resta de les societats (facturació i/o resultats), vinculant-los per tant a la productivitat, garantir les successives pujades d’IPC previstes al VI Conveni Col lectiu, actualment d’aplicació.
- Com vostès coneixen, des del inici de l’actual profunda crisi econòmica, l’any 2007, i durant tots els exercicis 2008, 2009 i el que duem del 2010, hem realitzat, amb la col laboració positiva
de tot el personal del COMB i les seves societats, esforços notables de contenció del creixement de les despeses i de manteniment dels ingressos. Això ens havia evitat fins el moment haver de plantejar modificacions en el marc normatiu de les relacions laborals, però la perllongació de la situació de crisi econòmica no permet evidentment deixar de banda un element fonamental en l’estructura de costos i competitivitat del COMB i les seves societats com és el creixement de la Massa Salarial i la seva vinculació a resultats.
- Als increments esmentats d’IPC, s’ha d’afegir l’increment del 6% del Complement de Garanties Personals en alguns empleats que ha incrementat considerablement la massa salarial del COMB i les 2/3 seves societats. Aquest concepte, que està garantit per l’empresa, de forma ad personam, té una important incidència sobre les dotacions del fons de productivitat i de formació previstos en el Conveni, que en conseqüència han crescut de manera exponencial al llarg d’aquests darrers anys, d’una manera poc controlable.
- Una part fonamental dels ingressos del COMB són les Quotes Col legials obligatòries que els metges col legiats abonen trimestralment. Com vostès coneixen, la major part dels metges col.legiats a Barcelona han patit i patiran en els vinents mesos, importants retallades dels seus ingressos derivades de les actuacions de contenció del dèficit públic endegades per les autoritats. No sembla factible, en el marc d’aquesta nova situació, preveure més increments –o fins i tot, segons les circumstàncies, el manteniment- del nivell d’ingressos del COMB en l’immediat
futur.
Degut als canvis societaris establerts al llarg d’aquests anys i a les modificacions de nom de les societats, amb l’únic efecte d’aclariment, indiquem el nom de les entitats o empreses afectades pel VI Conveni Col lectiu a data d’avui:

Col. legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Q 08/0009058/59
Grup Med Corporatiu, S.A.U., A58489758
Medicorasse, C. S. Del C.M.B., S.A.U., A59498220
Med Secció Administrativa, S.L., B62413067
Medivalor A.V., Agencia de Valores, S.A.U., A78567153
Medinankeia, S.L.U., B64686389
Mediconsulting, S.A.U, A58818501
Medictenología, S.A.U., A62478623
MedOne Serveis, S.L.U., B61910865
Preguem signeu per duplicat la present a efectes de la seva constància.