Mantenir els salaris vol dir garantir l’IPC a la majoria dels treballadors

Continuen sent constants les preguntes de companyes i companys referents a com van les coses pel que fa a la negociació del conveni, un cop aquest va ser denunciat per l’empresa. La majoria expressen preocupació i ens animen a defensar l’increment salarial de l’IPC.

Es normal. Tot i entendre els moments actuals i les mateixes limitacions de l’IPC, l’increment d’aquest, ara per ara és la única garantia de manteniment del poder adquisitiu per part de tothom. Hom pot acceptar que les circumstancies d’ara no permeten gaires floritures ni avenços en la millora de les nostres percepcions econòmiques (salaris), ara bé el manteniment del que tenim implica forçosament la defensa de l’IPC com increment salarial. Perquè si bé es cert que l’actual conjuntura econòmica-financera de l’estat ha portat a aquest a rebaixar en 3 punts els sous dels funcionaris de l’administració pública i de sectors concertats amb aquesta, també ho és que aquesta mai ha actuat com un referent en les nostres relacions de treball (cosa que ens hagués afavorit notablement). I cas d’actuar l’administració com a referent ho hauria de fer de manera no exclusiva en aquesta qüestió. El cert és que l’actual comparativa de salaris, entre l’administració i el COMB, és clarament favorable (i per golejada) a l’administració. Tant en l’apartat econòmic com en el social. I solament es manifesten uns salaris clarament inferiors en l’administració pel que fa als càrrecs directius.

Davant la crisi econòmica, de fet compartim les voluntats de presidència pel que fa a la revisió de les situacions laborals internes del COMB i les seves empreses. Tant pel que fa a la voluntat d’assegurar el manteniment dels llocs de treball i dels salaris i la millora de l’eficiència i competitivitat per garantir la qualitat dels serveis que donem, com per la crida al diàleg, generositat i sentit institucional a les parts implicades.

I és precisament des del diàleg que demanem poder parlar de costos sense por, però alhora parlant de realitats tangibles. Perquè no ens enganyem la fotografia de la nostra empresa és la que és. Una gran majoria que cobra uns sous, sobre els quals no hi ha marge per al sacrifici, quan per altra banda hi ha una minoria molt ben pagada i que amb una simple congelació dels seus ingressos per un any, o simplement del seu RPO percentual dels seus ingressos bruts i no subjectes a objectius, compensarien l’ajust en la massa salarial que diu l’empresa que cal fer.

Amb aquesta realitat pretendre reduir costos a partir de no incrementar amb l’IPC al 80% de la plantilla i a més demanar-nos que cedim aquest dret in secula seculorum (per sempre més) ni és just ni raonable i no pot formar part de la negociació col·lectiva.

Davant aquesta realitat la nostra responsabilitat, com a representants dels treballadors i treballadores, passa per defensar el manteniment dels llocs de treball i del poder adquisitiu. El nostre sentit institucional, que el tenim i el compartim, ens obliga a parlar de la necessitat de reduir costos, però ho volem fer des de la racionalització i disminució de la despesa general. I amb generositat, fer-ho repartint sacrificis en funció de qui més cobra més paga i situant-nos en el marc (no en el profit) del moment actual.

IPC - Evolució

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar el 0,9% l'octubre, i la taxa interanual va augmentar dues dècimes, fins a situar-se en el 2,3%, xifra que no s'assolia des de feia 23 mesos. En els deu primers mesos de l'any, els preus acumulen un increment de l'1,8%.

 

L'IPC mensual encadena així el seu tercer augment consecutiu, propiciat per la temporada d'hivern en vestit i calçat i per la pujada de la llum, mentre que la inflació interanual es va incrementar per segon mes consecutiu a causa de l'encariment dels carburants, del preu de l'electricitat i d'alguns aliments.

Amb la sèrie històrica a la mà, la taxa interanual d'octubre (2,3%) és la més elevada des de novembre de 2008, quan els preus van avançar un 2,4%. Amb octubre, ja són dotze els mesos consecutius en què aquest indicador es manté en taxes positives després de vuit mesos en negatiu.

En els deu primers mesos de l'any, els preus acumulen un increment de l'1,8%. Segons les dades publicades per l'INE, la inflació subjacent (que no inclou els preus dels productes energètics ni dels aliments no elaborats) es va situar l'octubre en l'1,1%, la mateixa taxa que el setembre.

Per la seva part, l'Indicador de Preus al Consum Harmonitzat (IPCA) va situar l'octubre la seva taxa anual en el 2,3%, dues dècimes per sobre de la taxa de setembre. Les xifres avançades per a aquest indicador, que sol coincidir amb la dada d'IPC general, pronosticaven un augment d'una dècima, fins al 2,2%, però finalment la pujada ha estat major a l'esperada.

El rebut de la llum eleva la inflació

L'organisme estadístic va atribuir la pujada interanual de la inflació principalment a l'habitatge, amb una variació anual del 5,4%, més d'un punt per sobre de la registrada el setembre, a causa de l'augment dels preus de l'electricitat, que l'octubre de l'any passat es van mantenir estables.

Els aliments i les begudes no alcohòliques també van influir al repunt interanual dels preus, ja que la seva taxa va augmentar tres dècimes i es va situar en el 0,4%, destacant l'encariment de la carn d'au i del peix fresc. El transport també va contribuir a l'increment interanual de l'IPC, ja que la seva taxa anual va pujar una dècima, fins al 6,9%, pel major cost dels carburants i lubricants.

Davant aquests repunts, destaca la caiguda experimentada pel grup de medicina, que va situar la seva taxa anual en el -1%, cinc dècimes per sota de la de setembre, a causa de la rebaixa dels preus dels medicaments.

La temporada d'hivern eleva la taxa mensual

Per la seva part, la pujada de l'IPC mensual s'explica pel creixement dels preus en un 9,8% en el grup de vestit i calçat com a conseqüència de la temporada d'hivern, i pel repunt en un 1,4% de l'habitatge per l'encariment del rebut de la llum.

Aquests avenços es van veure en part contrarestats pels descensos mensuals de preus que van experimentar lleure i cultura (-0,8%) i hotels, cafès i restaurants (-0,2%). En el primer cas, la caiguda es va deure al comportament del viatge organitzat, mentre que el segon s'explica per l'abaratiment dels hotels i altres allotjaments.

Quant als grups especials, els preus han pujat l'últim any en tots ells, concentrant-se els majors increments interanuals als carburants i combustibles, amb un avenç del 14,3%, i als productes energètics, que repuntaron un 12,6%.

Els aliments sense elaboració i productes energètics, per la seva part, van pujar un 8,4% en taxa interanual, mentre que els béns industrials van augmentar un 3,7% i els béns industrials sense energia van créixer un 3,4% en relació amb octubre de 2009.

Per rúbriques, les majors pujades en taxa mensual les van registrar la roba de dona (+11,8%), les peces de vestir d'home (+10,7%), la roba de nen i bebè (+10,2%) i els complements i reparacions de peces de vestir (+6,9%). Pel costat dels descensos, els més acusats van correspondre a les patates i els seus preparats (-1,4%), als medicaments (-0,9%) i al turisme i l'hoteleria (-0,8%).

En taxa interanual, van liderar els augments de preus les patates i els seus preparats (+16,9%), el tabac (+11,6%), i la calefacció, enllumenat i distribució d'aigua (+9,5%). En l'extrem oposat, van destacar les caigudes dels preus interanuals del sucre (-10%), de la carn d'oví (-5,8%) i dels olis i greixos (-4,4%).

Els preus pugen el mes en totes les CC AA

En valors mensuals, l'IPC va pujar en totes les comunitats autònomes. El major augment mensual de preus el van registrar Extremadura, Galícia i La Rioja (1,3% en els tres casos), seguits d'Aragó, Castella-la Manxa i Múrcia, (1,2%); Astúries, País Basc i Melilla (1,1%), i Andalusia, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana (1%).

Igualant la mitjana|mitja nacional es van situar Cantàbria i Ceuta (0,9%) i per sota de la mateixa es van quedar Catalunya (0,8%), Madrid (0,7%), Canàries (0,6%), Navarra (0,5%), i Balears (0,2%).

En taxa interanual, totes les comunitats autònomes van registrar valors positius. Les majors taxes van correspondre a Catalunya, a Castella-la Manxa i a Astúries (2,6%) i a Andalusia i A Castella i Lleó (2,5%).

En relació amb les taxes interanuals de setembre, la major pujada es va donar a La Rioja, que va elevar quatre dècimes la seva taxa anual, fins i tot el 2,4%, mentre que Navarra va ser l'única comunitat que va reduir la seva taxa anual, des del 2,2% de setembre al 2,1% d'octubre.

IPCA a impostos cosntantes

Al costat de les dades de l'IPC, l'INE ha publicat avui l'IPCA a impostos constants (IPCA-IC), que mesura l'evolució dels preus considerant que els impostos que els graven es mantenen sense canvis des d'una referència temporal concreta.

Segons l'INE, l'IPCA-IC va assolir el setembre una taxa interanual del 0,9% més d'un punt per sota de la registrada per l'IPCA l'esmentat mes (+2,1%), i la seva variació mensual va ser del 0,0%.

Per a la construcció d'aquest índex, l'organisme estadístic té en compte l'IVA, els Impostos sobre Hidrocarburs i sobre Tasques del Tabac, l'Impost especial sobre determinats mitjans de transport, i l'Impost sobre les Primes d'Assegurances.