dimecres, 19 de gener del 2011

3%. L'IPC anual del 2010


L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de desembre, en l'àmbit de l’Estat, augmenta fins al 3% de taxa interanual, 7 dècimes per sobre del del mes de novembre. Aquest augment, que situa la taxa com la més alta des del mes d’octubre del 2008, està motivat especialment per l’increment del preu dels carburants.

La inflació subjacent, és a dir l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta 3 dècimes respecte del més anterior fins al 1,5%, i consolida l’augment del preu dels aliments bàsics. Aquest efecte és més negatiu per a les persones aturades i les que tenen rendes baixes, especialment pensionistes, i fa més injustes les mesures de retallada de despesa pública del Govern de l’Estat.

L’increment de la inflació perjudica especialment els treballadors i treballadores públics, que han patit les retallades de sou del Govern, i els pensionistes que han patit la congelació de les seves pensions.

L’augment de la inflació fa necessàries les clàusules de revisió salarial dels convenis col•lectius per garantir el poder de compra dels salaris quan augmenten els preus per sobre dels increments pactats.

En aquest sentit, la CUT
• Considera necessari el manteniment de la clàusula de revisió salarial del conveni col•lectiu que ens permeti mantenir el poder adquisitiu dels salaris tal i com recull l’Acord estatal de negociació col•lectiva signat per les organitzacions empresarials i sindicals i que és plenament vigent.

• Rebutja les mesures de congelació de sous públics i pensions del Govern Zapatero i l’eliminació dels 426 euros per a les persones que acaben la prestació d’atur, ja que perjudiquen greument les persones amb més dificultats i faran augmentar el nombre de persones que estan per sota del llindar de la pobresa.

'En defensa del decrecimiento' Carlos Taibo

Xerrada "En defensa del decreixement 'a càrrec de Carlos Taibo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, l'11 de març de 2010 a la seu de la CNT a Ciudad Real.

El professor Taibo explica les conseqüències que ha comportat el creixement continu en les nostres societats, com la disminució de la cohesió social, els irreversibles danys que ha provocat al planeta, l'esgotament dels recursos naturals, l'espoli dels recursos humans i naturals als països pobres i la imposició d'una manera de vida esclau que suposa l'augment continu de les hores de treball per obtenir més béns i augmentar el consum. En aquest últim punt s'atura per explicar que excepte en els estadis inicials del desenvolupament (quan els diners són necessaris per cobrir les necessitats bàsiques), el desenvolupament consumista és indicatiu d'infelicitat.


La CGT davant la sentència contra la immersió lingüística


Des de la CGT valorem molt negativament la sentència de Tribunal Suprem contra el català com a llengua vehicular a les escoles i instituts de Catalunya, i considerem que és un altre insult, dels tants que el poble català ha hagut de patir, per part dels estaments polítics i judicials de l’Estat espanyol. L’Estat espanyol, més enllà d’assumir la realitat cultural i lingüística dels pobles que el componen i fer seva aquesta riquesa, es dedica sistemàticament a disparar contra la línia de flotació de qualsevol promoció d’identitats culturals i lingüístiques que no siguin la que el Règim polític, que ens domina, considera la seva. Aquest atac contra la llengua i la cultura del nostre poble és un nou acte del colonialisme al que el poble català, malauradament, ja n’està al corrent.

La CGT de Catalunya, a l’article desè dels seus estatuts, reconeix expressament el dret a l’expressió oral i escrita i la no discriminació per l’ús del català o el castellà, així com es fixa l’assoliment de la normalització efectiva del català entre la seva afiliació. Recolzem la diversitat cultural de la Península Ibèrica i ens omple de satisfacció compartir espai lingüístic amb d’altres pobles de l’Estat espanyol però, en cap cas, acceptem la imposició de qualsevol altre idioma, propi d’altres territoris de l’Estat espanyol, ni la minoritzaciò institucional a la que està essent sotmesa la nostra llengua amb el beneplàcit de les forces polítiques que ens governen, tant al Parlament català com al Congrés espanyol.

La classe treballadora de Catalunya i en general tot el conjunt de la societat tenen el dret a viure en la seva llengua pròpia, i la defensa cultural ha de ser una trinxera més en la lluita contra el sistema capitalista deshumanitzador, que pretén una homogeneïtzació, no només en l’àmbit econòmic, sinó també en totes les altres parcel•les de la nostra vida.

Davant els privilegis d’una llengua parlada per milers de milions de persones, principalment degut a les invasions militars, i l’extermini de molts pobles originaris, l’imperi cultural espanyol pretén fer-nos el mateix, amb les eines de la deslegitimada democràcia liberal.

Ni decrets de nova planta, ni 40 anys de franquisme han pogut acabar amb la identitat del nostre poble. Tampoc el Tribunal Suprem ni el Constitucional podran fer-nos callar. A Catalunya, l’escola en Català!