La formació és important i beneficiosa per trobar feina. De mitjana, els que tenen un nivell més alt d'estudis tenen majors ingressos i menors taxes d'atur. Això no vol dir ni que l'educació generi aquests ingressos i aquests llocs de treball, ni que l'educació millori els ingressos i les perspectives d'ocupació de la majoria dels ciutadans.
Tampoc és cert que l'educació garanteix la mobilitat social i contribueix a acabar amb les desigualtats entre classes socials. El nivell mitjà d'educació pot augmentar, però les desigualtats de classe en el capitalisme poden romandre igual o empitjorar (com ho han fet al llarg dels darrers 30 anys).
Ara bé, el que passa és que els treballadors més formats tenen certs avantatges sobre la resta en competir per accedir a un lloc de treball i poden treballar en un ventall més ampli de professions.
El problema al nostre país - i en la resta del món - no és que les persones no siguin intel.ligents o que tinguin pocs estudis. El problema és que tenim un sistema econòmic en el qual les classes dominants sempre intenten pressionar els salaris cap avall. I aquesta pressió ens afecta a tots, independentment del llestos que siguem i el formats que estiguem. L'única excepció són aquells que es troben dins de l'u per cent de la cimera salarial.
De fet, la formació avui en dia també està concebuda per pressionar els salaris cap avall. S'intenta que escoles, instituts i universitats aportin al mercat de treball un nombre de persones formades, en totes les professions i en totes les disciplines, superior al que realment es necessita. Per aquest motiu de vegades s'ha afirmat que la universitat és una fàbrica d'aturats.
Si realment existís una manca de mà d'obra formada en alguna professió o en algun sector productiu, com se'ns intenta fer creure, es produiria immediatament un increment de salaris en aquesta professió o sector. En canvi res d'això passa en la vida real.
En observar les característiques de l'ocupació realment existent, es descobreix que la majoria dels llocs de treballs no necessiten molta formació. En canvi els que els ocupen i una bona part dels que estarien disposats a ocupar-los, tenen més formació de la que es requereix en el treball que duen a terme.
El punt més evident per a mi és que, segons les últimes estadístiques facilitades per Hisenda, mentre el nivell de formació ha millorat en els darrers anys, el 57% dels assalariats -més de deu milions de persones- cobra un salari mitjà anual inferior a els 1.000 euros mensuals. En canvi, la minoria salarial formada per aquells que cobren un salari mitjà anual superior a deu vegades el Salari Mínim Interprofessional no arriba a l'1%.
Tampoc és cert que l'educació garanteix la mobilitat social i contribueix a acabar amb les desigualtats entre classes socials. El nivell mitjà d'educació pot augmentar, però les desigualtats de classe en el capitalisme poden romandre igual o empitjorar (com ho han fet al llarg dels darrers 30 anys).
Ara bé, el que passa és que els treballadors més formats tenen certs avantatges sobre la resta en competir per accedir a un lloc de treball i poden treballar en un ventall més ampli de professions.
El problema al nostre país - i en la resta del món - no és que les persones no siguin intel.ligents o que tinguin pocs estudis. El problema és que tenim un sistema econòmic en el qual les classes dominants sempre intenten pressionar els salaris cap avall. I aquesta pressió ens afecta a tots, independentment del llestos que siguem i el formats que estiguem. L'única excepció són aquells que es troben dins de l'u per cent de la cimera salarial.
De fet, la formació avui en dia també està concebuda per pressionar els salaris cap avall. S'intenta que escoles, instituts i universitats aportin al mercat de treball un nombre de persones formades, en totes les professions i en totes les disciplines, superior al que realment es necessita. Per aquest motiu de vegades s'ha afirmat que la universitat és una fàbrica d'aturats.
Si realment existís una manca de mà d'obra formada en alguna professió o en algun sector productiu, com se'ns intenta fer creure, es produiria immediatament un increment de salaris en aquesta professió o sector. En canvi res d'això passa en la vida real.
En observar les característiques de l'ocupació realment existent, es descobreix que la majoria dels llocs de treballs no necessiten molta formació. En canvi els que els ocupen i una bona part dels que estarien disposats a ocupar-los, tenen més formació de la que es requereix en el treball que duen a terme.
El punt més evident per a mi és que, segons les últimes estadístiques facilitades per Hisenda, mentre el nivell de formació ha millorat en els darrers anys, el 57% dels assalariats -més de deu milions de persones- cobra un salari mitjà anual inferior a els 1.000 euros mensuals. En canvi, la minoria salarial formada per aquells que cobren un salari mitjà anual superior a deu vegades el Salari Mínim Interprofessional no arriba a l'1%.
