dijous, 22 d’octubre del 2009
divendres, 25 de setembre del 2009
La salut al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i el GRUP MED
He llegit l’última aportació feta en aquest apartat i he pensat en un síndrome que a l’Estat espanyol encara no està reconegut (tot i que hi ha una sentencia del Tribunal Suprem favorable) però que està reconeguda a altres països més desenvolupats que el nostre. Es la Síndrome de BURN-OUT.
El Burn-out o la síndrome del treballador cremat, es un tipus d’estrès prolongat motivat per la sensació que produeix la realització d’esforços que no es veuen compensats personalment.
Segons un estudi realitzat per la Wharton School de la Universitat de Pensilvània, l’element que més influeix en l’aparició de la síndrome, no son les reivindicacions laborals ni la personalitat del treballador, sinó la manca de reconeixement vers aquest, plasmada en la manca de respecte.
En un interessant assaig, els professors Ramajaran i Barsade, arriben a la conclusió de que no és el treball realitzat el que provoca aquesta síndrome sinó la pròpia organització de l’empresa. “Una de les majors dificultats amb les que es troba el treballador es que no es considera suficientment reconegut, respectat i valorat per l’empresa”.
La cultura empresarial juga un paper clau en aquest fenomen. L’estudi apunta que els empleats comencen a identificar-se amb l’empresa tan aviat com es senten part d’ella, per tan quan més respectats es senten com a membres d’un grup, més fàcilment sentiran aquesta identificació.
El respecte es el mitjà a través del qual el treballador s’arrela en el seu lloc i sent que el que fa es significatiu. Tot el contrari, si observa que si ell i els seus companys no son respectats, s’arriba al consens de que l’empresa no tracta be a la gent i desapareix aquest arrelament. L’impacte de la manca de respecte es encara més fort quan el treballador sent que no te autonomia a l’hora de realitzar la seva funció.
Per concluir, “ Les empreses han de preguntar-se si els seus valors, inclosa la manera de tractar als seus empleats, influeixen en la forma de treballar”.
¿quants de nosaltres patim concientment o inconcientment aquesta sindrome?
(Anònim - 25/09/2009 - 11:10)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Interesante el sindrome de Burn-out, pero creo que la gran mayoria de los empleados de la casa tenemos el denominado: "Síndrome de Estocolmo Laboral"
El síndrome de Estocolmo Laboral no es otra cosa que la conducta de apego, identificación e incluso vinculación psico-emocional del individuo o grupo de éstos a empresas cuyas condiciones de trabajo y/o estilos gerenciales son hostiles, inadecuadas e incluso reprochables.
El Síndrome de Estocolmo Laboral se diferencia del clínico porque “la victima” no ha sido forzada o sometida a cautiverio por un tercero, entre otras expresiones asociadas a éste, por el contrario ha ingresado por su entera voluntad y se mantiene atada a ese escenario ya sea porque es incapaz de concebir su vida sin las presiones, maltratos y limitaciones que encuentra en él o bien porque es absorbida por una cantidad, a veces inverosímiles, de razones que le impiden deshacerse del mismo, independientemente de que en ambos casos observan ventajas dentro del escenario que coinciden con sus expectativas.
En los estudios llevados a cabo para establecer la existencia de colaboradores que mostraran este síndrome en el ambiente laboral, en las empresas donde se presumía este tipo de fenómeno, se logró constatar que en el 67% de los casos los empleados preferían mantenerse trabajando en la empresa independientemente que entendían que estaban siendo maltratados de alguna manera por el estilo gerencial y las condiciones propias del ambiente de trabajo.
Esto quiere decir que existen colaboradores que se han identificado emocionalmente con empresas que ofrecen condiciones inadecuadas de trabajo, maltrato psicológico (e incluso físico) y situaciones de estrés producto de una presión innecesaria que, estando prácticamente en un cautiverio voluntario, prefieren mantener ese estado de angustia y opresión que abandonar el escenario que la causa.
Entre las razones que arguyen pueden destacarse las siguientes:
- Como conocen al jefe saben como manejar la situación
- Hay pocas posibilidades de encontrar otro empleo en la actualidad
- Con el tiempo uno se acostumbra
- Es el estilo de la empresa
- No hay otras opciones
- Mejor esto que nada
- Me gusta lo que hago, no la empresa.
El síndrome de Estocolmo Laboral es un fenómeno más común de lo que parece, se observa en personas de todo tipo, nivel de educación, diferentes edades y niveles de maduración, por lo general está asociado a baja autoestima pero su característica más extraordinaria es la identificación con un estilo gerencial que pone en riesgo su salud física, mental y emocional.
Ah!!! en la dirección hay medicos y un psicologo que junto con Recursos Humanos saben como hacer para que nos sintamos asi, es decir saben como manipularnos emocionalmente.
(Anònim - 25/09/2009 - 12:03)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Donat l'interés de la problemàtica plantejada per aquests dos companys des de l'anonimat, hem considerat oportú, donar-li la categoria d'entrada en el nostre blog per si voleu opinar.
Comissió Unitària dels Treballadors del COMB i GRUP MED
CONVOCATORIA D’ASSEMBLEA GENERAL DELS TREBALLADORS DEL COMB I LES SEVES SOCIETATS (Grup MED)
Benvolguts companys,
La Comissió Unitària dels Treballadors/es del COMB i les seves societats us convoquem a l’Assemblea general que es celebrarà el proper dimecres 7 d’octubre de 2009 a les 14:30 hores a la Sala 1 de la planta -1 del COMB, amb el següent ordre del dia:
- Anàlisi de la situació del Grup COMB arrel dels acomiadaments recents.
- Accions que ha portat a terme la representació dels treballadors.
- Propostes d’accions a fer per afrontar aquest acomiadament i possibles accions similars de l’empresa en el futur.
La CUT farà la proposta en ferm el dia de l’assemblea d’apuntar-nos col·lectivament per a que els advocats i assessors laborals del Col·lectiu Ronda ens portin la defensa jurídica del col·lectiu de treballadors. Pocs dies abans de l’assemblea us facilitarem la documentació, tarifes i el full d’inscripció.
Salut,
Jordi Pons, Carlos Sala, Joan Garriga, Núria Batalla, Montse de la Prida, Manel Edo, Rosa Genè, Empar Gil, Xavier Gual, Núria Hernandez, Jose Ramon Manrique, Montse Mas i Felix Merino
Representants dels Treballadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona i de les seves societats (Grup MED) COMISSIÓ UNITÀRIA DELS TREBALLADORS/ES DEL COMB I LES SEVES SOCIETATS
Salut,
Jordi Pons, Carlos Sala, Joan Garriga, Núria Batalla, Montse de la Prida, Manel Edo, Rosa Genè, Empar Gil, Xavier Gual, Núria Hernandez, Jose Ramon Manrique, Montse Mas i Felix Merino
Representants dels Treballadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona i de les seves societats (Grup MED) COMISSIÓ UNITÀRIA DELS TREBALLADORS/ES DEL COMB I LES SEVES SOCIETATS
dijous, 10 de setembre del 2009
La credibilitat del blog
La llibertat d’expressió és la pedra angular que aguanta la resta de llibertats, i per això s’han de tolerar fins i tot els seus excessos. De fet, l’únic límit a la llibertat d’expressió i de premsa hauria de ser la calumnia i l’amenaça, dos delictes perfectament tipificats en tots els codis penals occidentals.
El blog dels treballadors del COMB, pretén ser un mitjà de comunicació, d'intercanvi d’informació i lloc de trobada de tots aquells que tenen quelcom a dir, no només de les seves preocupacions laborals, sinó també de les seves personals.
En un blog és lícit parlar de tot allò que un creu que de comunicar, però no és lícit insinuar, o millor dit «tirar la pedra i amagar la ma», i molt menys si és fa des de l’anonimat.
Si un creu que te indicis de comportaments poc honorables o delictius, el que ha de fer és denunciar-ho en el llocs pertinents i no amagar-se en l’anonimat.
Això no vol dir que no calgui respectar la figura utilitzada per molts companys de signar anònimament els seus comentaris. S’entén perfectament en les actuals situacions de descrèdit de les opinions contraries, però cal utilitzar-la amb responsabilitat.
Un bon us responsable del blog dels treballadors del COMB, és la garantia més fiable de la pròpia credibilitat del blog i de les opinions que es manifesten.
El blog dels treballadors del COMB, pretén ser un mitjà de comunicació, d'intercanvi d’informació i lloc de trobada de tots aquells que tenen quelcom a dir, no només de les seves preocupacions laborals, sinó també de les seves personals.
En un blog és lícit parlar de tot allò que un creu que de comunicar, però no és lícit insinuar, o millor dit «tirar la pedra i amagar la ma», i molt menys si és fa des de l’anonimat.
Si un creu que te indicis de comportaments poc honorables o delictius, el que ha de fer és denunciar-ho en el llocs pertinents i no amagar-se en l’anonimat.
Això no vol dir que no calgui respectar la figura utilitzada per molts companys de signar anònimament els seus comentaris. S’entén perfectament en les actuals situacions de descrèdit de les opinions contraries, però cal utilitzar-la amb responsabilitat.
Un bon us responsable del blog dels treballadors del COMB, és la garantia més fiable de la pròpia credibilitat del blog i de les opinions que es manifesten.
dimarts, 11 d’agost del 2009
Pandèmia Grip A(H1N1)
Sense alarmismes, ja que es tracta d'una malaltia lleu, però posant molta atenció perquè és una amenaça real per la seva important extensió (pot arribar la situació de que entre el 30% i el 50% de la població es vegi afectada directament o indirectament), des de la CUT considerem que s'ha de fer una planificació al COMB per tal de fer front a aquest fenomen. És per això que us adjuntem aquest document d'orientacions elaborat per el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en el que un grup d’experts ha elaborat unes recomanacions a les empreses per a la planificació de les mesures d’emergència en cas de pandèmia de grip.
Des de la Comissió Unitària, emplacem a l’empresa a situar les bases per a la participació de la representació sindical, en l'adopció dels acords relacionats amb el pla d'actuació al centre de treball.
Comissió Unitària dels Treballadors i Treballadores del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i les empreses del Grup Med Corporatiu.
dimecres, 29 de juliol del 2009
L’acomiadament dels companys de l’Agència de Valors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
L’acomiadament dels companys de l’Agència de Valors del COMB representa un salt qualitatiu i quantitatiu molt important pel que fa a la destrucció de llocs de treball a la nostra empresa
Dir-vos que l’acomiadament dels companys de MEDIVALOR AGÈNCIA DE VALORS ha representat un cop molt fort per tot el col•lectiu treballador del Col•legi de Metges de Barcelona, pel fet en si mateix i per les maneres.
L’acomiadament dels companys representa un salt qualitatiu i quantitatiu molt important pel que fa a la destrucció de llocs de treball a la nostra empresa i un canvi radical per part de la Direcció. Amb els acomiadaments, de fet l’empresa posa damunt la taula un conflicte col•lectiu. Un conflicte que, lluny de centrar-se solament en unes persones i en una empresa del grup, el que fa és afectar el conjunt de la plantilla/personal del COMB i la totalitat de les seves societats.
La Direcció de MEDIVALOR fins l’últim fitxatge (Sr. Pachamé) ha estat en mans de persones lligades a la direcció d’altres empreses del COMB, i fins i tot en aquests moments el grau de interrelació és obvi i evident. El defensor del client de MEDIVALOR és alhora el “controller” general del COMB i les seves societats. Els consells d’administració de l’empresa determinen el lligam de MEDIVALOR amb el COMB, com tota la resta de societats. A part de tots els serveis, que com la resta d’empreses del COMB, són comuns a tot el COMB i les seves Societats.
MEDIVALOR, independentment de les separacions legals que com a agència li calia fer i que esperem hagi fet bé, ha format part de tot l’entramat financer i econòmic del COMB, des del grup MED (conjunt d’empreses que presten serveis econòmics, financers, personals al conjunt de col•legiates i que ajuden a finançar la pròpia institució.
MEDIVALOR AGÈNCIA DE VALORS, no era cap satèl•lit estrany al COMB ni el seu personal persones deslligades de la Institució. Alguna de les treballadores, portava 31 anys al COMB i va ser transferida a MEDIVALOR per donar suport administratiu sense cap altra benefici que el de la continuïtat en el treball.
Les oportunitats emprades per l’empresa per fer els acomiadaments no treuen ni resten cap mena de importància al conflicte plantejat. Les maneres i les raons del conflicte plantejat per la Direcció posen de manifest la voluntat d’aquesta de modificar (i de quina manera) les relacions tant del personal amb el COMB i les seves Societats, com la d’aquestes amb el Grup o la Institució.
La Direcció ha presentat els acomiadaments emparant-se amb una legalitat i uns supòsits del tot contraris al que fins avui s’havia plantejat en el COMB i les seves societats. I ho ha fet per abaratir costos laborals i socials de la plantilla (20 dies per any treballat i amb un topall màxim de 12 mensualitats). Dit en altres paraules que et foten fora per menys d’un any de salari, portis treballant a la casa 7 o 30 anys.
No podem admetre de cap de les maneres els acomiadaments ni per les raons ni per les maneres.
NO ACCEPTEM raons objectives sense haver participat ni ara ni mai en la presa de decisions, ni haver estat cridats mai, la representació de la part social, ha analitzar la situació econòmic/financera de l’empresa.
NO ACCEPTEM que es consideri, per raons bàsicament rapinyaires, MEDIVALOR com una empresa aliena al COMB i les seves Societats.
NO ACCEPTEM que a companyes que porten molts anys treballant, que mai han participat del beneficis, que mai han se’ls ha considerat el dret a la promoció, ara se’ls doni una indemnització ridícula en contra d’altres 10 vegades superiors.
NO ACCEPTEM que sigui considerat el nostre treball com un a càrrega financera, sense tenir en compte el fet social, quan a més mai hem participat dels beneficis obtinguts en altres i millors moments. Cosa de la qual si s’ha beneficiat una casta directiva amb sous desorbitats, RPO i altres. Mostrant un elevat cinisme que invalida les raons presentades.
NO ACCEPTEM el poc o nul reconeixement que es fa a la representació sindical i col•lectiva, la part social., la CUT. Negant la seva participació a les reunions quan som sol•licitats per alguna companya, negant el caràcter col•lectiu i negant el dret a la informació tant de l’estat de les nostres empreses com de les directrius acordades.
Considerem fora de tot criteri raonable i allunyat del que representa el Col•legi de Metges de Barcelona les maneres i raons que han motivat aquest conflicte, aquests acomiadaments. Per això, des de la CUT (Comissió Unitària de Treballadors) donem suport i ens personarem en la demanda que contra l’empresa han presentat els companys i companyes acomiadats.
Perquè de la seva raó emana la nostra i la de tothom que, com a treballadors del COMB i les seves Societats, ens sentim part important d’una Institució honorable que una mala o errònia gestió de direcció pretén embrutar.
CUT (Comissió Unitària de Treballadors del COMB i les seves Societats)
dimecres, 22 de juliol del 2009
L’Agència de Valors del Col•legi de Metges de Barcelona liquida a bona part de la seva plantilla
Avui, prop de les 11 del matí, sense cap avís previ 5 companyes/companys han estat acomiadats de l’empresa MEDIVALOR A V. del COMB. Sota pretesos raonaments de causes objectives de naturalesa organitzativa que permetin la viabilitat de l’empresa, s’han liquidat gairebé la totalitat de la plantilla de MEDIVALOR AV. Algunes dels acomiadats portava més de 30 anys treballant.
Si discutibles són les raons de l’empresa, del tot injustificable són les formes en que s’ha fet l’acomiadament.
1.- Un cop més la representació sindical dels treballadors i treballadores ha estat menystinguda i en cap moment informada. Més encara, la representació sindical de la CUT, reconeguda en el conveni i en diferents comissions bilaterals amb l’empresa, ha estat negada quan una companya ho ha sol·licitat sota pretexte de que MEDIVALOR no tenia representants sindicals. La CUT s’ha cansat de repetir que representa a la totalitat dels companys i companyes del COMB i les seves societats, pensem que formem part d’una única estructura empresarial i estem regulats per un únic conveni.
2. L’empresa ha comunicat als treballadors/treballadores que “el lloc de treball que vostè ocupa suposa un cost innecessari pel desenvolupament de l’activitat empresarial.” “constatada la inviabilitat de l’estructura organitzativa actual no queda altre opció que procedir al tancament dels departaments innecessaris i reducció de plantilla”. Davant d’aquest fet som de l’opinió que no podem plantejar la destrucció de llocs de treball a partir solament i quan ens interessa dels números (per altra costat mai aclarits ni exposats a la representació sindical) d’una sola empresa del Grup. Impedint la recol·locació dels companys i companyes en altres empreses del grup i negant (per interessos obscurs) les possibilitats de viabilitat de la pròpia empresa.
3.- Un cop més l’empresa incompleix i oblida els seus compromisos amb els treballadors/treballadores que ara acomiada i que en un altre moment va convèncer de passar d’una empresa a una altre del GRUP (concretament de SASA a MEDIVALOR) sota la garantia de que serien absorbits i col·locats en l’antiga empresa o qualsevol altra del COMB cas de que les coses no anessin prou bé.
4.- Denunciem els acomiadament per considerar-los improcedent i sobretot denunciar els rumors escampats per la pròpia empresa de que la recol.locació no era possible per raons de “suposades muralles xineses pel que fa a MEDIVALOR”. No s’entén que mentre per un cantó s’acomiada persones per l’altre se’n contracta de nova.
Molts són els interrogants que tenim damunt la taula pel que fa als acomiadaments, a les raons donades per l’empresa, als números presentats i legalitats emprades. Per tant des de la representació sindical col·lectiva treballarem pel seu aclariment i per la defensa dels nostres llocs de treball avui immersos en el dubte. I és en aquest sentit que exigim a l’empresa voluntat i compliment davant la representació sindical, mirament en la gestió empresarial, seriositat en els compromisos adquirits.
Comissió Unitària de Treballadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona i les seves societats
FINS QUAN RESTAREM CALLATS
Primer varen ser els companys de MIC
I no varem dir res perquè no erem de MIC.
Després varèn ser diferents companys de SASA, MEDIVALOR, COMB i d'altres empreses
I no varem dir res perquè no erem nosaltres.
Després varèn els companys de MEDIVALOR
I no varem dir res perque no erem de MEDIVALOR
Finalment vindran per tots nosaltres
I no quedarà ningú per parlar de nosaltres.
JA N'HI HA PROU!
dimarts, 7 de juliol del 2009
L'ACOMIADAMENT DE LA MARTA
Aquest matí, en un acte de conciliació l’empresa i la companya Marta han arribat a un acord pel que fa al seu acomiadament. L’empresa reconeix la improcedència del mateix i es compromet a pagar en concepte d’indemnització una quantitat equivalent a 40 dies per anys treballat. Mitjançant aquest cobrament ambdues parts es consideren recíprocament saldades i quitis per tota mena de conceptes.
Davant aquest acte de conciliació amb avinença caldria fer-nos, creiem algunes reflexions.
En primer lloc mostrar la nostra satisfacció pel NO reconeixement a les raons/consideracions que va al·legar l’empresa per l’acomiadament de la nostra companya. Des d’un primer moment van considerar errònies, equivocades i no creïbles les raons de l’acomiadament. L’acte d’avui fa doncs un reconeixement d’aquest error per part de l’empresa al reconèixer el caràcter improcedent de l’acomiadament.
En segon lloc, però, caldria que tinguéssim em compte que malgrat l’acord pactat, una companya ha vist perdre el seu lloc de treball, qüestionades la seva professionalitat i seriositat en el treball i menystinguda la seva condició de dona/treballadora i mare amb reducció de jornada. Com a col·lectiu no creiem que ens hagin de sentir pas massa contents, més aviat tot el contrari. Avui S’ha resolt (?) un conflicte però desgraciadament s’ha fet sobre la base del “qui paga mana” i no des de la raó o des de la justícia.
Per últim constatar que l’acomiadament improcedent de la Marta demostra un cop més la necessitat que tenim de defensar els nostres llocs de treball, i amb ells la nostra dignitat com a treballadores i treballadors, la nostra professionalitat i com no els nostres drets laborals aconseguits i cada cop més qüestionats.
COMISSIÓ UNITÀRIA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES
DEL COMB I GRUP DE MED
diumenge, 21 de juny del 2009
Permiso por ser padre
Ampliación de la baja por paternidad | El Congreso aprueba aumentarlo de dos semanas a un mes a partir del año 2011.
De 15 días a un mes. El Congreso de los Diputados aprobó ayer doblar la duración del permiso de paternidad en los casos de nacimiento, adopción o acogida. Las organizaciones por los derechos de las familias lo celebran, pero consideran que no es suficiente.
El padre tendrá derecho a suspender el contrato durante cuatro semanas ininterrumpidas, que se podrían ampliar si el parto es múltiple. Esta medida no supone coste para las empresas ya que será financiada por la Seguridad Social, según defendió ayer Mercè Pigem, la diputada de Convergència i Unió que ha promovido la proposición de ley.
Debate sobre la igualdad
La ampliación del permiso no entrará en vigor hasta el 1 de enero de 2011, algo que desde la Comisión de Igualdad se justifica por la necesidad de dar tiempo a las empresas para que conozcan la ley. Aunque "en realidad" se debe a que "esto lo paga la Seguridad Social y no hay dinero", admitía un diputado de esta comisión a la agencia Efe.
Precisamente esta tardanza en la aplicación de la reforma es lo que "anula el debate de la igualdad", señala María Pazos, portavoz de la Plataforma por Permisos Iguales e Intransferibles de Nacimientos y Adopciones (PPiiNA). "Esta medida tiene sólo un objetivo de amabilidad con los padres", sostiene Pazos. "El permiso debe ser igual entre hombres y mujeres, intransferible y tener la misma parte de obligatoriedad". Ahora en el caso de los padres no es obligatorio coger ningún permiso; las madres deben tomarlo como mínimo durante seis semanas.
Mientras, desde la Unión de Asociaciones Familiares, su presidenta, Juana Angulo, considera que la ampliación es justamente "un paso importante hacia la igualdad". "Responsabilizarse del bebé es un deber pero también un derecho del padre; y aunque un mes no es suficiente sí que supone un avance", agrega Angulo.
A esto, el presidente del Instituto de Política Familiar, Eduardo Hertfelder de Aldecoa, añade la necesidad de "aplicar políticas integrales, de conciliación, a nivel cultural y económico". "Es una buena iniciativa apoyar a los padres en el cuidado de los hijos pero no es suficiente", concluye.
OTROS PAÍSES
Suiza. Medio año
Se disponen de seis meses a compartir y hay la posibilidad de ampliarlo hasta un año.
Islandia. Tres meses
Padre y madre tienen tres meses de permiso que no pueden transferir al otro.
Alemania. Dos meses
Se pueden tener hasta ocho semanas intransferibles.
Portugal. Cinco días
Es el único país de la UE que obliga a los padres a coger cinco días de permiso.
divendres, 19 de juny del 2009
Comunicat de la CUT - Acomiadament Marta
Benvolgudes Companyes/Benvolguts companys,
Ahir varem celebrar la reunió per tractar el tema de l’acomiadament de la companya Marta i altres assumptes. La veritat és que des de la representació col·lectiva valorem positivament la participació dels treballadors de la casa a la mateixa.
En la reunió, des de la representació col·lectiva, varem explicar les raons i consideracions per estar en contra de l’acomiadament. La companya Marta no tan sols té la nostra consideració sinó també el nostre suport en la seva demanda per la seva rehabilitació personal i laboral. De l’exposició i anàlisi dels fets i la situació general feta a la reunió en trèiem el convenciment que cal treballar de valent, malgrat les dificultats, per aconseguir una representació col·lectiva forta i a l’alçada de les necessitats, tant per la defensa dels interessos generals, la millora de les condicions laborals com pel manteniment dels nostres llocs de treball. I la millor manera de fer-ho és posant-nos a treballar des d’ara mateix per la concreció de l’agenda exposada:
- assessoria jurídica-laboral,
- actualització i compliment del conveni,
- propostes relacionades amb el fons de formació i fons social
- comunicació i participació
Per la consecució dels objectius fixats i per enfortir la participació de tothom en els afers col·lectius. Aquesta és, creiem, la millor manera de treure’ns la por i generar confiança.
Deixeu-nos aprofitar aquestes ratlles per agrair públicament la nota de RRHH feta ahir just abans de la reunió. Pensem que és positiu que per part de l’empresa es reconegui la llibertat i el dret d’expressió i de reunió que tenim, perquè ningú des de comandaments o des de la submissió pugui conculcar o menystenir. Com ho és també el posicionament fet en la mateixa nota d’una política d’empresa totalment contrària a qualsevol mena de discriminació per cap causa, perquè és en aquest posicionament on des de la nostra part demanem la reconsideració de l’acomiadament ja que la persona afectada es troba precisament en les circumstàncies d’una reducció de jornada per cura de la seva filla.
Comissió Unitària dels
Treballadors i Treballadores del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i
Grup Med.
Ahir varem celebrar la reunió per tractar el tema de l’acomiadament de la companya Marta i altres assumptes. La veritat és que des de la representació col·lectiva valorem positivament la participació dels treballadors de la casa a la mateixa.
En la reunió, des de la representació col·lectiva, varem explicar les raons i consideracions per estar en contra de l’acomiadament. La companya Marta no tan sols té la nostra consideració sinó també el nostre suport en la seva demanda per la seva rehabilitació personal i laboral. De l’exposició i anàlisi dels fets i la situació general feta a la reunió en trèiem el convenciment que cal treballar de valent, malgrat les dificultats, per aconseguir una representació col·lectiva forta i a l’alçada de les necessitats, tant per la defensa dels interessos generals, la millora de les condicions laborals com pel manteniment dels nostres llocs de treball. I la millor manera de fer-ho és posant-nos a treballar des d’ara mateix per la concreció de l’agenda exposada:
- assessoria jurídica-laboral,
- actualització i compliment del conveni,
- propostes relacionades amb el fons de formació i fons social
- comunicació i participació
Per la consecució dels objectius fixats i per enfortir la participació de tothom en els afers col·lectius. Aquesta és, creiem, la millor manera de treure’ns la por i generar confiança.
Deixeu-nos aprofitar aquestes ratlles per agrair públicament la nota de RRHH feta ahir just abans de la reunió. Pensem que és positiu que per part de l’empresa es reconegui la llibertat i el dret d’expressió i de reunió que tenim, perquè ningú des de comandaments o des de la submissió pugui conculcar o menystenir. Com ho és també el posicionament fet en la mateixa nota d’una política d’empresa totalment contrària a qualsevol mena de discriminació per cap causa, perquè és en aquest posicionament on des de la nostra part demanem la reconsideració de l’acomiadament ja que la persona afectada es troba precisament en les circumstàncies d’una reducció de jornada per cura de la seva filla.
Comissió Unitària dels
Treballadors i Treballadores del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i
Grup Med.
dijous, 18 de juny del 2009
Recordatori
Donat que algunes companyes i companyes ens han preguntat sobre el dret o no d’assistir a la reunió convocada per avui, volem informar-vos que efectivament el dret a reunió està reconegut per conveni i per l’estatut dels treballadors. L’empresa ha estat informada i no hi ha cap impediment per poder assistir-hi.
Us recordem que la reunió tindrà lloc avui dijous, dia 18 de juny a 2/4 de 3 de la tarda a la Sala 1 Planta -1 i és oberta a tothom.
Comissió Unitària
Treballadors i Treballadores
COMB i GRUP MED
Us recordem que la reunió tindrà lloc avui dijous, dia 18 de juny a 2/4 de 3 de la tarda a la Sala 1 Planta -1 i és oberta a tothom.
Comissió Unitària
Treballadors i Treballadores
COMB i GRUP MED
dimarts, 16 de juny del 2009
La suposada inviabilitat de les pensions
Vicenç Navarro
Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
ExCatedràtic d’Economia. Universitat de Barcelona
http://www.eldebat.cat/cat/notices/la_suposada_inviabilitat_de_les_pensions_50640.php
Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
ExCatedràtic d’Economia. Universitat de Barcelona
http://www.eldebat.cat/cat/notices/la_suposada_inviabilitat_de_les_pensions_50640.php
Convocatòria de reunió - Acomiadament Marta Pascual
Benvolgudes companyes/Benvolguts companys,
Davant l’acomiadament de la companya Marta Pascual de MED SECCIÓ ADMINISTRATIVA per suposats motius disciplinaris i en situació de jornada reduïda per cura de la seva filla, creiem convenient convocar a tothom de l’Àrea Financera del COMB (MEDONE, MED SECCIÓ ADMINISTRATIVA I MEDIVALOR) a una reunió per tractar el tema en el marc particular de les raons que s’han donat per l’acomiadament i dins la generalitat del COMB i les seves societats respecte a una situació de crisi i possibles nous acomiadaments.
La reunió és oberta a tots i totes les companyes del COMB i les seves societats i tindrà lloc a la sala 1 de la planta -1 el proper dijous a 2/4 de 3 de la tarda.
No cal dir la importància que té per a tothom la teva assistència!
CUT
Comissió Unitària de Treballadors
Davant l’acomiadament de la companya Marta Pascual de MED SECCIÓ ADMINISTRATIVA per suposats motius disciplinaris i en situació de jornada reduïda per cura de la seva filla, creiem convenient convocar a tothom de l’Àrea Financera del COMB (MEDONE, MED SECCIÓ ADMINISTRATIVA I MEDIVALOR) a una reunió per tractar el tema en el marc particular de les raons que s’han donat per l’acomiadament i dins la generalitat del COMB i les seves societats respecte a una situació de crisi i possibles nous acomiadaments.
La reunió és oberta a tots i totes les companyes del COMB i les seves societats i tindrà lloc a la sala 1 de la planta -1 el proper dijous a 2/4 de 3 de la tarda.
No cal dir la importància que té per a tothom la teva assistència!
CUT
Comissió Unitària de Treballadors
dijous, 11 de juny del 2009
Carta de comiat de les companyes del Centre de Formació Mèdica Continuada
Benvolguts amics,
M’agradaria fer-vos saber que a partir del dia 1 de juliol les oficines del carrer Còrcega es tancaran definitivamente i que tot el personal serà traspassat a la Fundació Andragos que ara tindrà la seu a les dependències de l’Institut d’Estudis de la Salut, carrer Roc Boronat, 81-95 (Poblenou).
Han estat molts anys de créixer plegats i ens sap greu deixar tots aquells companys que han col·laborat amb nosaltres en el dia a dia.
Comencem un nou projecte il·lusionats pel repte, però sabem que deixem companys entranyables en aquest procés. Esperem seguir en contacte.
Una abraçada a tots,
Helena Segura i Badia - Montse Motlló - Carme Roig - Lourdes Geli
M’agradaria fer-vos saber que a partir del dia 1 de juliol les oficines del carrer Còrcega es tancaran definitivamente i que tot el personal serà traspassat a la Fundació Andragos que ara tindrà la seu a les dependències de l’Institut d’Estudis de la Salut, carrer Roc Boronat, 81-95 (Poblenou).
Han estat molts anys de créixer plegats i ens sap greu deixar tots aquells companys que han col·laborat amb nosaltres en el dia a dia.
Comencem un nou projecte il·lusionats pel repte, però sabem que deixem companys entranyables en aquest procés. Esperem seguir en contacte.
Una abraçada a tots,
Helena Segura i Badia - Montse Motlló - Carme Roig - Lourdes Geli
dimecres, 10 de juny del 2009
Lejos de la igualdad
Carta publicada a La Vanguardia, diumenge 7 de juny de 2009
JORDI TORT REINA Gavà 07/06/2009 Actualizada a las 15:35 El lector Opina
JORDI TORT REINA Gavà 07/06/2009 Actualizada a las 15:35 El lector Opina
Ayer la crisis entró de lleno en casa. Marta llamó sollozando y me dijo que tras siete años en la empresa, a la que entró con 24 años, la habían despedido. Ayer, después de más de tres años de su promoción de funciones, jamás reconocerían ya su categoría profesional. Este mes se cumplen quince meses de su vuelta al trabajo tras el nacimiento de nuestra hija, habiéndose acogido al derecho de reducir su jornada una octava parte. Quince meses duros en los que Marta, por ser madre, se ha visto perseguida por constantes presiones para que ampliara de nuevo su jornada. Quince meses en que a Marta se la ha obligado a realizar formación fuera de su horario laboral y a sus compañeros, no. Ayer, además de decepción y casi humillación, también vi cierto alivio.
En los mismos quince meses, yo he vivido mis mejores momentos profesionales, ser padre ha sido considerado positivo en mi entorno laboral, no he recibido presiones de ningún tipo e incluso he obtenido reconocimientos de mis superiores en el trabajo. ¿Realmente alguien cree que hoy existe igualdad en el trabajo entre hombre y mujer? ¿Aún hay quien se plantea que no es necesario un Ministerio de Igualdad?
En los mismos quince meses, yo he vivido mis mejores momentos profesionales, ser padre ha sido considerado positivo en mi entorno laboral, no he recibido presiones de ningún tipo e incluso he obtenido reconocimientos de mis superiores en el trabajo. ¿Realmente alguien cree que hoy existe igualdad en el trabajo entre hombre y mujer? ¿Aún hay quien se plantea que no es necesario un Ministerio de Igualdad?
dijous, 4 de juny del 2009
El Col·legi de Metges de Barcelona torna a acomiadar a una mare treballadora
Ahir, a darrera hora, va ser acomiada la companya Marta Pascual de MED SECCIO ADMINISTRATIVA SA, fins ahir mateix treballadora des de feia set anys del COMB i encarregada dels tràmits de les operacions d’actiu dins l’Area de Serveis Financers del Grup MED del COMB.
Les raons, segons l’empresa, que motiven l’acomiadament són de tipus disciplinari, concretament allà que preveu l’article 54 apart. 2n de l’estatut dels Treballadors. És a dir per una suposada conducta d’indisciplina o desobediència en el treball, transgressió de la bona fe contractual i disminució i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat.
Independentment de com resoldrà la jurisdicció laboral la qüestió, des de la representació voldríem fer algunes reflexions.
Davant les informacions que dona l’empresa, avui mateix amb reunions amb els companys de MED SASA, argumentant que és un cas personal, aïllat de qualsevol voluntat reguladora, que no cal patir, etcètera... cal tenir present diverses qüestions:
Que aquest acomiadament és el 5 en poc temps que afecta a l’àrea financera i els paràmetres (raons d’empresa) són els mateixos en tots. Sempre suposades indisciplines que després la jurisdicció laboral ha desestimat.
Que un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Davant la suposada bona manera de fer de que fa gala l’empresa, dir:
Que un cop més la decisió s’ha pres de manera unilateral, sense que la representació hagi estat ni consultada, ni convidada a parlar-ne en cap moment ni quan se suposa o diuen van ser comeses “les irregularitats
Que en cap moment ni la companya ni la representació sindical va ser informada ni de les suposades negligències, responsabilitats, conseqüències o investigacions esmentades ara com a motiu de l’acomiadament.
Davant els motius donats per l’empresa, d’entrada un seguit de consideracions:
La companya Marta, com moltes altres companyes a l’empresa, no solament venia fent bé el seu treball sinó que li eren donades responsabilitats molt més enllà de la categoria professional assignada i del sou que percebia.
Que des d’un primer moment la companya va plantejar, davant la feina assignada, la manca de temps per poder-la fer i en cap moment va obtenir ni resposta ni proposta per part de cap dels comandaments, amb els quals despatxava diàriament.
Un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Observem mala fe per part de l’empresa en exposar de manera intencionada confusió en els motius de l’acomiadament, generant dubtes i interrogants entorn a la feina feta per la nostra companya.
Lamentablement, però, la realitat és que tenim damunt la taula un nou cas d’acomiadament al nostre entendre sense cap base raonable, fet unilateralment per l’empresa sense cap mena de discussió prèvia i com a punt i seguit d’una manera de gestionar l’empresa sense diàleg, ni negociació. Tot un exemple de la llei del més fort.
En definitiva aquesta és la imatge. Una companya utilitzada com a cap de turc, una dona jove amb una filla (amb jornada reduïda) llençada a l’atur dins un marc de crisi econòmica gran que les empreses utilitzen de manera, considerem, barroera. Tot una conculcació de drets laborals.
Les raons, segons l’empresa, que motiven l’acomiadament són de tipus disciplinari, concretament allà que preveu l’article 54 apart. 2n de l’estatut dels Treballadors. És a dir per una suposada conducta d’indisciplina o desobediència en el treball, transgressió de la bona fe contractual i disminució i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat.
Independentment de com resoldrà la jurisdicció laboral la qüestió, des de la representació voldríem fer algunes reflexions.
Davant les informacions que dona l’empresa, avui mateix amb reunions amb els companys de MED SASA, argumentant que és un cas personal, aïllat de qualsevol voluntat reguladora, que no cal patir, etcètera... cal tenir present diverses qüestions:
Que aquest acomiadament és el 5 en poc temps que afecta a l’àrea financera i els paràmetres (raons d’empresa) són els mateixos en tots. Sempre suposades indisciplines que després la jurisdicció laboral ha desestimat.
Que un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Davant la suposada bona manera de fer de que fa gala l’empresa, dir:
Que un cop més la decisió s’ha pres de manera unilateral, sense que la representació hagi estat ni consultada, ni convidada a parlar-ne en cap moment ni quan se suposa o diuen van ser comeses “les irregularitats
Que en cap moment ni la companya ni la representació sindical va ser informada ni de les suposades negligències, responsabilitats, conseqüències o investigacions esmentades ara com a motiu de l’acomiadament.
Davant els motius donats per l’empresa, d’entrada un seguit de consideracions:
La companya Marta, com moltes altres companyes a l’empresa, no solament venia fent bé el seu treball sinó que li eren donades responsabilitats molt més enllà de la categoria professional assignada i del sou que percebia.
Que des d’un primer moment la companya va plantejar, davant la feina assignada, la manca de temps per poder-la fer i en cap moment va obtenir ni resposta ni proposta per part de cap dels comandaments, amb els quals despatxava diàriament.
Un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Observem mala fe per part de l’empresa en exposar de manera intencionada confusió en els motius de l’acomiadament, generant dubtes i interrogants entorn a la feina feta per la nostra companya.
Lamentablement, però, la realitat és que tenim damunt la taula un nou cas d’acomiadament al nostre entendre sense cap base raonable, fet unilateralment per l’empresa sense cap mena de discussió prèvia i com a punt i seguit d’una manera de gestionar l’empresa sense diàleg, ni negociació. Tot un exemple de la llei del més fort.
En definitiva aquesta és la imatge. Una companya utilitzada com a cap de turc, una dona jove amb una filla (amb jornada reduïda) llençada a l’atur dins un marc de crisi econòmica gran que les empreses utilitzen de manera, considerem, barroera. Tot una conculcació de drets laborals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)