divendres, 30 de juliol del 2010

LA REFORMA LABORAL CADA COP MÉS REGRESSIVA


Amb els únics vots del PSOE (169), i gràcies a l'abstenció de PNB i CiU (16), el projecte de llei de la reforma laboral del govern espanyol va superar ahir el tràmit a la comissió de Treball del congrés. Van votar-hi contra ERC-ICV-IU i PP (165). Ara el text s'enviarà al senat, que podrà esmenar-lo, i hi ha previst que el ple del congrés el voti el 9 de setembre. Però els sindicats ja han avisat que el projecte de llei és 'el pitjor atac als drets dels treballadors' i esgrimeixen la vaga del 29 de setembre per aturar aquesta reforma (comunicat).

La reforma laboral que va presentar l’Executiu del PSOE, juntament amb totes les retallades socials que paral•lelament està aprovant i preparant, ja suposa la pitjor agressió als drets de les classes treballadores de les darreres dècades.Tanmateix, el tràmit parlamentari està servint per endur-la encara més, ja que el Govern espanyol està preferint negociar les esmenes amb la dreta, per obtenir-ne el seu suport.

D’aquesta manera, s’estan concretant cada vegada més les fórmules per poder realitzar un acomiadament procedent, amb una indemnització de només 20 dies per anys treballat (8 dels quals pagats amb diner públic) amb un topall de 12 mesos. Sense que a una empresa hi hagi pèrdues, doncs, ja podrà realitzar acomiadaments procedents. Una altra preocupant qüestió que s’està debatent és la possible reducció del paper de l’autoritat laboral en el cas de conflicte laboral, augmentant així el poder de l’empresari i laminant les bases de la negociació col•lectiva. Algunes esmenes van també en la línia facilitar l’encadenament de contractes temporals, flexibilitzar més els contractes parcials (en favor de les necessitats de l’empresari) o eliminar encara més limitacions a les ETT per tal que operin amb llibertat en el sector públic.


A mesura que avancen les negociacions, la reforma laboral cada cop esdevé més regressiva, però de la mateixa manera cal endurir la resposta de les organitzacions sindicals, socials i polítiques que defensen els drets dels treballadors i avançar cap a una vaga general, el 29 de setembre, que paralitzi els centres de treball i aquesta nova agressió als drets laborals. Cada dia que passa tenim més arguments per fer vaga i per mobilitzar-nos!

dimecres, 14 de juliol del 2010

Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques

Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques i autor de diverses publicacions. Expert en les col•lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil, assegura que la crisi de valors està darrere de l’econòmica. Ara no dubta a anunciar la fi del capitalisme. "És qüestió de temps", assenyala, i no tant per la crisi actual, sinó per la dels seus valors, que és en la seva opinió el veritable origen de tots els patiments de l’economia en l’actualitat.


divendres, 9 de juliol del 2010

Conveni Col·lectiu

Un cop denunciat el CONVENI COL·LECTIU DEL COMB per part de la direcció de l’empresa, hauríem de posar-nos les piles i treballar tots per fer possible posar damunt la taula totes aquelles qüestions que creiem haurien de contemplar el conveni i modificar aquelles altres que considerem són motiu de canviar, eliminar o redefinir.
La denuncia del conveni obliga a la creació d’una comissió negociadora la qual a de treballar sobre una proposta de punts a tractar.
Posem les cartes damunt la taula. Digues la teva. Envia les teves opinions, suggerències i propostes al bloc de la CUT. Fes-ho com a comentari al comunicat, ho pots fer des de l'anonimat amb respecte.

OBRIM LA CAIXA DELS TRONS!



PROPOSTA D'ARTICLES A REVISAR EN LA FUTURA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI

- Article 1 – Àmbit personal (revisar l’àmbit d’aplicació personal i empresarial)
- Article 4 punt b – Comissió Mixta (adequar-ho a la nova realitat empresarial de l’institució)
- Article 9 – Classificació del personal (ajustar-ho a la feina feta per la Fundació CIREM i el Gabinet Roca)
- Article 14 – Dissabtes (ampliar el dret a que sigui festiu a totes les empreses)
- Article 15 – Vacances (treure el concepte dels 4 dissabtes com a computables de vacances)
- Article 16 – Dies festius (treure el festiu recuperable i ampliar la sortida a altres dies destacats de festivitats)
- Article 19 – Complements retributius (incorporar o eliminar aquells conceptes que no estan regulats)
- Article 22 – Nombre de mensualitats (incorporar una nova paga extraordinària en concepte de beneficis)
- Article 23 – Hores extraordinàries (mantenir el concepte de no fer-les, però revisar el preu pactat)
- Article 23 bis – Dietes i quilometratge (adequar-ho a la nova realitat)
- Article 26 – Permisos i llicències (adequar-ho a la nova legislació i incorporar aquelles peculiaritats pròpies del COMB)
- Article 31 – Fons social (millorar-ho)
- Article 32 – Jubilació (millorar-ho)
- Annex 1 – Escalat de sous (adequar-ho a la realitat)
- Annex 2 – Programa de formació – promoció ( adequar-ho a lo treballat fins ara)

- Cal definir tot una sèrie de millores a presentar en el nou conveni col•lectiu:
o Tiquets de menjador
o Universalització de millores econòmiques que només gaudeixen alguns
o Control del RPO
o Revissió deles categories comercials

dilluns, 5 de juliol del 2010

divendres, 2 de juliol del 2010

Gobernar es tomar medidas impopulares: ¿para quién?

Vicenç Navarro – Consejo Científico de ATTAC España

Una frase que se está generalizando en ciertos sectores del establishment político español, incluyendo el gobierno español, es que gobernar significa “no temer a tener que tomar decisiones impopulares”. Esta frase se está utilizando para alentar al gobierno a tomar medidas como la congelación de las pensiones, la destrucción de puestos de trabajo en el sector público, la reducción de los salarios de los empleados públicos, la reforma laboral que facilitará los despidos y la reducción salarial, medidas que están siendo, como es lógico, altamente impopulares entre las bases electorales del partido gobernante.

Encuentro esta frase, además de enormemente arrogante, carente de sensibilidad democrática. La función primordial de un representante político es representar a sus electores, pues es la voz de aquellos que le han elegido. El poder de tal gobernante deriva única y exclusivamente de la soberanía otorgada a él o a ella por la población a la cual representa. Y si hay un conflicto entre lo que el representante opina y lo que los representados desean, es el representante el que debe cambiar o dimitir. No es el representado el que tiene que dimitir. La población vota a un programa con el cual el representante está comprometido. Y ninguna de estas propuestas del gobierno Zapatero, por cierto, estaba en la lista de políticas públicas en cuyas bases el gobierno fue elegido.

Muchas de las voces que sostienen aquella frase de que hay que ir en contra de la opinión de los representados parecen ser conscientes de la incoherencia de tomar posturas contrarias a su electorado. De ahí que subrayen el tema de la comunicación, aduciendo que la impopularidad de las medidas se debe a la falta de comunicación entre el Gobierno y su electorado. Es el eterno argumento de que las masas no entienden a las élites gobernantes que tienen que cargar en sus hombros la responsabilidad de tomar decisiones impopulares e incomprendidas. Esta actitud menosprecia, no sólo la inteligencia y madurez del electorado, sino que sobreestima las dotes del representante, creyendo que él o ella saben más lo que beneficia e interesa a su electorado que el propio electorado.

La realidad es que la impopularidad de cada una de estas políticas que el gobierno ha tomado no se debe a que no se hayan explicado. En realidad, los medios de mayor difusión del país no sólo las han explicado, sino que las han promovido activamente, pues la mayoría son de ideológica neoliberal. Y, en cambio, las bases electorales del gobierno socialista español, así como la mayoría de la población, no aceptan tales medidas, y con razón.

En toda esta justificación, la frase que debiera utilizarse no es si hay temor a tomar medidas impopulares, sino entre quiénes son impopulares. Lo que estamos viendo es que se están tomando medidas impopulares entres los débiles, y muy populares entre los fuertes, medidas que éstos últimos han estado deseando tomar desde hace muchos años, y ahora, con la crisis (que ellos crearon), tienen el momento para implementarlas. La congelación de las pensiones, por ejemplo, fue impopular entre los pensionistas, pues ellos tendrán que pagar un déficit que se crea en las cuentas del estado (1.500 millones de euros) que podría haberse evitado no bajando los impuestos de patrimonio (2.500 millones) que beneficiaron primordialmente a las rentas superiores. El gobierno no tuvo temor en tomar medidas impopulares entre los pensionistas y muy populares entre las rentas superiores. El coraje que se exige, no es disminuir los beneficios sociales y laborales de la clase trabajadora, sino enfrentarse a los grupos más poderosos (desde la banca y la patronal a las rentas superiores). Y es ahí donde su cobardía es decepcionante, lo cual es incluso más acentuado entre las derechas españolas y catalanas, siempre muy próximas al mundo financiero y empresarial, y muy lejanas de los ciudadanos de a pie. De ahí que las derechas utilicen constantemente la cruz y la bandera para conseguir el apoyo que sus políticas económicas y fiscales dificultarían. Las izquierdas no pueden regirse por el mismo criterio de coraje que tienen las derechas, y han de tener valor para tomar medidas impopulares entre los poderosos en este país, que, por desgracia, no son las clases populares.

Artículo publicado en El Plural.
www.vnavarro.org

dijous, 1 de juliol del 2010

Resposta de la Comissió Unitària dels treballadors/es del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Ahir a darrera hora, sense cap comunicació prèvia d’aquesta voluntat, ens va ser comunicada formalment la DENÚNCIA per part de la direcció del conveni col·lectiu del COMB i les seves societats.

La denúncia la fan explicitant una seria de raonaments per a la negociació com són:

  • Situació de crisi actual que impedeix garantir l’aplicació de l’IPC;
  • Un suposat coneixement per part nostre d’una altra també suposada contenció de la despesa que diuen haver dut a terme.
  • El suposat increment “considerable” del 6%, garantit de forma ad personam, que té, diuen, una important incidència sobre les dotacions del fons de productivitat i formació.
  • La voluntat, donada la retallada que han patit els metges, de no incrementar les quotes col·legials.

Del contingut total del document (que us adjuntem) des de la representació col·lectiva ens agradaria d’entrada fer algunes consideracions, algunes de les quals ja transmeses a la Direcció en la reunió d’ahir.

  1. Reiterar un cop més la manca de voluntat de la direcció de l’empresa de consensuar tots aquells temes i problemàtiques que ens afecten a tots, sense haver fet una reunió prèvia amb la representació sindical per tal de veure com ens enfrontem als nous reptes. I apostant unilateralment per una política de fets consumats, com ha estat la manera en que s’ha denunciat el conveni.
  2. El suposat clima d’entesa i de lliurament d’informació sobre les empreses que es desprèn en el document que manifesta la direcció, no ha existit de la manera fluida i necessària que una representació com la nostra requeria i la situació demanava, malgrat que reiteradament la representació sindical ha manifestat tant a la Direcció General, com al Cap de l’Unitat de Recursos Humans, que estàvem i estem disposats a parlar de tot allò que faci falta per mantenir la viabilitat de la Corporació i el manteniment dels llocs de treball.
  3. El moment escollit per la direcció per a denunciar el Conveni, l’últim dia i a l'última hora legal per poder fer-ho, pensem no és l’adequat ni propiciarà l’escenari millor per a poder avançar conjuntament en la resolució i recerca de compromisos que la situació actual requereix. Doncs ens trobem a les portes de unes eleccions sindicals, amb tot el que això implica, davant una manca de representativitat col·lectiva en algunes de les empreses del grup i amb un escenari (generat per la denúncia de la Direcció) en el que caldrà discutir-ho tot. Si més no tot allò que l’assemblea consideri oportú. Denunciar el conveni és d’alguna manera obrir la caixa dels trons i aquesta sempre costa de tancar. Aquesta és doncs, una responsabilitat que la Direcció ha pres però que en cap cas compartim.
  4. Si bé valorem molt positivament, com se’ns ha comunicat, la voluntat de no aplicar mesures traumàtiques, vagi per endavant que des d’aquesta representació considerem que qualsevol negociació sobre costos i massa salarial implica fer-ho en la perspectiva d’unes retribucions justes i equitatives per a tothom.

La DENÚNCIA del conveni per part de la Direcció implica iniciar un procés de negociació costós en el marc d’una situació gens favorable, davant el qual haurem de respondre amb tota la corresponsabilitat, seriositat i fermesa que calen. I aquestes condicions solament són possibles amb una representació col·lectiva del COMB i de totes les seves societats, forta, cohesionada, amb un assessorament jurídic adequat i un ampli suport dels companys i companyes.

El proper 16 de setembre farem una assemblea general de tots els treballadors del COMB i la seva Corporació per analitzar les accions que cal dur a terme.

Comissió Unitària dels Treballadors/es del COMB i les seves societats

dimecres, 30 de juny del 2010

La Direcció del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona denuncia unilateralment el Conveni Col·lectiu

Us informem que a data d’avui la Direcció de la Corporació i el Grup ha procedit a entregar a la part social, carta de preavís de denúncia a venciment (31.12.2010) de l’actual Conveni Col•lectiu.

Us adjuntem còpia de l’escrit entregat.

Volem emfatitzar que la voluntat de la Direcció és mantenir l’estabilitat en l’ocupació al si del COMB i del Grup MED. Un criteri elemental de prudència en la gestió ens guia en l’objectiu d’avançar vers nous esquemes que vinculin el creixement de les retribucions amb l’assoliment efectiu de majors resultats i/o l’acompliment de millores econòmiques en la despesa. Estem segurs que de l’esforç de tots els empleats i col•laboradors n’aconseguirem, com fins el moment, els millors resultats en el futur.

Tenim tots plegats prou temps per a treballar en la concreció del nou marc normatiu (nou conveni) que a partir del 2011 sigui d’aplicació.

Evidentment us recordem que no existeix cap afectació en les condicions laborals que regeixen durant tot l’exercici 2010.

Ben cordialment,

Pedro Plaza
Director
Unitat de Recursos Humans

-----------

Barcelona, a 30 de Juny de 2.010
Benvolguts senyors,
En la nostra condició de membres de la Direcció del Col legi de Metges i/o del Grup MED Corporatiu, S.A.U. i les seves societats, representació empresarial del Conveni Col lectiu de treball de l’empresa Col legi Oficial de Metges de Barcelona i les seves societats (Medicorasse, corredoria
d’assegurances del Col legi de metges de Barcelona,SA; Secció Administrativa,SA; Medi Valor SA: Mediconsulting,SA, i Medicanal,SA), codi conveni núm. 0800712, ens dirigim a vostès per comunicar-los el següent:
Mitjançant el present escrit i de conformitat amb l’art. 86 de l’Estatut dels Treballadors, en els terminis establerts en l’art 2 del referit conveni subscrit per les parts firmants, denunciem la vigència del conveni esmentat, a la vinent data d’expiració que tindrà lloc el dia 31 de desembre de 2.010. En virtut de l´art.89 de l’Estatut dels treballadors, promovem la negociació del proper conveni en base a la legitimació que tenim segons l’art. 87 de l’Estatut dels Treballadors, comunicant-los els següents extrems per a la negociació:
- La situació de crisis econòmica actual impedeix, sense que es tinguin en compte altres variables com són els ingressos del COMB (quotes col legials) o de la resta de les societats (facturació i/o resultats), vinculant-los per tant a la productivitat, garantir les successives pujades d’IPC previstes al VI Conveni Col lectiu, actualment d’aplicació.
- Com vostès coneixen, des del inici de l’actual profunda crisi econòmica, l’any 2007, i durant tots els exercicis 2008, 2009 i el que duem del 2010, hem realitzat, amb la col laboració positiva
de tot el personal del COMB i les seves societats, esforços notables de contenció del creixement de les despeses i de manteniment dels ingressos. Això ens havia evitat fins el moment haver de plantejar modificacions en el marc normatiu de les relacions laborals, però la perllongació de la situació de crisi econòmica no permet evidentment deixar de banda un element fonamental en l’estructura de costos i competitivitat del COMB i les seves societats com és el creixement de la Massa Salarial i la seva vinculació a resultats.
- Als increments esmentats d’IPC, s’ha d’afegir l’increment del 6% del Complement de Garanties Personals en alguns empleats que ha incrementat considerablement la massa salarial del COMB i les 2/3 seves societats. Aquest concepte, que està garantit per l’empresa, de forma ad personam, té una important incidència sobre les dotacions del fons de productivitat i de formació previstos en el Conveni, que en conseqüència han crescut de manera exponencial al llarg d’aquests darrers anys, d’una manera poc controlable.
- Una part fonamental dels ingressos del COMB són les Quotes Col legials obligatòries que els metges col legiats abonen trimestralment. Com vostès coneixen, la major part dels metges col.legiats a Barcelona han patit i patiran en els vinents mesos, importants retallades dels seus ingressos derivades de les actuacions de contenció del dèficit públic endegades per les autoritats. No sembla factible, en el marc d’aquesta nova situació, preveure més increments –o fins i tot, segons les circumstàncies, el manteniment- del nivell d’ingressos del COMB en l’immediat
futur.
Degut als canvis societaris establerts al llarg d’aquests anys i a les modificacions de nom de les societats, amb l’únic efecte d’aclariment, indiquem el nom de les entitats o empreses afectades pel VI Conveni Col lectiu a data d’avui:

Col. legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Q 08/0009058/59
Grup Med Corporatiu, S.A.U., A58489758
Medicorasse, C. S. Del C.M.B., S.A.U., A59498220
Med Secció Administrativa, S.L., B62413067
Medivalor A.V., Agencia de Valores, S.A.U., A78567153
Medinankeia, S.L.U., B64686389
Mediconsulting, S.A.U, A58818501
Medictenología, S.A.U., A62478623
MedOne Serveis, S.L.U., B61910865
Preguem signeu per duplicat la present a efectes de la seva constància.

dimecres, 31 de març del 2010

Horari Dijous Sant al COMB i GRUP MED CORPORATIU

RECORDATORI




Benvolguts companys/es,

Dijous sant s'anticipa la sortida una hora abans, tal com indica l'article 16 de vigent conveni col·lectiu.

Article 16

Dies festius

El personal disposarà de 6 dies festius a l'any, dels quals 1 tindrà caràcter recuperable.

Igualment s'anticipa en 1 hora la sortida de l'horari del dia laborable anterior a les festivitats de Dijous Sant, Nadal, Any Nou.

Qualsevol problema d'aplicació o interpretació que pugues sorgir en els diferents departaments, els membres de la Comissió Unitària del COMB i GRUP MED CORPORATIU restem a la vostra disposició.

Comissió Unitària de Treballadors i Treballadores del
COMB i les seves societats.

dilluns, 1 de març del 2010

La CUT s’entrevista amb el Dr. Miquel Vilardell, nou president del COMB

El matí de divendres, 26 de febrer, una comissió de la CUT va mantenir una entrevista amb el Dr. Miquel Vilardell, president del COMB. Nomenat fa pocs dies després de guanyar les eleccions col·legials, motiu pel qual varem fer-li arribar la nostra felicitació, que alhora li demanàvem la fes extensible a la resta de membres de la Junta de Govern i Compromissaris elegits.
L’entrevista, tot i ser la primera, la valorem positivament per diferents raons. En primer lloc pel poc temps transcorregut des del nomenament i pel tracte afable de la nova Presidència. Pensem que les formes en les relacions dins la institució són importants i d’agrair, com ho és, en aquest cas, el fet de voler mantenir una entrevista tant aviat amb nosaltres i el bon tracte rebut.
Com dèiem, considerem que és molt important aquesta reunió, perquè creiem que ens permetrà establir un marc de relacions i de diàleg prou cordial com per a poder tractar els temes que de manera global ens afectin en el conjunt del Col·legi.
L’entrevista mantinguda ens ha permès, a la CUT, conèixer de primera mà les voluntats inicials del nou President, tant pel que fa a objectius i a marcs d’actuació com, cosa important per a nosaltres, el tarannà personal de qui ha de gestionar la màxima responsabilitat i la màxima representativitat del COMB.
També ens ha permès fer-lo coneixedor, a gran pinzellades, de la nostra visió de la casa, preocupacions i voluntats. Així com li varem plantejar que, per part treballadors, pot comptar amb la nostra plena col·laboració i professionalitat per a portar endavant les iniciatives que engegui la nova Junta de Govern.
Els membres de la CUT volem, des d’aquestes ratlles, fer pales a tothom aquesta impressió positiva i alhora aquest bon començament.

Comissió Unitària dels Treballadors/es del COMB i les seves Societats

dilluns, 30 de novembre del 2009

Per reflexionar

La clase política no parece soberana ante el cambio que se requiere

¿Nos están llevando a un segundo batacazo? La Canciller Merkel dijo el lunes, ante la asamblea anual de los empresarios alemanes, que los bancos están especulando de nuevo, ahora con materias primas, que la situación económica es extremadamente incierta porque la solución depende de medidas internacionales que no se han tomado para poner coto a los mercados financieros, y que no puede excluirse el estallido de una nueva burbuja especulativa, el escenario contemplado por muchos observadores. La de Merkel es la confesión de impotencia más sincera que se ha oído a un político.

En Alemania y en todas partes, es el capital el que manda a los políticos. El capital ha convertido la política económica en algo parecido a la meteorología: un fenómeno ajeno a toda voluntad de gobierno. Un capital enloquecido que nos ha llevado a la crisis, es quien gobierna a nuestros políticos, que son meros gestores. Y no al revés.

Impotencia

Habría que poner orden en los mercados financieros, nacionalizar bancos, prohibir determinadas especulaciones, gravar las transacciones de capital, pero la clase política está atrapada. Las normas las ha puesto un partido al que no se vota y que está exento de todo control. ¿Qué político se atreve a poner orden en eso y exponerse al suicidio?

En la Unión Europea, por ejemplo, el Tratado de Lisboa, que entra en vigor el martes, prohíbe expresamente "cualquier limitación de la circulación de capital entre los estados miembros, así como entre aquellos y países terceros". Es decir prohíbe la regulación de los mercados sin la cual no habrá salida de la crisis. ¿Se imaginan a alguno de los políticos de Bruselas diciendo?: "No, así no puede ser, si queremos salir de la crisis hay que reformar ese tratado y poner en cintura a "Allianz" y Deutsche Bank, en Alemania, a Wall Street en Estados Unidos, a la City en Londres..." A alguien que diga: "Esto del crecimiento es un engaño y una trampa, hay que olvidarse del PIB y buscar nuevos parámetros para medir la salud de una economía, hay que abordar una transición energética sostenible, no podemos seguir poniendo el beneficio y la codicia en el centro de todo..." Sencillamente es inimaginable.

Evidencia

Sin embargo, hasta "Der Spiegel" anuncia esta semana en su portada lo que se nos viene encima, una "nueva explosión billonaria". Su subtítulo dice: "Por qué tras la crisis del siglo ya asoma la siguiente". La respuesta es: porque la clase política no hace nada. Y no hace nada porque, como sugieren las declaraciones de Merkel, es impotente. No es soberana en este menester. Hasta "Der Spiegel" explica ya esta evidencia a los gentiles: "En Estados Unidos la industria financiera no la gobierna el ministro de Finanzas sino la propia industria financiera". Ella fue la principal financiadora de la campaña de Obama. "Solo si cambia Wall Street cambiará el mundo, sin cambio de reglas allá no habrá cambio en Londres, París y Francfort", dice. Merkel y Sarkozy lo apuntaron tímidamente, hablando de "cambio de reglas" en la cumbre de Pittsburgh, pero no han obtenido nada, porque no mandan en ese ámbito. En Estados Unidos, "la gente de Wall Street es la que llega al Ministerio de Finanzas y luego se regresa a la banca", explica el premio Nóbel de economía Joseph Stiglitz. Los hombres de bancos como Goldman Sachs rodean a Obama. Y todo se reproduce.

En 2009 se ha formado una nueva burbuja que amenaza con otro estallido. Los principales índices bursátiles (Dow Jones, Nikkei, Dax) han crecido por encima del 50% desde marzo y los precios de las materias primas se han disparado, sin la menor correspondencia con crecimiento económico alguno. Los principales bancos de inversiones repartirán este año 100.000 millones de dólares en bonos y primas a sus ejecutivos. Las treinta principales empresas del índice alemán DAX repartirán 20.000 millones de euros a sus accionistas la próxima primavera.

"Si observáramos a Estados Unidos con la misma frialdad analítica que hemos dedicado a Rusia, sería ineludible hablar del dominio de un oligopolio de políticos y banqueros", dice James Galbraith, hijo del John Kenneth Galbraigth que fue consejero de Kennedy.

Arriba y abajo

Un discurso que reconociera la grave enfermedad que padecemos, es impensable ahí arriba. Se diría que en este sistema es estructuralmente imposible. Curiosamente fue posible con Gorbachov y su "comunismo". Gorbachov hizo precisamente eso: reconocer el cáncer que padecía su sistema. Repasemos lo que hizo:
1-reconocer los problemas del sistema llamado "de planificación central",
2-retirarse militarmente sin condiciones de las zonas que dominaba (primero Afganistán y Mongolia, y luego la Europa del Este)
y 3-reconocer el objetivo de una democratización.
En Occidente parece que es imposible esperar que aparezca un Gorbachov ( la impotencia de Obama es la demostración), pero las tres dimensiones de aquella "perestroika" son actuales hoy para el conjunto de Occidente; 1-reconocer los problemas del capitalismo, 2-renunciar al dominio imperial y retirarse militarmente, del Golfo, de Afganistán y de Colombia, y 3-reconocer como objetivo una democratización que incluya cierta soberanía y control sobre la política económica y el capital, ese partido al que no se vota y que queda fuera de la democracia.

La gran diferencia con el precedente de la quiebra comunista es que aquí el cambio, una reforma cardinal del sistema tal como lo conocemos hoy, debe venir de abajo, porque de arriba parece que no puede ser. En otras palabras: el cambio es imposible sin fuertes impulsos desde abajo. Pero es difícil imaginar que tales impulsos se movilicen sin que medie otro batacazo, que solo podrá ser aun peor que el anterior, porque ya no quedan fondos públicos anticrisis que salven de nuevo a los especuladores con el dinero de todos.

Aprender de la quiebra del otro

La actualidad del 1989 germano oriental no es el cadáver, ya descompuesto y apestoso, de la RDA, sino aquel "Wir sind das Volk" ("el pueblo somos nosotros") un movimiento cívico y pacífico que reclame la soberanía robada por el capital y el imperio, afirmando "el pueblo somos nosotros". Entonces funcionó. El establishment comunista no disparó en Moscú (agosto de 1991), no disparó en el Báltico, no disparó en Berlín y en otras capitales europeas (si lo hizo en Pekín), pero ¿cómo se comportaría, aquí y ahora, nuestro establishment ante una puesta en cuestión de aquella magnitud?

Se dirá que todo esto es un despropósito, un ejercicio vano, una pesadilla, pero es que, como admite Merkel, el futuro inmediato es fundamentalmente imprevisible, y la última vez que ocurrió algo así, en 1929, Occidente se acabó metiendo en una guerra mundial, recurso que la tecnología de destrucción masiva nos prohíbe hoy, o nos debería prohibir.

Sobre la forma que adoptarían nuestros actuales regimenes democráticos en tiempos de crisis, sólo podemos especular. Incluso en época de vacas gordas, en los años sesenta y setenta, hace muy poco, la mayoría de los actuales 27 miembros de la Unión Europea eran dictaduras. Media Europa, desde Lisboa hasta Moscú, pasando por Praga y Atenas. ¿Qué sería ahora de nuestras instituciones metidas en tal situación de colapso? ¿Demostrarían los británicos, los franceses, los españoles o los alemanes, la misma mansedumbre y resignación que demostraron los rusos en enero de 1992, en la hipótesis de que sus ahorros de toda la vida se evaporaran de un día para el otro? ¿Cómo nos comportaríamos ante las puertas de los bancos a los que confiamos nuestro dinero, cerrados por quiebra?

Una economía desarbolada e irracional hasta el suicidio. Una población educada en el egoísmo y moralmente ebria por el consumismo. Unos medios de comunicación manipulados. Quienes vivieron la quiebra de la URSS pueden reconocer muchas cosas de aquella profecía del siglo que decía: El hundimiento de una parte del mundo evidencia la enfermedad del resto. Si la gente no toma la palabra, no para conquistar el Palacio de Invierno sino para asumir su responsabilidad, el capital decidirá por ella, y nos podría llevar a algo así. Habría que irlo pensando.

Rafael Poch de Feliu es el corresponsal del diario barcelonés La Vanguardia en Berlín.


La Vanguardia, 27 noviembre 2009

dijous, 22 d’octubre del 2009

Comunicat de la CUT arrel del judici contra el Col·legi de Metges de Barcelona i Grup Med


Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

Com be sabeu dimarts tenia lloc el judici per acomiadament de la Rosa Maria de Medivalor. L’acte es va resoldre a darrera hora amb un acte de conciliació entre la companya treballadora i l’empresa. L’acte contempla per un costat la improcedència de l’acomiadament i el compromís de l’empresa d’abonar pels conceptes de la demanda una quantitat de diners.
Com a membres de la CUT i citats com a testimonis vam assistir al judici. Ara, un cop “resolt” el cas, pensem més que mai amb la necessitat de mantenir-nos ferm en la defensa dels nostres llocs de treball i en la millora de les nostres condicions de treball.
I per fer-ho, com ja vam manifestar en la passada assemblea, ens cal un posicionament col·lectiu i una resposta global del COMB a les cruïlles de qualsevol empresa del grup. I aquesta resposta solament la contemplem en el marc d’una negociació col·lectiva i unitària per part dels treballadors i de l’empresa. I és en aquest sentit que ens cal treballar plegats, unitàriament i disposar de l’assessorament laboral i jurídic oportú.
Vist tot el procés que ha seguit aquest acomiadament, des de la CUT ens costa molt entendre l’actitud de la direcció del COMB. Actitud que al llarg d’aquests darrers mesos en lloc d’apostar per la recerca de solucions pactades dins de l’àmbit propi del COMB, la seva estratègia només ha ajudat a enquistar més els problemes que avui tenim.
En aquestes circumstàncies, és difícil pensar que es puguin establir ponts de diàleg i recerca de solucions, quan la direcció del COMB no vol tenir en compte els mecanismes de representació democràtica dels treballadors.
Com a treballadors i treballadores del COMB i les seves societats, no som part de cap problema sinó part de la solució.

Comissió Unitària dels treballadors i treballadores
del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i
el seu GRUP MED.

Acta de conciliació per acomiadament improcedent al Col·legi de Metges de Barcelona i GRUP MED



Demanda contra el Col·legi de Metges de Barcelona i Medivalor feta per el Gabinet Gispert




Demanda contra el Col·legi de Metges de Barcelona i el Grup Med feta per el Col·lectiu Ronda



Notificació acomiadament a Medivalor del Col·legi de Metges de Barcelona



divendres, 25 de setembre del 2009

La salut al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i el GRUP MED

He llegit l’última aportació feta en aquest apartat i he pensat en un síndrome que a l’Estat espanyol encara no està reconegut (tot i que hi ha una sentencia del Tribunal Suprem favorable) però que està reconeguda a altres països més desenvolupats que el nostre. Es la Síndrome de BURN-OUT.
El Burn-out o la síndrome del treballador cremat, es un tipus d’estrès prolongat motivat per la sensació que produeix la realització d’esforços que no es veuen compensats personalment.
Segons un estudi realitzat per la Wharton School de la Universitat de Pensilvània, l’element que més influeix en l’aparició de la síndrome, no son les reivindicacions laborals ni la personalitat del treballador, sinó la manca de reconeixement vers aquest, plasmada en la manca de respecte.
En un interessant assaig, els professors Ramajaran i Barsade, arriben a la conclusió de que no és el treball realitzat el que provoca aquesta síndrome sinó la pròpia organització de l’empresa. “Una de les majors dificultats amb les que es troba el treballador es que no es considera suficientment reconegut, respectat i valorat per l’empresa”.
La cultura empresarial juga un paper clau en aquest fenomen. L’estudi apunta que els empleats comencen a identificar-se amb l’empresa tan aviat com es senten part d’ella, per tan quan més respectats es senten com a membres d’un grup, més fàcilment sentiran aquesta identificació.
El respecte es el mitjà a través del qual el treballador s’arrela en el seu lloc i sent que el que fa es significatiu. Tot el contrari, si observa que si ell i els seus companys no son respectats, s’arriba al consens de que l’empresa no tracta be a la gent i desapareix aquest arrelament. L’impacte de la manca de respecte es encara més fort quan el treballador sent que no te autonomia a l’hora de realitzar la seva funció.
Per concluir, “ Les empreses han de preguntar-se si els seus valors, inclosa la manera de tractar als seus empleats, influeixen en la forma de treballar”.
¿quants de nosaltres patim concientment o inconcientment aquesta sindrome?
(Anònim - 25/09/2009 - 11:10)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Interesante el sindrome de Burn-out, pero creo que la gran mayoria de los empleados de la casa tenemos el denominado: "Síndrome de Estocolmo Laboral"
El síndrome de Estocolmo Laboral no es otra cosa que la conducta de apego, identificación e incluso vinculación psico-emocional del individuo o grupo de éstos a empresas cuyas condiciones de trabajo y/o estilos gerenciales son hostiles, inadecuadas e incluso reprochables.
El Síndrome de Estocolmo Laboral se diferencia del clínico porque “la victima” no ha sido forzada o sometida a cautiverio por un tercero, entre otras expresiones asociadas a éste, por el contrario ha ingresado por su entera voluntad y se mantiene atada a ese escenario ya sea porque es incapaz de concebir su vida sin las presiones, maltratos y limitaciones que encuentra en él o bien porque es absorbida por una cantidad, a veces inverosímiles, de razones que le impiden deshacerse del mismo, independientemente de que en ambos casos observan ventajas dentro del escenario que coinciden con sus expectativas.
En los estudios llevados a cabo para establecer la existencia de colaboradores que mostraran este síndrome en el ambiente laboral, en las empresas donde se presumía este tipo de fenómeno, se logró constatar que en el 67% de los casos los empleados preferían mantenerse trabajando en la empresa independientemente que entendían que estaban siendo maltratados de alguna manera por el estilo gerencial y las condiciones propias del ambiente de trabajo.
Esto quiere decir que existen colaboradores que se han identificado emocionalmente con empresas que ofrecen condiciones inadecuadas de trabajo, maltrato psicológico (e incluso físico) y situaciones de estrés producto de una presión innecesaria que, estando prácticamente en un cautiverio voluntario, prefieren mantener ese estado de angustia y opresión que abandonar el escenario que la causa.
Entre las razones que arguyen pueden destacarse las siguientes:
  • Como conocen al jefe saben como manejar la situación
  • Hay pocas posibilidades de encontrar otro empleo en la actualidad
  • Con el tiempo uno se acostumbra
  • Es el estilo de la empresa
  • No hay otras opciones
  • Mejor esto que nada
  • Me gusta lo que hago, no la empresa.
El síndrome de Estocolmo Laboral es un fenómeno más común de lo que parece, se observa en personas de todo tipo, nivel de educación, diferentes edades y niveles de maduración, por lo general está asociado a baja autoestima pero su característica más extraordinaria es la identificación con un estilo gerencial que pone en riesgo su salud física, mental y emocional.
Ah!!! en la dirección hay medicos y un psicologo que junto con Recursos Humanos saben como hacer para que nos sintamos asi, es decir saben como manipularnos emocionalmente.
(Anònim - 25/09/2009 - 12:03)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Donat l'interés de la problemàtica plantejada per aquests dos companys des de l'anonimat, hem considerat oportú, donar-li la categoria d'entrada en el nostre blog per si voleu opinar.
Comissió Unitària dels Treballadors del COMB i GRUP MED

CONVOCATORIA D’ASSEMBLEA GENERAL DELS TREBALLADORS DEL COMB I LES SEVES SOCIETATS (Grup MED)


Benvolguts companys,

La Comissió Unitària dels Treballadors/es del COMB i les seves societats us convoquem a l’Assemblea general que es celebrarà el proper dimecres 7 d’octubre de 2009 a les 14:30 hores a la Sala 1 de la planta -1 del COMB, amb el següent ordre del dia:

- Anàlisi de la situació del Grup COMB arrel dels acomiadaments recents.
- Accions que ha portat a terme la representació dels treballadors.
- Propostes d’accions a fer per afrontar aquest acomiadament i possibles accions similars de l’empresa en el futur.
La CUT farà la proposta en ferm el dia de l’assemblea d’apuntar-nos col·lectivament per a que els advocats i assessors laborals del Col·lectiu Ronda ens portin la defensa jurídica del col·lectiu de treballadors. Pocs dies abans de l’assemblea us facilitarem la documentació, tarifes i el full d’inscripció.

Salut,


Jordi Pons, Carlos Sala, Joan Garriga, Núria Batalla, Montse de la Prida, Manel Edo, Rosa Genè, Empar Gil, Xavier Gual, Núria Hernandez, Jose Ramon Manrique, Montse Mas i Felix Merino
Representants dels Treballadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona i de les seves societats (Grup MED) COMISSIÓ UNITÀRIA DELS TREBALLADORS/ES DEL COMB I LES SEVES SOCIETATS

dijous, 10 de setembre del 2009

La credibilitat del blog

La llibertat d’expressió és la pedra angular que aguanta la resta de llibertats, i per això s’han de tolerar fins i tot els seus excessos. De fet, l’únic límit a la llibertat d’expressió i de premsa hauria de ser la calumnia i l’amenaça, dos delictes perfectament tipificats en tots els codis penals occidentals.
El blog dels treballadors del COMB, pretén ser un mitjà de comunicació, d'intercanvi d’informació i lloc de trobada de tots aquells que tenen quelcom a dir, no només de les seves preocupacions laborals, sinó també de les seves personals.
En un blog és lícit parlar de tot allò que un creu que de comunicar, però no és lícit insinuar, o millor dit «tirar la pedra i amagar la ma», i molt menys si és fa des de l’anonimat.
Si un creu que te indicis de comportaments poc honorables o delictius, el que ha de fer és denunciar-ho en el llocs pertinents i no amagar-se en l’anonimat.
Això no vol dir que no calgui respectar la figura utilitzada per molts companys de signar anònimament els seus comentaris. S’entén perfectament en les actuals situacions de descrèdit de les opinions contraries, però cal utilitzar-la amb responsabilitat.
Un bon us responsable del blog dels treballadors del COMB, és la garantia més fiable de la pròpia credibilitat del blog i de les opinions que es manifesten.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Pandèmia Grip A(H1N1)



Sense alarmismes, ja que es tracta d'una malaltia lleu, però posant molta atenció perquè és una amenaça real per la seva important extensió (pot arribar la situació de que entre el 30% i el 50% de la població es vegi afectada directament o indirectament), des de la CUT considerem que s'ha de fer una planificació al COMB per tal de fer front a aquest fenomen. És per això que us adjuntem aquest document d'orientacions elaborat per el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en el que un grup d’experts ha elaborat unes recomanacions a les empreses per a la planificació de les mesures d’emergència en cas de pandèmia de grip.
Des de la Comissió Unitària, emplacem a l’empresa a situar les bases per a la participació de la representació sindical, en l'adopció dels acords relacionats amb el pla d'actuació al centre de treball.

Comissió Unitària dels Treballadors i Treballadores del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i les empreses del Grup Med Corporatiu.