Què és mobbing o assetjament moral?
La paraula Mobbing descriu situacions en les que es victimitza i s'ataca d'una manera injusta, hostil i perjudicial a un/a treballador/a (generalment només un) per part dels seus superiors, companys i/o subordinats en una empresa o una organització durant un llarg període de temps.
Quina diferència hi ha entre conflicte i mobbing?
Cal no confondre els conflictes quotidians amb el mobbing, encara que un conflicte no resolt, latent, pot desembocar a mitjà o llarg termini en mobbing. En el mobbing, la víctima està en una situació d'inferioritat (subordinació, molts contra un...).
Quina finalitat persegueix el mobbing?
Mitjançant la destrucció de la identitat, el sabotatge, l'aïllament i d'altres maniobres perverses envers una persona, es pretén un objectiu clar: desembarassar-se d'ella.
Perquè sorgeix el mobbing?
Les causes són diverses i estan arrelades en la precarietat laboral i les estructures socials que trobem en les empreses o organitzacions, i en les ànsies de domini i poder per part d'individus concrets.
On es dóna?
El mobbing es practica arreu on el tipus d'organització ho permeti. Predomina en el sector mèdico-social i en educació. Afecta tant a les empreses privades com al sector públic i organitzacions. Sobretot on les tasques no estan ben definides.
Com es detecta?
Les conductes agressives que configuren el mobbing poden variar segons les persones, les cultures i les societats. Poden prendre formes molt subtils o manifestar-se d'una manera oberta.
Es poden agrupar en:
Atacs a les condicions laborals: pressions i crítiques injustes, fer que cometi errors, desacreditar-la professionalment...
Aïllament i rebuig de la comunicació: fer-li el buit, rebutjar qualsevol contacte fins i tot el visual, aïllament físic, no se la deixa parlar, no se l'escolta…
Atemptats a la dignitat: desqualificacions, crítiques i injúries personals, burles, gestos de menyspreu, es fan córrer falsos rumors...
Violència verbal, física o sexual: amenaces físiques, empentes, cops de porta, crits, trucades telefòniques, desperfectes a les seves propietats…
Però sobretot ningú no li diu res ni li fa cap retret clar (perquè no existeixen o són banals). La víctima està atrapada i immobilitzada; no sap de què se l'acusa i es desestabilitza. La víctima no entén res, creu que tot és culpa seva i que està "perdent els papers".
Quins efectes té sobre la salut?
La simptomatologia que presenten les víctimes està més lligada a la intensitat i durada de l'agressió que a la personalitat. Trastorns d'atenció i memòria, irritabilitat, ansietat, depressió, inseguretat, mals de cap, alteracions en l'alimentació, trastorns intestinals, plor, sudoració, ofecs, palpitacions, hipertensió, dolors lumbars i cervicals, dolors musculars, trastorns del son, cansament, debilitat, tremolors…L'estrès post-traumàtic és característic en moltes víctimes (reexperimentació del trauma, hipervigilància, conductes d'evitació envers els estímuls relacionats amb el trauma).
Què perd la societat?
La societat és la que suporta realment les nefastes conseqüències del mobbing i no es tracta només de pèrdues econòmiques. El mobbing és un exercici d'intolerància, d'intransigència, de discriminació, d'enveja… Si alguns individus no poden aturar per sí mateixos aquests processos destructius, la societat ha d'intervenir.
Es pot fer alguna cosa en contra del mobbing?
Es pot fer i cal fer-ho. Quan el procés és incipient, és possible la mediació. Quan les conseqüències sobre la salut són greus el mobbing ha de ser reconegut com a accident de treball. Cal establir una legislació específica com ja s'ha fet en d'altres països europeus.
Què hi diu la llei?
No existeix una regulació específica però hi ha una Recomanació de la Comissió Europea de 27 de desembre de 1991 sobre la protecció de la dignitat de la dona i de l’home en el treball, i una Declaració del Consell sobre la seva aplicació, de conformitat amb els articles 3, 4 i 5 de la Directiva 76/207 de 9 de febrer.
A l'Estat Espanyol, els articles 10, 14, 15 i 18 de la Constitució i la NTP 476 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals fan referència al dret a la integritat moral i al dret constitucional al treball.
Així les conductes més greus poden comportar vulneració d’aquests drets fonamentals, tal i com recullen les sentències que s'han dictat recentment.
Per acabar amb el mobbing cal una voluntat de canvi per part de les empreses, però també de cada treballador i treballadora sigui quina sigui la seva posició o càrrec en l'empresa.
Què en penseu del mobbing al COMB i societats?
La paraula Mobbing descriu situacions en les que es victimitza i s'ataca d'una manera injusta, hostil i perjudicial a un/a treballador/a (generalment només un) per part dels seus superiors, companys i/o subordinats en una empresa o una organització durant un llarg període de temps.
Quina diferència hi ha entre conflicte i mobbing?
Cal no confondre els conflictes quotidians amb el mobbing, encara que un conflicte no resolt, latent, pot desembocar a mitjà o llarg termini en mobbing. En el mobbing, la víctima està en una situació d'inferioritat (subordinació, molts contra un...).
Quina finalitat persegueix el mobbing?
Mitjançant la destrucció de la identitat, el sabotatge, l'aïllament i d'altres maniobres perverses envers una persona, es pretén un objectiu clar: desembarassar-se d'ella.
Perquè sorgeix el mobbing?
Les causes són diverses i estan arrelades en la precarietat laboral i les estructures socials que trobem en les empreses o organitzacions, i en les ànsies de domini i poder per part d'individus concrets.
On es dóna?
El mobbing es practica arreu on el tipus d'organització ho permeti. Predomina en el sector mèdico-social i en educació. Afecta tant a les empreses privades com al sector públic i organitzacions. Sobretot on les tasques no estan ben definides.
Com es detecta?
Les conductes agressives que configuren el mobbing poden variar segons les persones, les cultures i les societats. Poden prendre formes molt subtils o manifestar-se d'una manera oberta.
Es poden agrupar en:
Atacs a les condicions laborals: pressions i crítiques injustes, fer que cometi errors, desacreditar-la professionalment...
Aïllament i rebuig de la comunicació: fer-li el buit, rebutjar qualsevol contacte fins i tot el visual, aïllament físic, no se la deixa parlar, no se l'escolta…
Atemptats a la dignitat: desqualificacions, crítiques i injúries personals, burles, gestos de menyspreu, es fan córrer falsos rumors...
Violència verbal, física o sexual: amenaces físiques, empentes, cops de porta, crits, trucades telefòniques, desperfectes a les seves propietats…
Però sobretot ningú no li diu res ni li fa cap retret clar (perquè no existeixen o són banals). La víctima està atrapada i immobilitzada; no sap de què se l'acusa i es desestabilitza. La víctima no entén res, creu que tot és culpa seva i que està "perdent els papers".
Quins efectes té sobre la salut?
La simptomatologia que presenten les víctimes està més lligada a la intensitat i durada de l'agressió que a la personalitat. Trastorns d'atenció i memòria, irritabilitat, ansietat, depressió, inseguretat, mals de cap, alteracions en l'alimentació, trastorns intestinals, plor, sudoració, ofecs, palpitacions, hipertensió, dolors lumbars i cervicals, dolors musculars, trastorns del son, cansament, debilitat, tremolors…L'estrès post-traumàtic és característic en moltes víctimes (reexperimentació del trauma, hipervigilància, conductes d'evitació envers els estímuls relacionats amb el trauma).
Què perd la societat?
La societat és la que suporta realment les nefastes conseqüències del mobbing i no es tracta només de pèrdues econòmiques. El mobbing és un exercici d'intolerància, d'intransigència, de discriminació, d'enveja… Si alguns individus no poden aturar per sí mateixos aquests processos destructius, la societat ha d'intervenir.
Es pot fer alguna cosa en contra del mobbing?
Es pot fer i cal fer-ho. Quan el procés és incipient, és possible la mediació. Quan les conseqüències sobre la salut són greus el mobbing ha de ser reconegut com a accident de treball. Cal establir una legislació específica com ja s'ha fet en d'altres països europeus.
Què hi diu la llei?
No existeix una regulació específica però hi ha una Recomanació de la Comissió Europea de 27 de desembre de 1991 sobre la protecció de la dignitat de la dona i de l’home en el treball, i una Declaració del Consell sobre la seva aplicació, de conformitat amb els articles 3, 4 i 5 de la Directiva 76/207 de 9 de febrer.
A l'Estat Espanyol, els articles 10, 14, 15 i 18 de la Constitució i la NTP 476 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals fan referència al dret a la integritat moral i al dret constitucional al treball.
Així les conductes més greus poden comportar vulneració d’aquests drets fonamentals, tal i com recullen les sentències que s'han dictat recentment.
Per acabar amb el mobbing cal una voluntat de canvi per part de les empreses, però també de cada treballador i treballadora sigui quina sigui la seva posició o càrrec en l'empresa.
Què en penseu del mobbing al COMB i societats?
Clar que patim mobbing, o com definirieu el que li està passant a l'Enric Vilella? al que li ha passat a Maite Penetró i a la Magda Martínez? i el que li està passant a un munt de companys anònims que no poden dir-ho per por a les represalies? Si nois aqui patim mobbing, sutil i sibili, però mobbing.
ResponEliminaem nego a pensar q solament patim mobbing. Patim els resultat d'uns jefes dolents i uns comandamts intermedis inutils.
ResponEliminaPotser tens raó, però penso que el resultat d’uns comandaments inútils i dolents es conseqüència d’una manera de fer per part dels que manen de veritat: obscurantista. Ja saps que moltes vegades alguns directius s’envolten de gent mediocre que no sap fer res més que ser la voz de su amo, així no els hi tremola la cadira.
ResponEliminaJo crec que el que patim en aquesta empresa són unes diferènces abismals de condicions contractuals (i d'altre tipus) que generen una insatisfacció i un "enfrontament" entre companys, enlloc de crear una unió per lluitar pels mateixos interessos. La sensació que he tingut sempre és que els "antics" no es mouran mai per por a que els hi treguin el que tenen (trienis, tickets de menjador, horari, etc...) i els "nous" (de 5 o 6 anys enrera) no fan res tampoc per por a ser despatxats o simplement per pasotisme...
ResponEliminaEstic d’acord amb la crida a la unitat d’acció sindical i amb les reivindicacions que fa en Joan Garriga, en la seva reflexió contestant l’escrit de l’escorpio.
ResponEliminaRespecte a l’anàlisi que escorpio fa del suposat immobilisme dels “antics” (qui és antic i a partir de quants anys s’adquireix aquesta categoria, els únics antics de veritat són l’actual junta i bona part de l’equip directiu), si mirem les persones que s’han mobilitzat en contra dels acomiadaments, en les vagues generals o en altres reivindicacions laborals, han estat en bona part, que no tots, dels que l’escorpio anomena “antics”.
Pel que fa als anomenats “nous”, és injusta l’acusació que els hi fa de covards o de pasotes, donat que molts d’aquests “nous” han participat en les mobilitzacions, en les reivindicacions laborals i en la representació sindical.
Pot ser el grau de participació dels mes joves en la lluita per unes millors condicions de treball no és tot el majoritària que ens agradaria, però segur que poc a poc prendran consciència de la seva situació i ens acompanyaran en la lluita.
Un primer pas pot ser és mantenir el silenci i no riure les gràcies de molts dels fatxendes que ens manen.
Per cert, escorpio, tu ets dels que es mouen?
Be, segurament no em vaig expresar del tot correctament, i per això voldria puntualitzar que en cap moment he "acusat" a ningú de pasotisme, era més aviat una reflexió (potser pasotisme?potser por?). De fet, l'unic que volia constatar és la "percepció" que he tingut sempre dins del COMB, que no vol dir que sigui el que realment passa.
ResponEliminaLa diferència entre "antics i nous" tampoc volia ser ni molt menys despectiva, però em semblava pràctica, perquè crec que tothom entenia aquesta diferència.
Em sembla molt interessant la reflexió que ha fet el Joan Garriga al Blog.
En quant a mi, crec que estaria dins del grup dels "nous" i amb una mica de por (que no pasotisme)a les mobilitzacions, potser perquè m'ha faltat informació fins ara. Aquesta web em sembla una de les iniciatives més interessants per mantenir la gent informada, però crec que s'haurien de fer moltes coses i, segurament, una d'elles seria negociar un nou conveni. Però, insisteixo, tot això és només la meva opinió.