diumenge, 21 de juny del 2009

Permiso por ser padre

Ampliación de la baja por paternidad | El Congreso aprueba aumentarlo de dos semanas a un mes a partir del año 2011.

De 15 días a un mes. El Congreso de los Diputados aprobó ayer doblar la duración del permiso de paternidad en los casos de nacimiento, adopción o acogida. Las organizaciones por los derechos de las familias lo celebran, pero consideran que no es suficiente.

El padre tendrá derecho a suspender el contrato durante cuatro semanas ininterrumpidas, que se podrían ampliar si el parto es múltiple. Esta medida no supone coste para las empresas ya que será financiada por la Seguridad Social, según defendió ayer Mercè Pigem, la diputada de Convergència i Unió que ha promovido la proposición de ley.

Debate sobre la igualdad

La ampliación del permiso no entrará en vigor hasta el 1 de enero de 2011, algo que desde la Comisión de Igualdad se justifica por la necesidad de dar tiempo a las empresas para que conozcan la ley. Aunque "en realidad" se debe a que "esto lo paga la Seguridad Social y no hay dinero", admitía un diputado de esta comisión a la agencia Efe.

Precisamente esta tardanza en la aplicación de la reforma es lo que "anula el debate de la igualdad", señala María Pazos, portavoz de la Plataforma por Permisos Iguales e Intransferibles de Nacimientos y Adopciones (PPiiNA). "Esta medida tiene sólo un objetivo de amabilidad con los padres", sostiene Pazos. "El permiso debe ser igual entre hombres y mujeres, intransferible y tener la misma parte de obligatoriedad". Ahora en el caso de los padres no es obligatorio coger ningún permiso; las madres deben tomarlo como mínimo durante seis semanas.

Mientras, desde la Unión de Asociaciones Familiares, su presidenta, Juana Angulo, considera que la ampliación es justamente "un paso importante hacia la igualdad". "Responsabilizarse del bebé es un deber pero también un derecho del padre; y aunque un mes no es suficiente sí que supone un avance", agrega Angulo.

A esto, el presidente del Instituto de Política Familiar, Eduardo Hertfelder de Aldecoa, añade la necesidad de "aplicar políticas integrales, de conciliación, a nivel cultural y económico". "Es una buena iniciativa apoyar a los padres en el cuidado de los hijos pero no es suficiente", concluye.

OTROS PAÍSES

Suiza. Medio año

Se disponen de seis meses a compartir y hay la posibilidad de ampliarlo hasta un año.

Islandia. Tres meses

Padre y madre tienen tres meses de permiso que no pueden transferir al otro.

Alemania. Dos meses

Se pueden tener hasta ocho semanas intransferibles.

Portugal. Cinco días

Es el único país de la UE que obliga a los padres a coger cinco días de permiso.


divendres, 19 de juny del 2009

Comunicat de la CUT - Acomiadament Marta

Benvolgudes Companyes/Benvolguts companys,

Ahir varem celebrar la reunió per tractar el tema de l’acomiadament de la companya Marta i altres assumptes. La veritat és que des de la representació col·lectiva valorem positivament la participació dels treballadors de la casa a la mateixa.

En la reunió, des de la representació col·lectiva, varem explicar les raons i consideracions per estar en contra de l’acomiadament. La companya Marta no tan sols té la nostra consideració sinó també el nostre suport en la seva demanda per la seva rehabilitació personal i laboral. De l’exposició i anàlisi dels fets i la situació general feta a la reunió en trèiem el convenciment que cal treballar de valent, malgrat les dificultats, per aconseguir una representació col·lectiva forta i a l’alçada de les necessitats, tant per la defensa dels interessos generals, la millora de les condicions laborals com pel manteniment dels nostres llocs de treball. I la millor manera de fer-ho és posant-nos a treballar des d’ara mateix per la concreció de l’agenda exposada:

- assessoria jurídica-laboral,
- actualització i compliment del conveni,
- propostes relacionades amb el fons de formació i fons social
- comunicació i participació

Per la consecució dels objectius fixats i per enfortir la participació de tothom en els afers col·lectius. Aquesta és, creiem, la millor manera de treure’ns la por i generar confiança.

Deixeu-nos aprofitar aquestes ratlles per agrair públicament la nota de RRHH feta ahir just abans de la reunió. Pensem que és positiu que per part de l’empresa es reconegui la llibertat i el dret d’expressió i de reunió que tenim, perquè ningú des de comandaments o des de la submissió pugui conculcar o menystenir. Com ho és també el posicionament fet en la mateixa nota d’una política d’empresa totalment contrària a qualsevol mena de discriminació per cap causa, perquè és en aquest posicionament on des de la nostra part demanem la reconsideració de l’acomiadament ja que la persona afectada es troba precisament en les circumstàncies d’una reducció de jornada per cura de la seva filla.

Comissió Unitària dels
Treballadors i Treballadores del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i
Grup Med.

dijous, 18 de juny del 2009

Recordatori

Donat que algunes companyes i companyes ens han preguntat sobre el dret o no d’assistir a la reunió convocada per avui, volem informar-vos que efectivament el dret a reunió està reconegut per conveni i per l’estatut dels treballadors. L’empresa ha estat informada i no hi ha cap impediment per poder assistir-hi.
Us recordem que la reunió tindrà lloc avui dijous, dia 18 de juny a 2/4 de 3 de la tarda a la Sala 1 Planta -1 i és oberta a tothom.

Comissió Unitària
Treballadors i Treballadores
COMB i GRUP MED

dimarts, 16 de juny del 2009

La suposada inviabilitat de les pensions

Vicenç Navarro
Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
ExCatedràtic d’Economia. Universitat de Barcelona

http://www.eldebat.cat/cat/notices/la_suposada_inviabilitat_de_les_pensions_50640.php

Convocatòria de reunió - Acomiadament Marta Pascual

Benvolgudes companyes/Benvolguts companys,

Davant l’acomiadament de la companya Marta Pascual de MED SECCIÓ ADMINISTRATIVA per suposats motius disciplinaris i en situació de jornada reduïda per cura de la seva filla, creiem convenient convocar a tothom de l’Àrea Financera del COMB (MEDONE, MED SECCIÓ ADMINISTRATIVA I MEDIVALOR) a una reunió per tractar el tema en el marc particular de les raons que s’han donat per l’acomiadament i dins la generalitat del COMB i les seves societats respecte a una situació de crisi i possibles nous acomiadaments.

La reunió és oberta a tots i totes les companyes del COMB i les seves societats i tindrà lloc a la sala 1 de la planta -1 el proper dijous a 2/4 de 3 de la tarda.

No cal dir la importància que té per a tothom la teva assistència!

CUT
Comissió Unitària de Treballadors

dijous, 11 de juny del 2009

Carta de comiat de les companyes del Centre de Formació Mèdica Continuada

Benvolguts amics,

M’agradaria fer-vos saber que a partir del dia 1 de juliol les oficines del carrer Còrcega es tancaran definitivamente i que tot el personal serà traspassat a la Fundació Andragos que ara tindrà la seu a les dependències de l’Institut d’Estudis de la Salut, carrer Roc Boronat, 81-95 (Poblenou).

Han estat molts anys de créixer plegats i ens sap greu deixar tots aquells companys que han col·laborat amb nosaltres en el dia a dia.

Comencem un nou projecte il·lusionats pel repte, però sabem que deixem companys entranyables en aquest procés. Esperem seguir en contacte.

Una abraçada a tots,

Helena Segura i Badia - Montse Motlló - Carme Roig - Lourdes Geli

dimecres, 10 de juny del 2009

Lejos de la igualdad

Carta publicada a La Vanguardia, diumenge 7 de juny de 2009
JORDI TORT REINA Gavà 07/06/2009 Actualizada a las 15:35 El lector Opina

Ayer la crisis entró de lleno en casa. Marta llamó sollozando y me dijo que tras siete años en la empresa, a la que entró con 24 años, la habían despedido. Ayer, después de más de tres años de su promoción de funciones, jamás reconocerían ya su categoría profesional. Este mes se cumplen quince meses de su vuelta al trabajo tras el nacimiento de nuestra hija, habiéndose acogido al derecho de reducir su jornada una octava parte. Quince meses duros en los que Marta, por ser madre, se ha visto perseguida por constantes presiones para que ampliara de nuevo su jornada. Quince meses en que a Marta se la ha obligado a realizar formación fuera de su horario laboral y a sus compañeros, no. Ayer, además de decepción y casi humillación, también vi cierto alivio.
En los mismos quince meses, yo he vivido mis mejores momentos profesionales, ser padre ha sido considerado positivo en mi entorno laboral, no he recibido presiones de ningún tipo e incluso he obtenido reconocimientos de mis superiores en el trabajo. ¿Realmente alguien cree que hoy existe igualdad en el trabajo entre hombre y mujer? ¿Aún hay quien se plantea que no es necesario un Ministerio de Igualdad?

dijous, 4 de juny del 2009

El Col·legi de Metges de Barcelona torna a acomiadar a una mare treballadora

Ahir, a darrera hora, va ser acomiada la companya Marta Pascual de MED SECCIO ADMINISTRATIVA SA, fins ahir mateix treballadora des de feia set anys del COMB i encarregada dels tràmits de les operacions d’actiu dins l’Area de Serveis Financers del Grup MED del COMB.
Les raons, segons l’empresa, que motiven l’acomiadament són de tipus disciplinari, concretament allà que preveu l’article 54 apart. 2n de l’estatut dels Treballadors. És a dir per una suposada conducta d’indisciplina o desobediència en el treball, transgressió de la bona fe contractual i disminució i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat.
Independentment de com resoldrà la jurisdicció laboral la qüestió, des de la representació voldríem fer algunes reflexions.
Davant les informacions que dona l’empresa, avui mateix amb reunions amb els companys de MED SASA, argumentant que és un cas personal, aïllat de qualsevol voluntat reguladora, que no cal patir, etcètera... cal tenir present diverses qüestions:
Que aquest acomiadament és el 5 en poc temps que afecta a l’àrea financera i els paràmetres (raons d’empresa) són els mateixos en tots. Sempre suposades indisciplines que després la jurisdicció laboral ha desestimat.
Que un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Davant la suposada bona manera de fer de que fa gala l’empresa, dir:
Que un cop més la decisió s’ha pres de manera unilateral, sense que la representació hagi estat ni consultada, ni convidada a parlar-ne en cap moment ni quan se suposa o diuen van ser comeses “les irregularitats
Que en cap moment ni la companya ni la representació sindical va ser informada ni de les suposades negligències, responsabilitats, conseqüències o investigacions esmentades ara com a motiu de l’acomiadament.
Davant els motius donats per l’empresa, d’entrada un seguit de consideracions:
La companya Marta, com moltes altres companyes a l’empresa, no solament venia fent bé el seu treball sinó que li eren donades responsabilitats molt més enllà de la categoria professional assignada i del sou que percebia.
Que des d’un primer moment la companya va plantejar, davant la feina assignada, la manca de temps per poder-la fer i en cap moment va obtenir ni resposta ni proposta per part de cap dels comandaments, amb els quals despatxava diàriament.
Un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Observem mala fe per part de l’empresa en exposar de manera intencionada confusió en els motius de l’acomiadament, generant dubtes i interrogants entorn a la feina feta per la nostra companya.
Lamentablement, però, la realitat és que tenim damunt la taula un nou cas d’acomiadament al nostre entendre sense cap base raonable, fet unilateralment per l’empresa sense cap mena de discussió prèvia i com a punt i seguit d’una manera de gestionar l’empresa sense diàleg, ni negociació. Tot un exemple de la llei del més fort.
En definitiva aquesta és la imatge. Una companya utilitzada com a cap de turc, una dona jove amb una filla (amb jornada reduïda) llençada a l’atur dins un marc de crisi econòmica gran que les empreses utilitzen de manera, considerem, barroera. Tot una conculcació de drets laborals.