El Col·legi de Metges de Barcelona torna a acomiadar a una mare treballadora

Ahir, a darrera hora, va ser acomiada la companya Marta Pascual de MED SECCIO ADMINISTRATIVA SA, fins ahir mateix treballadora des de feia set anys del COMB i encarregada dels tràmits de les operacions d’actiu dins l’Area de Serveis Financers del Grup MED del COMB.
Les raons, segons l’empresa, que motiven l’acomiadament són de tipus disciplinari, concretament allà que preveu l’article 54 apart. 2n de l’estatut dels Treballadors. És a dir per una suposada conducta d’indisciplina o desobediència en el treball, transgressió de la bona fe contractual i disminució i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat.
Independentment de com resoldrà la jurisdicció laboral la qüestió, des de la representació voldríem fer algunes reflexions.
Davant les informacions que dona l’empresa, avui mateix amb reunions amb els companys de MED SASA, argumentant que és un cas personal, aïllat de qualsevol voluntat reguladora, que no cal patir, etcètera... cal tenir present diverses qüestions:
Que aquest acomiadament és el 5 en poc temps que afecta a l’àrea financera i els paràmetres (raons d’empresa) són els mateixos en tots. Sempre suposades indisciplines que després la jurisdicció laboral ha desestimat.
Que un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Davant la suposada bona manera de fer de que fa gala l’empresa, dir:
Que un cop més la decisió s’ha pres de manera unilateral, sense que la representació hagi estat ni consultada, ni convidada a parlar-ne en cap moment ni quan se suposa o diuen van ser comeses “les irregularitats
Que en cap moment ni la companya ni la representació sindical va ser informada ni de les suposades negligències, responsabilitats, conseqüències o investigacions esmentades ara com a motiu de l’acomiadament.
Davant els motius donats per l’empresa, d’entrada un seguit de consideracions:
La companya Marta, com moltes altres companyes a l’empresa, no solament venia fent bé el seu treball sinó que li eren donades responsabilitats molt més enllà de la categoria professional assignada i del sou que percebia.
Que des d’un primer moment la companya va plantejar, davant la feina assignada, la manca de temps per poder-la fer i en cap moment va obtenir ni resposta ni proposta per part de cap dels comandaments, amb els quals despatxava diàriament.
Un cop més les suposades negligències del treballador/a venen suportades de suposades investigacions fetes per comandaments intermedis, que aquests mateixos després en privat es retracten de haver fet o de coneixen l’objectiu de les mateixes.
Observem mala fe per part de l’empresa en exposar de manera intencionada confusió en els motius de l’acomiadament, generant dubtes i interrogants entorn a la feina feta per la nostra companya.
Lamentablement, però, la realitat és que tenim damunt la taula un nou cas d’acomiadament al nostre entendre sense cap base raonable, fet unilateralment per l’empresa sense cap mena de discussió prèvia i com a punt i seguit d’una manera de gestionar l’empresa sense diàleg, ni negociació. Tot un exemple de la llei del més fort.
En definitiva aquesta és la imatge. Una companya utilitzada com a cap de turc, una dona jove amb una filla (amb jornada reduïda) llençada a l’atur dins un marc de crisi econòmica gran que les empreses utilitzen de manera, considerem, barroera. Tot una conculcació de drets laborals.