dimarts, 7 de juliol del 2009

L'ACOMIADAMENT DE LA MARTA

Aquest matí, en un acte de conciliació l’empresa i la companya Marta han arribat a un acord pel que fa al seu acomiadament. L’empresa reconeix la improcedència del mateix i es compromet a pagar en concepte d’indemnització una quantitat equivalent a 40 dies per anys treballat. Mitjançant aquest cobrament ambdues parts es consideren recíprocament saldades i quitis per tota mena de conceptes.

Davant aquest acte de conciliació amb avinença caldria fer-nos, creiem algunes reflexions.

En primer lloc mostrar la nostra satisfacció pel NO reconeixement a les raons/consideracions que va al·legar l’empresa per l’acomiadament de la nostra companya. Des d’un primer moment van considerar errònies, equivocades i no creïbles les raons de l’acomiadament. L’acte d’avui fa doncs un reconeixement d’aquest error per part de l’empresa al reconèixer el caràcter improcedent de l’acomiadament.

En segon lloc, però, caldria que tinguéssim em compte que malgrat l’acord pactat, una companya ha vist perdre el seu lloc de treball, qüestionades la seva professionalitat i seriositat en el treball i menystinguda la seva condició de dona/treballadora i mare amb reducció de jornada. Com a col·lectiu no creiem que ens hagin de sentir pas massa contents, més aviat tot el contrari. Avui S’ha resolt (?) un conflicte però desgraciadament s’ha fet sobre la base del “qui paga mana” i no des de la raó o des de la justícia.

Per últim constatar que l’acomiadament improcedent de la Marta demostra un cop més la necessitat que tenim de defensar els nostres llocs de treball, i amb ells la nostra dignitat com a treballadores i treballadors, la nostra professionalitat i com no els nostres drets laborals aconseguits i cada cop més qüestionats.

COMISSIÓ UNITÀRIA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES
DEL COMB I GRUP DE MED

Publicat per a

2 comentaris:

  1. Anònim8 de juliol del 2009, a les 8:27

    Tres lecturas básicas del caso:

    1.La empresa nos engaña diciéndonos hace 15 días que el despido de Marta era exclusivamente por motivos disciplinarios y que aquí no se discriminaba a nadie (sin saber a cuento de que lo justificaban). Ahora está claro que los motivos no eran disciplinarios y que por ahorrarse 5 días de indemnización son capaces de buscar y/o inventarse lo que sea con la colaboración de supuestos compañeros, e incluso de engañar a todo el mundo.

    2.Que el Departamento de Recursos Humanos sólo nos ve como Recursos, y tiene muy poco de Humano, ya que no es capaz de hacer entender a algunos directivos que no pueden hacer, deshacer, presionar, jugar con las personas de la manera que lo hacen. Propongo que el Departamento de RRHH pase a llamarse Departamento de Nóminas, Despidos y Control de Presencia, que es lo único que hacen.

    3.Desde la entrada de RM cada año hay despidos improcedentes y/o cambios de lugar de trabajo que no son más que una manera de degradar profesionalmente a alguien por motivos personales. Por cierto, ¿para cuando el suyo? Por que viendo los resultados que tenemos y como gestiona, seguramente debería de asumir responsabilidades en vez de focalizarlas en personas que cobramos 5 o 6 veces menos que él. Más aún cuando ya ha empezado a despedir personas que él mismo coloco en el puesto que ocupaban.

    ResponElimina
  2. Tomas de Aquisí8 de juliol del 2009, a les 14:01

    Efectivamente, la empresa o algunos engañan.
    ¿Motivos disciplinarios?
    Aquí los únicos que son indisciplinados tienen nombre y apellidos:

    - Los que solo piensan en su propio beneficio
    - Los que solo ejecutan ordenes sin pensar en sus consecuencias
    - Los que solo están por calentar una silla muy bien remunerada
    - Los que se llenan la boca de razones de empresa y cobran sueldos de estrella balompédica
    - Los que se pasan la tarde dormitando en sus butacas, sin pegar ni chapa.
    - ...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)