dimecres, 29 de juliol del 2009

L’acomiadament dels companys de l’Agència de Valors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

L’acomiadament dels companys de l’Agència de Valors del COMB representa un salt qualitatiu i quantitatiu molt important pel que fa a la destrucció de llocs de treball a la nostra empresa


Dir-vos que l’acomiadament dels companys de MEDIVALOR AGÈNCIA DE VALORS ha representat un cop molt fort per tot el col•lectiu treballador del Col•legi de Metges de Barcelona, pel fet en si mateix i per les maneres.

L’acomiadament dels companys representa un salt qualitatiu i quantitatiu molt important pel que fa a la destrucció de llocs de treball a la nostra empresa i un canvi radical per part de la Direcció. Amb els acomiadaments, de fet l’empresa posa damunt la taula un conflicte col•lectiu. Un conflicte que, lluny de centrar-se solament en unes persones i en una empresa del grup, el que fa és afectar el conjunt de la plantilla/personal del COMB i la totalitat de les seves societats.

La Direcció de MEDIVALOR fins l’últim fitxatge (Sr. Pachamé) ha estat en mans de persones lligades a la direcció d’altres empreses del COMB, i fins i tot en aquests moments el grau de interrelació és obvi i evident. El defensor del client de MEDIVALOR és alhora el “controller” general del COMB i les seves societats. Els consells d’administració de l’empresa determinen el lligam de MEDIVALOR amb el COMB, com tota la resta de societats. A part de tots els serveis, que com la resta d’empreses del COMB, són comuns a tot el COMB i les seves Societats.

MEDIVALOR, independentment de les separacions legals que com a agència li calia fer i que esperem hagi fet bé, ha format part de tot l’entramat financer i econòmic del COMB, des del grup MED (conjunt d’empreses que presten serveis econòmics, financers, personals al conjunt de col•legiates i que ajuden a finançar la pròpia institució.

MEDIVALOR AGÈNCIA DE VALORS, no era cap satèl•lit estrany al COMB ni el seu personal persones deslligades de la Institució. Alguna de les treballadores, portava 31 anys al COMB i va ser transferida a MEDIVALOR per donar suport administratiu sense cap altra benefici que el de la continuïtat en el treball.

Les oportunitats emprades per l’empresa per fer els acomiadaments no treuen ni resten cap mena de importància al conflicte plantejat. Les maneres i les raons del conflicte plantejat per la Direcció posen de manifest la voluntat d’aquesta de modificar (i de quina manera) les relacions tant del personal amb el COMB i les seves Societats, com la d’aquestes amb el Grup o la Institució.

La Direcció ha presentat els acomiadaments emparant-se amb una legalitat i uns supòsits del tot contraris al que fins avui s’havia plantejat en el COMB i les seves societats. I ho ha fet per abaratir costos laborals i socials de la plantilla (20 dies per any treballat i amb un topall màxim de 12 mensualitats). Dit en altres paraules que et foten fora per menys d’un any de salari, portis treballant a la casa 7 o 30 anys.

No podem admetre de cap de les maneres els acomiadaments ni per les raons ni per les maneres.

NO ACCEPTEM raons objectives sense haver participat ni ara ni mai en la presa de decisions, ni haver estat cridats mai, la representació de la part social, ha analitzar la situació econòmic/financera de l’empresa.

NO ACCEPTEM que es consideri, per raons bàsicament rapinyaires, MEDIVALOR com una empresa aliena al COMB i les seves Societats.

NO ACCEPTEM que a companyes que porten molts anys treballant, que mai han participat del beneficis, que mai han se’ls ha considerat el dret a la promoció, ara se’ls doni una indemnització ridícula en contra d’altres 10 vegades superiors.

NO ACCEPTEM que sigui considerat el nostre treball com un a càrrega financera, sense tenir en compte el fet social, quan a més mai hem participat dels beneficis obtinguts en altres i millors moments. Cosa de la qual si s’ha beneficiat una casta directiva amb sous desorbitats, RPO i altres. Mostrant un elevat cinisme que invalida les raons presentades.

NO ACCEPTEM el poc o nul reconeixement que es fa a la representació sindical i col•lectiva, la part social., la CUT. Negant la seva participació a les reunions quan som sol•licitats per alguna companya, negant el caràcter col•lectiu i negant el dret a la informació tant de l’estat de les nostres empreses com de les directrius acordades.

Considerem fora de tot criteri raonable i allunyat del que representa el Col•legi de Metges de Barcelona les maneres i raons que han motivat aquest conflicte, aquests acomiadaments. Per això, des de la CUT (Comissió Unitària de Treballadors) donem suport i ens personarem en la demanda que contra l’empresa han presentat els companys i companyes acomiadats.

Perquè de la seva raó emana la nostra i la de tothom que, com a treballadors del COMB i les seves Societats, ens sentim part important d’una Institució honorable que una mala o errònia gestió de direcció pretén embrutar.

CUT (Comissió Unitària de Treballadors del COMB i les seves Societats)

47 comentaris:

  1. Fa uns anys, arrel de la revisió d'un dels primers convenis del COMB, algú va dir: si perdem la dignitat ningú ni res enS la tornarà.
    A mesura que anaven passant els anys aquelles paraules profètiques es varen fer realitat i...... fins ara.
    Companys tots tenim prous raons per tenir por de perdre el nostre lloc de treball, però es un error pensar que el fet de fer-nos invisibles, de transigir als capricis de la direcció i el ser dòcils en assegura el lloc. Son masses els exemples que hem tingut en els darrers anys com per seguir pensant així.
    La direcció del COMB i les seves societats està malalta, malalta de egocentrisme, d'ambició desmesurada, amb un únic pensament l'enriquiment personal a costa de la Institució i de la nostra forçada col.laboració. Les nostres pors alimenten el seu poder, poder que mal utilitzen en contra de nosaltres i de la Institució que mal representen.
    Sense nosaltres, no son res; aquests humanets malalts als quals no importa destruir el futur de joves que somien en desenvolupar-se professionalment o en la gent gran que després de treballar moltissims anys veuen destroçada la seva futura jubilació.
    No ens equivoquem la culpa no només es d'ells, nosaltres també tenim part de responsabilitat. Fa molts anys que preferim mirar a un altre lloc, en comptes d'afrontar el problema unint-nos i plantant cara a les arbitrarietats de tot tipus que han comés i seguirant fent.
    RECOBREM LA DIGNITAT COM A PERSONES I COM A TREBALLADORS, ES EL NOSTRE DEURE I LA NOSTRA OBLIGACIÓ

    ResponElimina
  2. Que tal una vaga general?
    Es pot convocar legalment?

    ResponElimina
  3. Malgrat els fets i la importància dels mateixos les vacances de molts vam fer desestimar convocar una assemblea general. A primers de setembre la CUT té previst convocar assemblea de les treballadores i treballadors del COMB i les seves societats, per tractar els acomiadaments i altres qüestions de caràcter col•lectiu. Serà en el marc d’aquesta assemblea on haurem de valorar la conveniència o no de fer Vaga o qualsevol altra acció que considerem oportuna i necessària fer.

    ResponElimina
  4. He llegit amb atenció el primer comentari i crec que ha donat en el clau amb la seva opinió. No solament estic d’acord en tot el que exposa sinó que quan fa referència als que anomena homenets, defineix molt be el tipus d’executius que tenim. Realment no son res i evidentment tenen molt que perdre,més que nosaltres, ells es sustenten en la nostra por, per fer i desfer al seu caprici, pensant que son omnipotents i que res els hi pot passar perquè ho tenen tot lligat i ben lligat.
    Res més lluny de la realitat, la nostra fortalesa es la seva feblesa i encara que s’han rodejat de comandaments mediocres, acovardits i envilits per quatre duros i una panera, no tot ho controlen perquè tots sabem quelcom i podem explicar-ho. Els Pedro Plaza, Juan Ignacio Morales, Emilio Muñoz, etcètera, de torn son tan prescindibles com ho som tots nosaltres. ¿Quants hi han agut abans que ells i on son ara, un cop feta la feina bruta? ¿Com van acabar sinó enfrontant-se amb la Direcció? ? Com es poden mirar al mirall al matí ¿ o quan els seus fills els hi pregunten quina feina fan ¿que els hi responen? Sincerament crec que tot i ser mediocres, acovardits i envilits, encara els hi deu de quedar una espurna de dignitat i si és així ho han de passar molt, molt malament perquè saben que només poden aspirar a ser homenets com els seus caps.
    Es hora que lluitem pel nostre futur i per la Institució que un dia ens va donar feina, es hora que donem el nostre suport a la CUT en tot el que sigui la defensa dels nostres interessos, incloent una vaga legal.

    ResponElimina
  5. INCISO DE HANLON:
    No le atribuya nunca a la malicia lo que puede explicar la estupidez.
    LEY DE JACOB:
    Errar es humano.Echarle la culpa a otro es mas humano todavía.
    SEGUNDA LEY DE LA EMPRESA:
    Cualquier actuación que no tenga explicación lógica se considerará "política de empresa"
    TERCERA LEY DE LA PRODUCTIVIDAD:
    Cuando los directivos hablan de mejorar la productividad, nunca se refieren a sí mismos.

    ARTHUR BLOCH

    ResponElimina
  6. Jo no m'oblidaria tampoc dels "sicaris" que tenim entre els que en teoria són els nostres companys. Gent que és capaç de perjudicar a companys en el seu nivell o inferior, ajudant a carregar-se'ls en determinats moments, per que creuen que així tenen el seu cul salvat, venent-li la pell a l'executiu de torn. Així el que en diuen Cap d'Atenció al Client a Med One o qui fa les funcions de Directora Comercial a la mateixa o qui s'ha salvat de l'escabaxina a Medivalor, s'han dedicat a fer informes per fer fora companys durant els últims anys. Que creieu? que a vosaltres no us tocarà mai per que ara feu la feina bruta a l'amo? A tots els porcs els hi arriba Sant Martí.

    ResponElimina
  7. Que Sant Martí vingui aviat!!

    ResponElimina
  8. Evidentemente, en mayor o menor medida,todos tenemos la culpa de lo que esta ocurriendo en el COMB y sus sociedades, y no nos queremos dar cuenta. Para unos es más fácil mirar en otra direccion, para otros pensar de la que me he librado, pero en definitiva nuestra inactividad ante la defensa legitima de nuestros derechos y puestos de trabajo es la causante de que la Dirección se crea dueña y señora de la Institución y sus empleados. Algún compañero/a anonimo/ ha escrito que todos tenemos pequeñas partes de información de la corrupción que hay entre los altos directivos de la casa y no tan altos.
    Va siendo hora que todos utilicemos este medio anónimo para dar a conocer esas corruptelas, la malversación que hacen de recursos,los negocios paralelos que tienen (algunos de ellos venden servicios o productos al Colegio), las comisiones que reciben a través de sociedades creadas para tal fín, y que parte se pierden por el camino, la gran cantidad de empresas que han creado al margen del Colegio para su enriquecimiento personal a costa del Colegio o gracias a el, los contratos blindados y sus grandes indemnizaciones(como la última del Gerente de Medivalor, de 6 cifras, una por cada empleado despedido), los coches que tienen en leasing, las compras de terrenos y pisos, las dietas que perciben,las VISA's ORO, la informática que sacan para su uso personal y familiar, las obras particulares con cargo al Colegio, las RPO anuales y tantas y tantas cosas más.
    Todo esto se ha de poner en conocimiento de todo el mundo en defensa nuestra, de la Institución y de los médicos.

    ResponElimina
  9. Consideracions sobre aquesta declaració de la CUT.

    "Considerem fora de tot criteri raonable i allunyat del que representa el Col•legi de Metges de Barcelona les maneres i raons que han motivat aquest conflicte, aquests acomiadaments. Per això, des de la CUT (Comissió Unitària de Treballadors) donem suport i ens personarem en la demanda que contra l’empresa han presentat els companys i companyes acomiadats.

    Perquè de la seva raó emana la nostra i la de tothom que, com a treballadors del COMB i les seves Societats, ens sentim part important d’una Institució honorable que una mala o errònia gestió de direcció pretén embrutar".

    CUT (Comissió Unitària de Treballadors del COMB i les seves Societats)
    -----------------------------------


    Les obvietats de la CUT .

    " Considerem fora de tot criteri raonable ,......"

    Benvinguts al País de la CUT ,....

    Quin començament ; populista , demagog
    Mostra la vostra clara impotència per entendre el moment actual de les empreses del COMB.
    Mostra de manera clara la vostra manca d'actulització i preparació per atendre els conflictes laborals ( normals dins l'entorn ) del moment en el què vivim .
    Mostra el vostre egocentrisme laboral i personal .
    Molt humà , però què vosaltres feu evident en la vostra ineficàcia representativa de tot el col·lectiu de treballadors.
    En resum de presentació ; mostra la vostra llunyania de la realitat del nostre entorn laboral , i la percepciò del vostre món i el què haúria de ser i no és .


    "Donem suport" . És la vostra obligació.
    "Ens presentarem" . És part de la vostra feina .
    "Perquè de la seva raó , emana la nostra ". Confoneu raó amb medis , professionalitat i projecte.

    Sóm treballadors ,fem-ne ús dels drets , cumplim les obligacions.


    No ni ha prou amb declaracions obvies ,(per no parlar del comunicat que heu fet sobre la Grip A ).
    Veiem apalancament davant el que vosaltres , des de la CUT , dieu ;" d'una institució honorable , que una mala o errònia gestió de direcció pretén embrutar ".

    Sempre plorant i demanant als poders suprems que resolguin els nostres problemes , quan aquests (problemes)només son subsanables de manera dineraria.
    Preu del dia ,segons mercat , 20/30/40 o 45 dies per any/treballat , i ara , a un màxim d'una anual·litat.
    Estem parlant de gestió , companys i senyors de la CUT , no només de verificació de preus segons el mercat laboral i el dia , i si el preu és a "l'alça " ho celebre'm.
    Gestió i preparació per poder atendre el moment actual.

    Traçeu una clara divisió entre homes/dones bons i homes/dones dolents .

    No doneu confiança de gestió.

    En fi , no en vull extendre més .
    Pot ser que contesteu aquest correu compulsivament , amb resentiment , i tot el que acabi en " ent " .
    Pot ser no , pot ser entendreu la conveniència de millorar.

    Els deures en la bessant institucional i social ja els teniu fets des de fa anys , ocoupeu-vos de fer la feina que la vostra representació , a hores d'ara , us demana que heu de fer , i què a totes llums no sabeu com heu de fer .

    La major part del conjunt de treballdors / treballadores d'aquesta " CASA " son menors de 35 anys , amb horaris que superen de fet les 40 hores / setmana i amb retribucions per devall dels 1000 €.
    Gent que molts dies no tenen ni temps per esmorçar dignament , cap promoció.

    la legalitat laboral actual no arribat del "no res ".

    Agraïts pel vostre temps ,

    "Gent de la Casa"

    ........
    Us encoratgem a millorar , a buscar noves eines de gestió dins la representació unitaria del COMB i les seves societats , mirar més enllà , a buscar noves fòrmules , reiventar les velles que poden ser-ne útils , de treball col·lectiu , de treball individual que permet'en les noves tecnologies.

    ResponElimina
  10. Pel que fa a la informació , documents , proves documentals i varis , que treballadors de la casa tenen , o poden tenir de la gestió dels directius ,.... , no cal dir , n'hi cridar al mal temps ,què en el moment que la rauxa s'estengui com el foc , no hi haurà prous bombers per aparar-ho , apargar-lo .
    Ara és fum , però de foc ni ha , no ho dubteu.
    .......demanem coneixament a tothom , sentit comú .

    ResponElimina
  11. El malvado descansa algunas veces; el necio jamás.
    La Necedad
    El mayor crimen está ahora, no en los que matan, sino en los que no matan pero dejan matar.
    Matar

    ResponElimina
  12. Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
    guardé silencio,
    porque yo no era comunista,

    Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
    guardé silencio,
    porque yo no era socialdemócrata,

    Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
    no protesté,
    porque yo no era sindicalista,

    Cuando vinieron a buscar a los judíos,
    no protesté,
    porque yo no era judío,

    Cuando vinieron a buscarme,
    no había nadie más que pudiera protestar.

    ResponElimina
  13. Para los tiempos que vienen hay que estar seguros de algo. Porque han de ser tiempos de lucha, y habréis de tomar partido. ¡Ah! ¿Sabéis vosotros lo que esto significa? Por de pronto, renunciar a las razones que pudieran tener vuestros adversarios, lo que os obliga a estar doblemente seguros de las vuestras. Y eso es mucho más difícil de lo que parece. La razón humana no es hija, como algunos creen, de las disputas entre los hombres, sino del diálogo amoroso en que se busca la comunión por el intelecto en verdades, absolutas o relativas, pero que, en el peor caso, son independientes del humor individual. Tomar partido es no sólo renunciar a las razones de vuestros adversarios, sino también a las vuestras; abolir el diálogo, renunciar, en suma, a la razón human. Si lo miráis despacio, comprenderéis el arduo problema de vuestro porvenir: habéis de retroceder a la barbarie, cargados de razón. Es el trágico y gedeónico destino de nuestra especie.

    ResponElimina
  14. Lo corriente en el hombre es la tendencia a creer verdadero cuanto le reporta alguna utilidad. Por eso hay tantos hombres capaces de comulgar con ruedas de molino. Os hago esta advertencia pensando en algunos de vosotros que habrán de consagrarse a la política. No olvidéis, sin embargo, que lo corriente en el hombre es lo que tiene de común con otras alimañas, pero que lo específicamente humano es creer en la muerte. No penséis que vuestro deber de retóricos es engañar al hombre con sus propios deseos; porque el hombre ama la verdad hasta tal punto que acepta, anticipadamente, la más amarga de todas.

    ResponElimina
  15. Estic abrumat davan alguna de les perles intelectuals que ens dedica Juan de Mairena i algun altre autor anòmim, però que en definitiva crec que no aporten res al veritable problema que tenim el conjunt dels treballadors que encara no ens ha tocat la loteria de l'acomiadament.PARLEM CLAR.
    Crec sincerament que no es hora de retòrica, ni de pensaments filosòfics, ni d'enmascarar els fets amb cites mes o menys cultes. Es hora de reflexió, de posta en comú d'accions en defensa dels nostres interessos, que no son altres que la lluita per la defensa de la nostra dignitat com a persones i com a professionals.
    Es hora que s'ens reconeguin els nostres valors,demostrats diariament en fer be la nostra feina, a pesar dels mals directius que tenim. En definitiva reflexionar esta be però passant tot seguit a l'acció fent costat als nostres representants sindicals per donar-los-hi força al temps que els hi exigim la dedicació i la resolució que necessitem d'ells alhora de plantejar accions.
    Jo companys/es confiu en ells i també en tots nosaltres per fer front a aquest present incert i al futur negatiu que ens espera.

    ResponElimina
  16. No pretendía abrumar a nadie con las citas del maestro Juan de Mairena, releyendo este libro me pareció que algunas de las reflexiones que se hacían acerca de la condición humana y de los conflictos entre personas, seguían teniendo vigencia.
    Si ha molestado o ha inducido a engaño, pido perdón, porque esa no era la intención con la que se publico, sino la de generar una cierta pausa ante algunos de los escritos anónimos que no me gustaron por su tono desmesurado y ofensivo hacia personas.
    No me gusta firmar con seudónimo, pero no me queda más remedio que mantenerme en el anonimato, ya que la caza de brujas ha empezado.
    Las reflexiones que has realizado, me parecen en su mayor parte acertadas y estoy de acuerdo contigo, pero creo que tampoco has sido capaz de concretar qué hacer, cómo hacerlo y con quién hacerlo, y antes de que me contestes, te reconozco que yo tampoco soy capaz de responder a las tres cuestiones.
    Por experiencia en otras situaciones, pasar a la acción es muy complicado, cuando en el colectivo existe desconocimiento y desconfianza.
    Exigamos a los representantes sindicales dedicación y mostremos nuestro apoyo, propongamos métodos de actuación, ideas de cómo hacer frente a los actuales problemas y expliquemos cuáles son nuestras necesidades, sea cual sea la condición en la que estemos.
    Confío en los representantes sindicales que conozco personalmente y confío en los trabajadores en su gran mayoría, y no me asusta reconocer que también confío en algunos de los jefes.
    Quizás sería el momento de pedir que se convocara una reunión con la mayor asistencia, una asistencia importante sería la primera muestra de apoyo, y hablar de nuestros problemas y por supuesto de los problemas de la empresa que también son los nuestros.

    ResponElimina
  17. Juan no es que tus pensamientos hayan molestado o lleven al engaño, en otro contexto serian acertados pero creo que en este momento lo que si pueden generar es desconcierto.
    Tu motivacion al escribir esos pensamientos del maestro Mairena te honran asi como el intento de apaciguar los animos, pero yo te pregunto :¿es desmesurado y ofensivo mencionar a personas que son elementos muy importantes en la toma de decisiones en las que se sustenta la Dirección para despedir a compañeros/as sin tener en cuenta nada? Creeme es mucho mas duro verte en la calle sin motivo ni razon, si lo has experimentado o lo experimentas alguna vez, lo entenderas.
    Tu mismo dices que te gustaria firmar tus intervenciones (como a mi) pero la caza de brujas ha empezado, matizo que la caza de brujas hace mucho tiees asi desde h y digo mas lascazas de brujas se hacen desde el poder.
    En cuanto al desconocimiento y desconfianza del colectivo, este bloc es un buen instrumento para informar a todo el colectivo, independientemente del tono que se utilice, dependiendo de la personalidad de cada uno y en cuanto a la desconfianza, solo diré que si todo el mundo hiciera lo que dice todos sabriamos a que atenernos.
    No quiero que pienses que mis dos escritos van encontra de los tuyos porque creo que en lo basico estamos de acuerdo y entiendo que la disparidad de opiniones nos enriqudece a ti, a mi y a todos.
    Yo no se si tengo o no la solucion ante la complejidad de la siyuacion pero quiero aportaqr alguna idea por si es útil:
    1.- Que por parte de la CUT haga cumplir a la empresa la legalidad laboral vigente en todo.
    2.- La CUT tiene potestad de actuar de oficio denunciando las irregularidades que puedan haber ante los organos competentes tanto en el plano laboral, fiscal, judicial (civil o penal),etc.
    3.- Que el colectivo de trabajadores apoye las acciones que emprenda la CUT y apruebe la asamblea general de trabajadores.
    Creo que con estos tres puntos seria suficiente para poner freno a la arbitrariedad y el terror que se esta sembrando.
    El hacer esto no es ir contra la empresa que nos emplea sino contra los directivos que no se ganan lo que cobran.

    ResponElimina
  18. ? Per quin dia es l'Assemblea de Treballadors ?

    ResponElimina
  19. Algunes reflexions sobre els darrers comentaris :

    No sa d'anar en contra de ningú.

    El que cobrin o deixin de cobrar els directius no és assumpte dels treballadors.
    La "Casa" té i contracta als directius que creu convenient.
    Per tant la responsabilitat recau en la "Direcció" , i és en primera i darrera instància la responsable de la seva gestió.

    Els treballadors hem de tenir cura de la nostra feina , dins el marc legal i les circumstàncies de cada empresa del COMB .
    Hem d'utlitzar els drets i fer-ne ús.
    No cal dir que vivim en un temps de "ZOMBIS" , i qui més o qui menys viu i treballa com un "mort" vivent .

    Menys mirar la palla de l'ull de l'altre , i més pràxis de dignitat humana i professional .

    Pel que fa a l'Assemblea de CUT que és vol fer properament .....
    Millor seria que parlesin entre ells i busquessin un "acord de mínins " de gestió abans de fer-la .Sinó que ho deixin corré , fan millor el seu "paper" estan de vacances retribuïdes tot l'any.

    ResponElimina
  20. Hola companys,
    Fa molts i molts anys que no em posava en contacte amb vosaltres. Segurament només em podran recordar un 2 o un 3% de la plantilla actual. La resta o s’han jubilat o han mort o els han matat (directament).
    Jo vaig ser la 1ª acomiadada d’una de les societats (ja no recordó com es deia: MEDIFIAC, MEDICORASE…) Tant és. Vaig treballar més de 6 anys amb vosaltres i recordo amb el cor ple de gratitud al Xavier Virós, el primer cap de personal que ha estat persona amb els seus treballadors. Ja és mort, fa molt, però en moments difícils el tinc sempre present.
    A mi em van acomiadar després de demanar una excedència per un màxim de 4 anys. A l’any de demanar la reincorporació em van dir que no hi havia lloc per a mi. Passats els altres 3 em van dir el mateix, però al•legant a Magistratura que a més a més m’havia casat i esperava un fill. Sí companys, em van acomiadar estant embarassada. Però sabeu el més trist? Jo vaig fer entrar al Col•legi de Metges a dues germanes (una d’elles companya de la facultat), doncs una d’elles va informar a la Directiva del Col•legi que jo era una persona conflictiva. Tenia raó. Em van acomiadar, però continuo sent una persona lliure, en aquell moment continuava sent amiga dels companys (que van intentar ajudar-me) del comitè d’empresa. Espero que aquestes dues persones hagin crescut i siguin persones decents com qualsevol pare espera dels seus fills. Si no és així, ho sento per elles.
    Això que us he comentat va passar fa 12 anys. Veig que encara ningú fa res per ningú. Jo vaig marxar amb una excedència per acompanyar a un altre company de l’empresa, el qual em va ensenyar que LA FIDELITAT NO TÉ PREU. Li he demostrat tantes vegades com he pogut, ell sap que sempre estaré al seu cantó.
    Per tant, Rosa Maria, Rosa Mari, Ros... No hauries de estar sola. Representes molt més del que cap company s’ha plantejat. Jo estic amb tu i saps on trobar-me per fer qualsevol requeriment a la dignitat i a la justicia.

    ResponElimina
  21. Gràcies per recordar-nos en els tristos moments que vivim, el far de la dignitat, la justícia, la bonhomia, encarnada en la persona d'en Xavier Virós, gran persona, gran company, gran amic i gran cap, ell era un autèntic líder, ell reunia totes les condicions.
    Llàstima que l'empresa no entengués mai que les coses es poden fer com ell deia, com a persones, respectant les opinions dels altres, sense rancúnia.
    Aquells que aleshores manàvem, son el mateixos que avui manen, i així ens va.
    En Xavier va ser arraconat, condemnat a l’ostracisme perquè no li agradava el tarannà de la direcció i així ho manifestava i ho criticava.
    Amb ell, tot plegat li va costar la vida
    Alhora d’altres s’omplien les butxaques, que els hi aprofiti, cadascú te la moralitat on la té i alguns no la tenen.
    I aquells que no el vareu conèixer, només dir-vos que per molts de nosaltres, segueix sent el nostre far.
    NO ESTEM SOLS!

    ResponElimina
  22. nim a dit..
    La qüestió a reflexionar i si s'escau per actuar podria ser la següent:

    La més alta direcció del Col.legi i Grup MED crearia Societats mitjançant persones vinculades familiarment( gendres, joves...)o molt amicals..amb identics objectius que les empreses del comb : àmbit financer, d'assegurances, tecnològic, d'assessorament fiscal, laboral..
    Hi han treballadors del COMB que podrien saber quines son aquestes.

    Possibilitats:

    -Les societats vinculades a l'alta direcció son del coneixement de la presidència i vocals de la Junta del Col.legi ?

    - Es donen activitats de transacció entre les empreses del Grup MED i les empreses particulars participades per la diirecció ?

    -Les possibles transaccions debilitarien les empreses del grup Med i donarien lloc a acomiadaments ?

    -Hi hauria fluxe d'informació confidencial entre les empreses ?

    -El grup MED podria minvar la seva acrivitat si aquestes practiques es donessin?

    TOT L?ANTERIOR PODRIA AFECTAR ALS TREBALLADORS DEL GRUP MED

    ESPEREM QUE EL PROPER PROCES ELCTORAL A LA PRESIDENCIA DEL COMB SIGUI ENLLUMENAT AMB LLUM I TAQUIGRAFS.

    ResponElimina
  23. nim a dit..
    La qüestió a reflexionar i si s'escau per actuar podria ser la següent:

    La més alta direcció del Col.legi i Grup MED crearia Societats mitjançant persones vinculades familiarment( gendres, joves...)o molt amicals..amb identics objectius que les empreses del comb : àmbit financer, d'assegurances, tecnològic, d'assessorament fiscal, laboral..
    Hi han treballadors del COMB que podrien saber quines son aquestes.

    Possibilitats:

    -Les societats vinculades a l'alta direcció son del coneixement de la presidència i vocals de la Junta del Col.legi ?

    - Es donen activitats de transacció entre les empreses del Grup MED i les empreses particulars participades per la diirecció ?

    -Les possibles transaccions debilitarien les empreses del grup Med i donarien lloc a acomiadaments ?

    -Hi hauria fluxe d'informació confidencial entre les empreses ?

    -El grup MED podria minvar la seva acrivitat si aquestes practiques es donessin?

    TOT L?ANTERIOR PODRIA AFECTAR ALS TREBALLADORS DEL GRUP MED

    ESPEREM QUE EL PROPER PROCES ELCTORAL A LA PRESIDENCIA DEL COMB SIGUI ENLLUMENAT AMB LLUM I TAQUIGRAFS.

    ResponElimina
  24. Ull amb les eleccions!!!! Els metges morts també voten. Al menys ho van fer en unes eleccions. Estigueu al cas amb els vots per correu, és aquí on els morts es fan sentir.

    ResponElimina
  25. En relació a l'escrit "algunes reflexions sobre els darrers comentaris" voldria aportar la meva opinió.
    - És evident que la casa té i contracte als directius que creu convenient i que la responsabilitat és de la Direcció,
    ¿però quina és aquesta Direcció, la Junta Directiva en la seva totalitat, la Permanent de la Junta o tota la responsabilitat recau sobre una única persona que dicta el que s'ha de fer i ha estat i es l'artífex del que avui es el COMB?
    - No estic gens d'acord en que no es cosa nostra el que cobrin o deixin de cobrar el directius, perquè en aquest sou van incloses moltes coses (com a la resta del personal però en major grau i responsabilitat) com són : qualificació/aptitud,professionalitat,eficàcia en la gestió, tracte digna i respecte als subordinats, respecte als drets laborals, etc.
    ¿quina és la realitat i quin és el grau d'acompliment que fan?
    - Em sembla totalment injust el darrer paràgraf dedicat a la CUT
    (jo no pertanyo a ella)el qual demostra una manca de solidaridad total amb els companys/es que fan el que poden amb els mitjans que tenen, tot i saber la manca d'unitat que hi ha a la casa.
    Així és que si volem exigir-los que facin quelcom més, donent-los el suport que necessiten participant en les assemblees de treballadors, aportant idees i donant-los el mandat que executin els acords que es pactin. En definitiva prenem part i no critiquem des de fora, traslladant-los la responsabilitat a ells sense exigir-nos a nosaltres l'exercici de la nostra.

    ResponElimina
  26. - Des de fa anys la més alta Direcció de la casa treballa en la línia de crear societats paral.leles, en les quals hi son presents un reduït grup de persones que es reparteixen els càrrecs, això es fàcilment contrastable consultant el Registre Mercantil.

    - Es evident que en major o menor grau, de l'existencia d'aquestes Societats en sòn coneixedors tant el President com el conjunt de la Junta Directiva, i cal preguntar-se ¿On son els suposats membres progressistes i/o professionals independents? ¿ quants càrrecs remunerats i/o de prestigi els hi han donat perquè callin?

    - Efectivament, es donen activitats/serveis/vendes de productes entre les empreses del Grup MED i les empreses particulars participades per membres de la direcció, familiars o amics.

    - El debilitar determinades societats es una estrategia utilitzada per justificar suposades decisions empresarials, sino veiem dos exemples :
    MEDIVALOR Vs MEDIPATRIMONIA INV
    GRUO MED CORP (SASA) Vs MEDONE
    Vs (versus) en el sentit llatí d'anar cap a un lloc determinat i no el saxò que significa contra)

    - No hi hauria, sino que hi ha un fluxe d'informacions confidencials entre les empreses del Grup, seguint les ordres de la Direcció, contravenint-se així el que disposa la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades).

    - Si és provoca la reducció de l'activitat en determinades societats es crea un desequilibri entre els ingressos i les despeses , fent que aquestes entrin en perdues. La Direcció davant la situació creada es veu "obligada" a prendre mesures correctores i per tant encarrega un "Pla de viabilitat" quina conclusió serà la conveniència de reorganitzar l'empresa per reestablir l'equilibri i salvar la societat. Aquesta reorganització la fonamentaran no en criteris econòmics sino en criteris organitzatius, aduint que per la bona marxa de la Societat sobra personal i per tant, i tal com assenyala la Llei, acomiadaran als empleats amb el topall establert de un any de salari, independentment de l'antiguetat que tinguin.
    Com podeu veure aquest procés s'ha iniciat amb MEDIVALOR que serveix de banc de proves per veure que passa front les possibles reclamacions per via judicial, com per avaluar la resposta del conjunt dels treballadors de la casa. MEDIVALOR representa Guernica en la Guerra civil i el que vingui la 2a. Guerra Mundial, si s'em permet el símil.
    ¿ Quina o quines seran les properes societats ? SASA, MEDICONSUM,.......la decisió ja l'han pres, externalitzar serveis colocant les seves empreses, la dels familiars o la dels amics.

    - Companys no neguem l'evidència, aixó es així, i la única empresa que no es veurà afectada per aquesta especulació serà el Col.legi de Metges de Barcelona" que com a Corporació de Dret Públic regulada per Llei, han de mantenir la seva estructura bàsica.

    ResponElimina
  27. Està clar, sino es fa alguna cosa: tots al carrer. Assemblea ja!!!!!! O ara o mai. Qui serà el proper/a? Quant temps fa que es va iniciar extermini?

    ResponElimina
  28. La CUT hauria de posar-se en contacte amb el Fiscal Anticorrupció, posar en el seu coneixement la informació de que disposi,perquè investigui al temps que es doni a conèixer als mitjans de comunicació tal i com s'ha fet amb el cas Palau de la Música.

    ResponElimina
  29. A la fiscalia anticorrupció se li han de donar dades, les té la CUT?

    Caldria començar per saber quins son els ingressos del COMB i les empreses del grup MED i quines les despeses.

    El COMB per cooperació , per metges extranjers.., la Fundació Andragos, el PAIM, .. reben moltes subvencions. Algú sap on van aquests diners ? La facturació que es fa aguantaria una Auditoria?

    Quins treballadors del Col.legi o empreses fan les activitats que es facturen..Quin entramat hi ha ..

    Quines son les xifres?

    Quans metges extranjers s'han beneficiat ? els peruans, els colombians? els cubans ? els de l'Est?

    Quins fa el curs de formació?, quans son? quans han anat als actes de benvinguda. Tants diners costa?

    On son les activitats que es facturen? Heu vist alguna campanya .., a part del qüestionari del web ? Això justifica milers d'euros?

    En Cooperació que s'ha fet?

    En Protecció de dades, a part d'anunciar un servei que es diu que es dona a centres mèdics .quí el dona? Quin treballador del COMB '

    Els diners del PAIMM en què es gasten? No és un bluff publicitari? Amb l'excusa de la confidencialitat hi han tots els que es diu ? Costen tan diners?

    A més , algú sap com cobren els directius i pseudodirectius del COMB i les seves societats? Cobren ells o mitjançant Societats ' De quans llocs cobren?

    L'Agència de Valors té perdues? Llavors..s'han resentit els membres del Consell d'Administració Algun membre del consell d'administració ha vist minvada les seves dietes? Quins estan al Consell d'Administarció

    La Junta sap quan ingresen de debò els sus directius i directors ' Ho sap el President ?

    A part del que cobrin els màxims directius amb el seu nom , que ingresen per dietes ? , que els hi paguen empreses relaionades amb el COMB i grup MED?

    Com van els paquets de viatges invitacions , incentius , cobraments múltiples... els decideix el President del COMB o algú de la seva Junta ?

    Soportaria una comparació raonable el que cobren i el que cobren els metges ?

    Quin és el benefici que tot l'entramat societari i directiu reporta als metges ?



    Ja els hi va bé com va ara?

    Als metges de la Junta Pot ser si els va bé : tenen les seves Ebas, surten a la Vanguardia, van a l'OMC, dinen, tenen panera , van a actes públics . s'asseguren els seus llocs de treball a l'hospital o a CAP....

    I..el que els hi pasi als treballadors no els afecta. Per això tenen els "directius" de la seva confiança que depenen del President i ,...si el Presiden hi confia..els també...tot està en ordre.

    Algú ha pensat perquè confia el President? perquè li han demostrat que saben conduïr un procés elctoral ? Coneixen els Estatuts ,dominen el vot per correu..per altres raons més?...

    No ens equivoquem , tots ajudem que això els duri

    ResponElimina
  30. Penso que amb els indicis que van sortint als escrits del blog, foren suficients perquè el Fiscal,si ho apreciès, actues d'ofici. De totes maneres es podria contactar amb un advocat perquè ens donès la seva opinió i orientés de com fer-ho.

    ResponElimina
  31. Ens estem organitzant o amb el missatge 31 s'ha consumit la flama de les grans idees i es dóna per finiquitat el tema?

    ResponElimina
  32. Estem acollonits.Després del missatge 31 hem vist el comunicat CUT del dia 10 de setembre,que li ha dictat la Direcció i ja tenim clar que el CUT està acollonit i que no farà rés

    ResponElimina
  33. Estem acollonits.Després del missatge 31 hem vist el comunicat CUT del dia 10 de setembre,que li ha dictat la Direcció i ja tenim clar que el CUT està acollonit i que no farà rés

    ResponElimina
  34. Segurament estem tots més acollonits que organitzats, però es hora de vèncer la por i passar a l'acció.
    ¿Com és que encara no s'ha convocat l'Assemblea de Treballadors?
    Tots els acomiadaments fan mal però el de la Rosa M. és particularment sagnant, sino veieu :
    52 anys, 32 anys d'antiguitat, sense cap nota negativa al seu expedient, discreta, treballadora, companya dels seus companys, especialment apreciada per aquells que hem tingut la sort de compartir feina i amistat, i la consequència més greu quel's efectes de l'acomiadament es difereixen a la seva jubilació per estar en l'últim tram de la seva vida laboral. Podem fer veure que no ens afecta perquè no ens ha tocat, però la realitat es que el nostre futur va lligat al de la Rosa M.
    ¿Qui pren aquest tipus de decisions sense pensar en les persones? ¿Qui les valida, el President, el Secretari, el conjunt de la Junta? ¿Son conscients de la trascendencia dels seus actes en la vida de determinades persones? ¿On es la seva humanitat com a metges que son? Som persones i no coses.
    Crec que hauriem de fer i signar un MANIFEST, entregar-lo a tots els membres de la Junta Directiva, penjar-lo per l'Edifici i enviar-lo a la premsa mèdica per donar a conèixer que el Col.legi d'or en realitat es de llautó, i del barato.

    ResponElimina
  35. La CUT pot presentar la seva dimisió.

    ResponElimina
  36. Anem a pams:

    "El blog dels treballadors del COMB, pretén ser un mitjà de comunicació, d'intercanvi d’informació i lloc de trobada de tots aquells que tenen quelcom a dir, no només de les seves preocupacions laborals, sinó també de les seves personals".

    Està clar que és un mitjà de comunicació i per sobre de tot hauria de ser un lloc d'intercanvi d'informació, però no oblidem que és un web dels treballadors de l'empresa i el que més ens preocupa en aquests moments és la feina. Per tant, no entenc que vol dir que utilitzi el blog per parlar de les meves "preocupacions personals". Això vol dir que us expliqui si tinc un amant i el meu marit ha estat apunt de descobrir-ho i ara tinc por i no sé que fer amb els dos? Són aquets tipus de preocupacions de les que hem de parlar? També podem explicar que han d'operar a la nostra mare i com és tan gran no sabem si tindrà complicacions o és millor no operar-la i que es mori feliçment al seu llit. És d'això que hem de parlar? Ah! i hem de dir qui som i com vestim. Jo sóc la caputxeta vermella i us puc ben assegurar que sóc dona, vermella i amb més collons (perdoneu la expressió, però utilitzo la llibertat per escriure)que molts/es companys/es.
    El CUT no ha de dimitir ha de LLUITAR i si no sabeu com fer-ho demaneu ajuda legal, però no deixeu que uns bàrbars amb bisturí rovellat i sense ànima us prengui la força que us donem els companys.

    ResponElimina
  37. Molt be caputxeta vermella.

    ResponElimina
  38. Algú de vosaltres ha vist que li ha passat al "senyor" Millet (Orfeó Català i Palau de la Música)? Un tant corrupte sí. És un bon exemple per a tots nosaltres. Quants Millet hi ha al COMB? Com penseu que ha sortit a la llum aquest cas? Si tenim informació utilitzem-la.

    ResponElimina
  39. Al Palu: Millet i el seu segon.
    Han diblat un mínim de vuit auditories.
    Contractaven als seus familiars i els posaven com apoderats de les empreses per les que cobraven.

    Les Administracions " ara" lamenten l'excès de confiança.

    El Model del Col.legi similar al Palau?

    ResponElimina
  40. Qui té la informació té el poder. Només necessito saber si relament la tenim. A partir d'aquí ja faré els possibles per aconseguir-la e iniciar el procés. Peró, insisteixo, necessito saber si tenim documentació que corrabori el que tots sabem.

    ResponElimina
  41. Jo sóc molt inocent. Però si tenim aquesta informació i es fes pública, podria variar el resultat de les properes eleccions de la Junta directiva i la seva Presidència?

    ResponElimina
  42. Jo no sóc tant inocent. Podria la "cupula" desfer-se de la informació que l'inculpés? Algú ha vist algun moviment estrany d'arxius darrerament?

    ResponElimina
  43. Aquest matí llegint el diari s'ha publicat aquest artícle, que sota reprodueixo, i m'ha fet pensar en el COMB. A casa nostra no hi han suicidis, pero si depres i malalties provocades per la "peculiar" manera de gtractar-nos.
    EL PERIODICO 25.09.09

    Los chacales de France Télécom
    SUSANA Frouchtmann
    Periodista
    ¿Sabía el presidente de France Télécom que sus directivos eran unos hijos de? La experiencia me dice que, cuando las cosas van bien, al presidente le rechufla porque solo se fija en la cuenta de resultados, y, si hay quejas del personal, mira hacia otro lado. En este caso, además, el señor Lombart debió de dar orden de limpieza, y sus chacales, más que limpiar, han aniquilado. Veintitrés personas se han quitado la vida: no quiero ni pensar en el trato, perdón, en el destrato que recibieron. Y sé de lo que hablo, porque trabajé en una multinacional europea como adjunta a un director, loco y maltratador, que utilizaba los diarios consejos de dirección para decirles a ejecutivos cualificados, alguno incluso excepcional, que eran unos memos. El estrés proliferaba y los directivos acababan yendo a ver al presidente. Pero el Lombart de turno solo miraba los resultados. Supongo. La historia acabó con la jubilación del loco, a quien poco antes alguien secuestró, le dio una somanta de palos y le dejó tirado en una carretera. Alguien que se cansó de que el sistema fuera lo que es: demoledor.

    ResponElimina
  44. He llegit l’última aportació feta en aquest apartat i he pensat en un síndrome que a l’Estat espanyol encara no està reconegut (tot i que hi ha una sentencia del Tribunal Suprem favorable) però que està reconeguda a altres països més desenvolupats que el nostre. Es la Síndrome de BURN-OUT.

    El Burn-out o la síndrome del treballador cremat, es un tipus d’estrès prolongat motivat per la sensació que produeix la realització d’esforços que no es veuen compensats personalment.

    Segons un estudi realitzat per la Wharton School de la Universitat de Pensilvània, l’element que més influeix en l’aparició de la síndrome, no son les reivindicacions laborals ni la personalitat del treballador, sinó la manca de reconeixement vers aquest, plasmada en la manca de respecte.

    En un interessant assaig, els professors Ramajaran i Barsade, arriben a la conclusió de que no és el treball realitzat el que provoca aquesta síndrome sinó la pròpia organització de l’empresa. “Una de les majors dificultats amb les que es troba el treballador es que no es considera suficientment reconegut, respectat i valorat per l’empresa”.

    La cultura empresarial juga un paper clau en aquest fenomen. L’estudi apunta que els empleats comencen a identificar-se amb l’empresa tan aviat com es senten part d’ella, per tan quan més respectats es senten com a membres d’un grup, més fàcilment sentiran aquesta identificació.

    El respecte es el mitjà a través del qual el treballador s’arrela en el seu lloc i sent que el que fa es significatiu. Tot el contrari, si observa que si ell i els seus companys no son respectats, s’arriba al consens de que l’empresa no tracta be a la gent i desapareix aquest arrelament. L’impacte de la manca de respecte es encara més fort quan el treballador sent que no te autonomia a l’hora de realitzar la seva funció.

    Per concluir, “ Les empreses han de preguntar-se si els seus valors, inclosa la manera de tractar als seus empleats, influeixen en la forma de treballar”.

    ¿quants de nosaltres patim concientment o inconcientment aquesta sindrome?

    ResponElimina
  45. Interesante el sindrome de Burn-out, pero creo que la gran mayoria de los empleados de la casa tenemos el denominado
    "Síndrome de Estocolmo Laboral"

    El síndrome de Estocolmo Laboral no es otra cosa que la conducta de apego, identificación e incluso vinculación psico-emocional del individuo o grupo de éstos a empresas cuyas condiciones de trabajo y/o estilos gerenciales son hostiles, inadecuadas e incluso reprochables.

    En Síndrome de Estocolmo Laboral se diferencia del clínico porque “la victima” no ha sido forzada o sometida a cautiverio por un tercero, entre otras expresiones asociadas a éste, por el contrario ha ingresado por su entera voluntad y se mantiene atada a ese escenario ya sea porque es incapaz de concebir su vida sin las presiones, maltratos y limitaciones que encuentra en él o bien porque es absorbida por una cantidad, a veces inverosímiles, de razones que le impiden deshacerse del mismo, independientemente de que en ambos casos observan ventajas dentro del escenario que coinciden con sus expectativas.

    En los estudios llevados a cabo para establecer la existencia de colaboradores que mostraran este síndrome en el ambiente laboral, en las empresas donde se presumía este tipo de fenómeno, se logró constatar que en el 67% de los casos los empleados preferían mantenerse trabajando en la empresa independientemente que entendían que estaban siendo maltratados de alguna manera por el estilo gerencial y las condiciones propias del ambiente de trabajo.

    Esto quiere decir que existen colaboradores que se han identificado emocionalmente con empresas que ofrecen condiciones inadecuadas de trabajo, maltrato psicológico (e incluso físico) y situaciones de estrés producto de una presión innecesaria que, estando prácticamente en un cautiverio voluntario, prefieren mantener ese estado de angustia y opresión que abandonar el escenario que la causa.

    Entre las razones que arguyen pueden destacarse las siguientes:
    • Como conocen al jefe saben como manejar la situación
    • Hay pocas posibilidades de encontrar otro empleo en la actualidad
    • Con el tiempo uno se acostumbra
    • Es el estilo de la empresa
    • No hay otras opciones
    • Mejor esto que nada
    • Me gusta lo que hago, no la empresa.


    El síndrome de Estocolmo Laboral es un fenómeno más común de lo que parece, se observa en personas de todo tipo, nivel de educación, diferentes edades y niveles de maduración, por lo general está asociado a baja autoestima pero su característica más extraordinaria es la identificación con un estilo gerencial que pone en riesgo su salud física, mental y emocional.

    Ah!!! en la dirección hay medicos y un psicologo que junto con Recursos Humanos saben como hacer para que nos sintamos asi, es decir saben como manipularnos emocionalmente.

    ResponElimina
  46. Home,
    qui més qui menys, tots tenim alguna informació de les irregularitats que hi han al Col·legi.
    Des de eleccions manipulades fins a ....
    Hi ha gent que ocupa més d'un càrrec que, en principi, són incompatibles. Aixó sí, amb el vist i plau de Junta de Govern.
    A veure si ajuntem totes les informacions i fem quelcom ben fet.

    ResponElimina
  47. Anònim ha dit...
    Apocalipsis 8, 1 - 6

    “ El séptimo sello “

    Tras haber abierto el séptimo sello , se hizo un silencio en el cielo como de una media hora.Vi entonces a los siete ángeles que , de pie , están en la presencia de Dios ; les fueron dadas siete trompetas. Vino después otro ángel que tenia un incensario de oro y se puso ante el altar ; se le dieron muchos perfumes para que , junto con las oraciones de todos los santos , los ofreciera sobre el altar de oro que está ante el trono . Y por la mano del ángel ascendió el humo de los perfumes con las oraciones de los santos a la presencia de Dios.
    Tomó el ángel el incensario , lo lleno con brasas del altar y lo arrojo sobre la tierra ; se produjeron entoces truenos , voces relámpagos y terremotos .
    Y los siete ángeles que tenian las siete trompetas se preparaon para tocarlas .

    ( Els Ipsylons estem desperts i a la guait )

    Las siete Trompetas
    El castigo de Babilonia
    Anuncio de la Caida de Babilonia

    Diu Feng You-Lan , en una de les seves obres , que el senyor “ …...” , no reconeix en cap lloc l’existència de Dèu , en tot cas , ho fa com una hipòtesi , per evitar o si més no , reduïr la possible suspicàcia dels seus esclaus , .
    El coneixament és contrari als seus desitjos .

    Els Ipsilons semblem sotmessos a l’enagenació , servilisme i explotació , però res més lluny d’aquesta aparent realitat .

    Si , recullim la vostra bruticia i els vostres mocs , però NO ho reciclem .
    No ensenyar , però si manar , és el nucli del pensament esclavista actual.
    No caldrà esperar la vinguda d’un Apocalipsi Diví , la mateixa guardia “Pretorina” que teniu ara us derroca i es menjarà les vostres tripes .

    “ Mas vale renunciar ,
    que mantener el vaso lleno.
    La espada que mucho se afila ,
    No podrá conservarse largo tiempo.
    Una sala colmada de oro y jade ,
    Nadie la podrá guardar “

    Quiza ,…

    Ara renegueu de com i de quina manera us heu enriquit , però no podeu fer desapereixer les proves documentals com feu desapareixer les persones .

    “ Im memoriam “

    29 / octubre / 2009 19:50


    Anònim ha dit...
    Y el Arca del Pacto ya no tendrá ningún efecto sobre los creyentes, ni sobre la raza superior que ostenta la verdad, su única verdad (que no es la nuestra), ellos también oyeron las trompetas del Apocalipsis, pero no hicieron caso.

    Las 7 plagas cayeron sobre ellos, ya que nunca escucharon la palabra de Dios: = igualdad, = justicia = honestidad...

    La llegada de un nuevo Profeta (nuestro Mesías) desvelará, rasgando la sábana que protegía el Arca, de los más simples terrenos, que los documentos que guardaban fielmente los esbirros de los que se sentían poderosos de nada servían: ni para inculparles, ni para redimirles:
    Entre ellos mismos se juzgaran. Entre ellos mismos se castigaran.

    Sus cánticos y sus oraciones no serán escuchados ni en la iglesia ni el juzgado.

    Serán repudiados. Serán sometidos. Serán... castigados a todo aquello que hayan deseado a cualquier otro igual o inferior.

    OMEGA

    PS: La verdad triunfará y se alzará sobre sus cabezas con una nueva y vigorosa fuerza que hará temblar su indigno templo desde los más recónditos cimientos.
    NO HABRÁ UNA PRÓXIMA VEZ. NO TENDREIS NINGUNA OCASIÓN MÁS.

    1 / novembre / 2009 01:40

    ResponElimina