Benvolgudes companyes i benvolguts companys,
Com be sabeu dimarts tenia lloc el judici per acomiadament de la Rosa Maria de Medivalor. L’acte es va resoldre a darrera hora amb un acte de conciliació entre la companya treballadora i l’empresa. L’acte contempla per un costat la improcedència de l’acomiadament i el compromís de l’empresa d’abonar pels conceptes de la demanda una quantitat de diners.
Com a membres de la CUT i citats com a testimonis vam assistir al judici. Ara, un cop “resolt” el cas, pensem més que mai amb la necessitat de mantenir-nos ferm en la defensa dels nostres llocs de treball i en la millora de les nostres condicions de treball.
I per fer-ho, com ja vam manifestar en la passada assemblea, ens cal un posicionament col·lectiu i una resposta global del COMB a les cruïlles de qualsevol empresa del grup. I aquesta resposta solament la contemplem en el marc d’una negociació col·lectiva i unitària per part dels treballadors i de l’empresa. I és en aquest sentit que ens cal treballar plegats, unitàriament i disposar de l’assessorament laboral i jurídic oportú.
Vist tot el procés que ha seguit aquest acomiadament, des de la CUT ens costa molt entendre l’actitud de la direcció del COMB. Actitud que al llarg d’aquests darrers mesos en lloc d’apostar per la recerca de solucions pactades dins de l’àmbit propi del COMB, la seva estratègia només ha ajudat a enquistar més els problemes que avui tenim.
En aquestes circumstàncies, és difícil pensar que es puguin establir ponts de diàleg i recerca de solucions, quan la direcció del COMB no vol tenir en compte els mecanismes de representació democràtica dels treballadors.
Com a treballadors i treballadores del COMB i les seves societats, no som part de cap problema sinó part de la solució.
Comissió Unitària dels treballadors i treballadores
del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i
el seu GRUP MED.
Teniu raó en moltes coses, i les més importants són:
ResponEliminaPrimera: els treballadors hem d'anar units.
Segona: Nosaltres formem part de la solució del problema actual.
Situació:
Respecte a la primera: entre els treballadors hi ha botiflers que només van a la seva; a escalar i estar bé amb la gerència. No els importa defenestrar un company si, amb aixó, creuen que restaràn bé amb la direcció. Son el que en diem uns "llepaculs".
Respecta a la segona: La direcció/gerència no és prou intel·ligent per donar-se'n compte. Només estan atents al seus sous i, sobretot, sobresous. La resta, fins i tot el mateix Col·legi, els importa una merda. De nosaltres, ja no cal ni que en parlem. Existim?
En resum: dubto que hi hagi sol·lució, al menys mentre hi hagi aquesta mena de gent al davant. Gent que, per un "duro", es vendrien el seu propi pare.
Em sap greu, però és així.
Hola, jo sóc la persona que no enten moltes coses i necessita aclariments.
ResponEliminaSi un acomiadament és improcedent vol dir que l'empresa ha acomiadat a un company sense tenir raons legals per fer-ho?
En funció de la resposta que obtingui, faré més preguntes.
En relació al missatge anterior he de dir que:
- Està clar que hem d'estar units.
- Està clar que nosaltres formem part de la solució del problema actual, però no només formem part de la solució: SOM LA SOLUCIÓ i D'ACTUAL NO TÉ RES, això és tan antic com el Millet i el Palauet.
Respecte als "llepaculs" només dir que d'alguna cosa han de morir, possiblement d'una sobredossi de merda o d'una infecció bucal... però finalment morirant.
En resposta al comentari anterior.
ResponEliminaSon considerats acomiadaments improcedents aquells els quals l'empresari no ha pogut demostrar cap de les causes que ha al.legat com a motius per acomiadar a l'empleat. Els acomiadaments improcedents son per tant aquells els quals no tenen causa justificable.
La definición de un despido improcedente es bastante clara, es el despido en el cual el empresario no puede demostrar ningún incumplimiento laboral o dicho despido no cumple con los requisitos formales. Frente a esta situación, el empresario tiene la opción de readmitir al trabajador o pagar una indemnización de 45 días de salario por año trabajado, hasta un máximo de 42 mensualidades.
ResponEliminaEl COMB apela a las cuestiones organizativas para garantizar la viabilidad de la propia empresa, aunque explica la situación económica de Medivalor y apunta a que la solución son los despidos, la reorganización y la externalización de los servicios de Medivalor hacia la figura del Agente Externo (probablemente MEDIPATRIMONIA).
El COMB no quiere entrar en el debate de las cifras, si Medivalor pierde dinero, el COMB y el GRUP MED en su conjunto tienen una buena situación económica. Por tanto si pensamos que las empresas y el COMB son una sola empresa, nuestros compañeros no deberían haber sido despedidos, si no que deberían haber sido recolocados en las diferentes empresas del COMB y GRUP MED.
Decirte, que no estoy nada de acuerdo con la parte final de tu comentario, al margen de las situaciones que podamos vivir, como trabajadores y personas nunca podemos perder el respeto hacia nadie y tampoco debemos utilizar figuras de la actualidad informativa que no tienen nada que ver con nuestro COMB.
Vayamos por partes, como dijo Jack el destripador:
ResponElimina1.- Gracias a los dos compañeros/as que me han sacado de dudas sobre la improcedencia de los despidos.
2.- Es evidente que ya sabía por donde iban los tiros, y es por este motivo que quiero expresar mi opinión: ¿Qué pasa ahora con los compañeros/as que han redactado los informes para hacer posibles estos despidos? Antes ya eran despreciables, pero ahora, sorprendentemente, me he quedado sin adjetivos descalificativos para poder nombrarles. Así que les llamaré CANES, por lo animales que son, no por los premios cinematográficos, claro está.
3.- Me resulta muy sospechoso tanta sociedad limitada, tanta sociedad que solapa a la anterior. Siento haber molestado con mi comparación entre el COMB y sus múltiples sociedades con el caso Millet y otros. Pero mi abuela ya me lo decía: "Las comparaciones son odiosas" y más cuando no nos alejamos en las similitudes y a la realidad que nos rodea.
Sigo pensando que tarde o temprano se desvelaran muchas triquiñuelas de las que todos somos conscientes que se generan a diario en nuestro querido COMB.
4.- Sigo pensando que los dinosaurios damos miedo.
5.- La parte final de mi opinión va relacionada con la del primer compañero que menciona a los "llepaculs". Prefiero pensar que tu no te has dado por aludido/a. Todos tenemos nuestros "porques", pero la honestidad y la dignidad no la podemos perder bajo ningún concepto. ¿A quien se le ha perdido el respeto: a los llepaculs, a la muy respetable y honorabilísima dirección del Ilustre COMB? Creo que una vez más has errado en tus comentarios: Se ha perdido el respeto a los trabajadores íntegros y sobre todo se ha perdido el respeto a los compañeros que ahora están en paro.
6.- En cuanto a utilizar a personajes de la actualidad, he de recordarte que ahora se está investigando Agrupación Mútua. Bueno, yo sigo comparando: ¿Por qué el Palau y el Orfeó no se dedicó exclusivamente a la Música, que era su único objetivo? ¿Por qué el COMB no se dedica exclusivamente a organizar eventos relacionados con la medicina y a ofrecer un buen servicio a sus afiliados? ¿Por qué tantas y tantas cosas? Sí, querido/a, las comparaciones son odiosas...
7.- Y última: si te molesta el comentario sobre las defecaciones y las infecciones bucales, he de decirte que el mundo donde me muevo cuando no trabajo, solemos decir: Mierda!!!, Mucha Mierda!!! para dar suerte en los estrenos y en los momentos personales importantes; por lo tanto creo que nunca mejor que ahora deseo a todos/das MUCHA MIERDA!!!!!!!!!! De esta forma los llepaculs no se quedarán sin trabajo.
Buen fin de semana y que Dios reparta suerte, como dicen los toreros, en esta "faena"
HOSTIA!!! EN QUE ANTRO DE KK TRABAJO!!!!!!!! Y HE DE DAR GRACIAS A DIOS POR SEGUIR TRABAJANDO ¿VERDAD?
ResponEliminaComentaris estrets d'aquest blog:
ResponEliminaAnònim ha dit...
Des de fa dos dies unes companyes han deixat de venir a treballar, van ser acomiadades i ara es trobem encara dins el mal son. Quina mala sort han tingut. Altres continuarem treballant i farem veure que no ha passat res. Hem de normalitzar tant com podem i el més aviat possible les nostres vides per poder continuar treballant, a fora la cosa tampoc està gens bé.
No puc treballar pensant que a mi potser també em tocarà, que un dia em diran que no torni més. No puc treballar pensant que potser demà em trobaré al carrer, ara no puc tinc l’hipoteca i no puc permetre’m deixar de treballar. No puc pensar que demà s’acabaran anys de treball al Col•legi, ara no puc pensar-ho això. He de sentir seguretat i tranquil•litat en el meu treball per poder seguir.
Per seguir, per poder treballar, per poder fer la feina, ..... he de veure el meu cap com una persona, he de poder riure-li les gracietes, ajudar-li a fer les coses, el nus de la corbata si molt convé. Perquè no? De fet ell no és com els altres, ell a mi em vol, m’aprecia i segur que em necessita. Ell no faria el que han fet amb la gent de MEDIVALOR, ell, ell, ell, ell, ell.......
M’han dit que ELL era a la reunió on van decidir fer fora la gent de MEDIVALOR.
He sabut que ELL va ser uns dels que van proposar per dirigir el que queda de l’empresa, gràcies als informes que li vaig ajudar a fer sobre MEDIVALOR.
ELL m’ha comentat que no hi havia res a fer, que tot ve de dalt.
Diu ELL que esmorza i dina amb els ALTRES per necessitat, però que no té cap ganes.
També m’ha comentat ELL, que feia temps que la cosa no anava gaire bé a MEDIVALOR i que la majoria dels que han acomiadat també s’ha repenjaven molt amb la feina.
Avui ELL té un sopar amb els ALTRES ELLS i diu que aprofitarà per parlar del tema hi veure si poden fer-hi alguna cosa.
Sort tinc de treballar amb ELL, sinó igual ara estaria al carrer.
28 / juliol / 2009 13:50
Anònim ha dit...
Tu ets igual que ELL? Quin fàstic! Doncs que t'aprofiti la hipoteca, no només la del pis, ja que també tens hipotecada la dignitat. Continua fent-li el nus de la corbata i rient-li les gràcies, però siusplau no ho diguis com si fos el "millor" que t'ha passat en aquesta vida.
4 / setembre / 2009 12:19
El primer dels escrits és d'una companya (CAN) que va redactar un dels informes per fer efectius els acomiadaments.
Li hem de tenir pena? Ens colpeixa el cor quan llegim els seus motius?
Bé, jo estic casada i tinc dos fills. El meu marit es fa tot solet el nus de la corbata i jo no li penso fer el nus a cap home. Els meus fills estan educats a fer-se la bossa d'esport sols solets, així de grans sabran fer-se el nus de la corbata sense ajuda.
A casa gaudim d'un bon humor i a més a més intel·ligent. No riem les gràcies dels altres si no en fan.
El pis on vivim és de lloguer, precissament per a no hipotecar la vida dels nostres fills. Si podem el comprarem quan ells siguin més grans. Cada mes hem de pagar el lloguer, però no tenim la vida hipotecada, i ni molt menys la CONSCIÈNCIA i la DIGNITAT. No puc imaginar a la meva família pendent dels capricis del meu cap. A casa tots som persones, tots amb defectes i virtuds: a l'escola, a la feina, a la vida...
És del tot lamentable tenir persones sense escrúpuls que hem de qualificar com a "companys/es" al nostre entorn.
Jo també vaig al teatre i us dessitjo MOLTA MERDA!!!! (jo inclosa), però quan vaig amb els nens a veure titelles, és com un mal son, ens veig a tots nosaltres penjant de fils acrílics i representant una funció que no sabem quan acabarà.
The red caputxet (segons diria el Buenafuente, intim amic del que va per parts)
He consultat amb un parent i amb les cartes publicades i els comentaris fet dins de l'empresa sobre els sous cobrats i les indemnitzacions pagades pensem que la quantitat pagada no arriba als 28 dies per any treballat de mitjana. Es cert?
ResponEliminaAprofito el blog, per a dirigir-me a tots els companys/es, per agrair-vos les innumerables mostres de solidaritat i afecte que m'heu fet arribar.
ResponEliminaÉs en moments difícils, com aquest, quan et dones compte que les persones amb les quals has compartit una part molt important de la teva vida et fan costat i sentir el seu suport i caliu.
El reconeixement de la improcedència del meu acomiadament, per part de l'empresa, no el visc com una victòria personal, sinó com la constatació de lo malament que fan les coses la Direcció, tal i com ha quedat demostrat en altres casos similars al meu.
Us diria moltes més coses però crec que no cal, tots/es em coneixeu lo suicient per saber el que penso i els sentiments que tinc vers vosaltres, només desitjar-vos el millor i que us tindré sempre presents com a companys i amics.
Rosa M. Martin
Gràcies a tu per ser com ets i no haver canviat segons bufava el vent. Gràcies per la teva amistat, que sempre ha estat sincera i per escoltar-me quan ho he necessitat.
ResponElimina1000 petonssss
Intento fer un anàlisi de tot allò que estic veient, escoltant i llegint. Sincerament, em sento com si estigués enmig d’un camp de batalla a on només quedaran víctimes i podria dir més, em sento com si tornés al parvulari a on es solucionen les coses tirant-se dels cabells els uns als altres, i hagi de venir algú o alguna cosa per separar-los, i això, pel temps que porto amb vosaltres, diria que no té fi!! He escoltat comentaris de les dues bandes, i es el peix que es mossega la cua. Això només desanima a la gent que estem treballant i que volem avançar, així que ningú es pregunti en pròximes ocasions, per que la gent es forma i després marxa. No estic a cap bàndol, encara que molta gent em posicioni, només estic a favor de construir, no de destruir. I si us plau, no contesteu dient que la culpa es d’aquell o de l’altre, que aquest es millor o que Ell m’ha salvat, com si fos un Deu, seria confirmar la meva opinió, i no fa falta...
ResponEliminaPerquè et desanima?
ResponEliminaNomés treballes tu?
Avançar cap a on?
No estar a cap bandol, acostuma a voler dir que ho estàs en un, a quin?
Construir? Perfecte, però que i com?
Si hi hagués un canvi d’actitud per les dues parts, son algunes d’aquestes preguntes les que us heu de feu entre vosaltres. Comitè per defensar els nostres interessos i Empresa si valoreu el factor humà.
ResponEliminaUn altra acomiadament improcendent més... Després tornarà sortir algú posant als companysde volta i mitja. És una pena. I els redactors dels informes que no serveixen ni per això continuen al seu lloc....
ResponEliminaAnònim ha dit...
ResponEliminaApocalipsis 8, 1 - 6
“ El séptimo sello “
Tras haber abierto el séptimo sello , se hizo un silencio en el cielo como de una media hora.Vi entonces a los siete ángeles que , de pie , están en la presencia de Dios ; les fueron dadas siete trompetas. Vino después otro ángel que tenia un incensario de oro y se puso ante el altar ; se le dieron muchos perfumes para que , junto con las oraciones de todos los santos , los ofreciera sobre el altar de oro que está ante el trono . Y por la mano del ángel ascendió el humo de los perfumes con las oraciones de los santos a la presencia de Dios.
Tomó el ángel el incensario , lo lleno con brasas del altar y lo arrojo sobre la tierra ; se produjeron entoces truenos , voces relámpagos y terremotos .
Y los siete ángeles que tenian las siete trompetas se preparaon para tocarlas .
( Els Ipsylons estem desperts i a la guait )
Las siete Trompetas
El castigo de Babilonia
Anuncio de la Caida de Babilonia
Diu Feng You-Lan , en una de les seves obres , que el senyor “ …...” , no reconeix en cap lloc l’existència de Dèu , en tot cas , ho fa com una hipòtesi , per evitar o si més no , reduïr la possible suspicàcia dels seus esclaus , .
El coneixament és contrari als seus desitjos .
Els Ipsilons semblem sotmessos a l’enagenació , servilisme i explotació , però res més lluny d’aquesta aparent realitat .
Si , recullim la vostra bruticia i els vostres mocs , però NO ho reciclem .
No ensenyar , però si manar , és el nucli del pensament esclavista actual.
No caldrà esperar la vinguda d’un Apocalipsi Diví , la mateixa guardia “Pretorina” que teniu ara us derroca i es menjarà les vostres tripes .
“ Mas vale renunciar ,
que mantener el vaso lleno.
La espada que mucho se afila ,
No podrá conservarse largo tiempo.
Una sala colmada de oro y jade ,
Nadie la podrá guardar “
Quiza ,…
Ara renegueu de com i de quina manera us heu enriquit , però no podeu fer desapereixer les proves documentals com feu desapareixer les persones .
“ Im memoriam “
29 / octubre / 2009 19:50
Anònim ha dit...
Y el Arca del Pacto ya no tendrá ningún efecto sobre los creyentes, ni sobre la raza superior que ostenta la verdad, su única verdad (que no es la nuestra), ellos también oyeron las trompetas del Apocalipsis, pero no hicieron caso.
Las 7 plagas cayeron sobre ellos, ya que nunca escucharon la palabra de Dios: = igualdad, = justicia = honestidad...
La llegada de un nuevo Profeta (nuestro Mesías) desvelará, rasgando la sábana que protegía el Arca, de los más simples terrenos, que los documentos que guardaban fielmente los esbirros de los que se sentían poderosos de nada servían: ni para inculparles, ni para redimirles:
Entre ellos mismos se juzgaran. Entre ellos mismos se castigaran.
Sus cánticos y sus oraciones no serán escuchados ni en la iglesia ni el juzgado.
Serán repudiados. Serán sometidos. Serán... castigados a todo aquello que hayan deseado a cualquier otro igual o inferior.
OMEGA
PS: La verdad triunfará y se alzará sobre sus cabezas con una nueva y vigorosa fuerza que hará temblar su indigno templo desde los más recónditos cimientos.
NO HABRÁ UNA PRÓXIMA VEZ. NO TENDREIS NINGUNA OCASIÓN MÁS.
1 / novembre / 2009 01:40
AYER, JUICIO PARA EL RESTO DE TRABAJADORES DE MEDIVALOR. LOS MIEMBROS DEL CUT NI SE PRESENTARON. REPRESENTA A TODOSSSSSSS???????????????
ResponElimina¿Los trabajadores pidieron ser representados por el CUT?
ResponEliminaYa deberíais saber, a estas alturas, que sino lo solicitan ellos no se presentan.
¡Qué cruz! y que poco talento.
Los miembros del CUT no se presentan nunca de oficio. Es el trabajador quien pide su comparecencia. Por cierto, cuando se escribe con mayúsculas la interpretación es de alguien que grita. A mi, personalmente, no me gusta que me alcen la voz, ni por escrito.
ResponEliminaCrec, un cop més, que la persona que envia a crits, la seva disconformitat amb els companys del CUT, forma part de l'empressa. Sobre tot ho penso per les formes, ja que sempre són les mateixes: la mala educació i les maneres. M'agrada veure que el blog no està mort. Falta assistència, però... els acomiadats poques ganes tenen d'intervenir i els que encara no han estat defenestrats o tenen por o molta feina, la qual cosa no és d'estranyar, ara han de fer la feina dels acomiadats.
ResponEliminaM'agradaria moltes respostes... la feina és la feina i la por és la por...
No os preocupeis al final la decision sera del BBVA que es el que manda ya que para eso paga y engaña a los clientes haciendoles firmar seguros que no deben con los ICO.
ResponEliminaCreo que es un ex-enchufado, ahora ex-trabajador de MEDIVALOR, pero que no ha dejado de ser amigo del que lo trajo...
ResponEliminaEl nostre Mur
ResponEliminaAvui es celebra el 20é aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, i no he pogut evitar la temptació de fer un paral•lelisme entre aquest fet i el nostre COMB.
Efectivament nosaltres tenim el nostre propi Mur, però a diferència del de Berlín que es va construir en un temps rècord, el nostre ha trigat dues dècades en ser construït. A casa nostra també hi ha un Est i un Oest, a l’Est es troba la Junta amb la Direcció: els jerarques que lenta però inexorablement maó a maó, han canviat les relacions entre els treballadors i fins i tot han canviat els mateixos treballadors. A l’Oest els que ja estan fora i els que des de dins veiem com hem perdut la llibertat: d’expressió, de ser treballadors amb dignitat, de sentint-se amics amb els amics, de saber qui no ho és...
Des de les seves torres de vigilància i les seves mesures de seguretat han fet possible
una transformació tan profunda del COMB que ja no se’l reconeix. En la seva decadència la Junta/Direcció utilitza als empleats com a carn de canó, els quals sinó es sotmeten són repudiats o eliminats (acomiadats), això sí, sota un pretès estat de benestar laboral, que segons diuen, no existeix a l’altre cantó del Mur.
No us creieu aquesta paranoica afirmació, ells ho saben, però la utilitzen perquè no mirem més enllà del Mur que ens han imposat, perquè no fugim o ens resistim davant l’arbitrarietat i la injustícia.
A l’igual que Berlín de l’Est, nosaltres també hi han persones afectes al règim en la qual hi creuen fermament i quina recompensa per ser fidels, és el manteniment del lloc de treball i unes poques engrunes. Aquests “comissaris polítics” són encara més perillosos que els seus caps, perquè són ells els encarregats de posar els maons al Mur, consolidant-lo i enfortint-lo amb el pas del temps.
Jo com aquells berlinesos de l’Est lluito dia a dia perquè, des de dins, caigui el Mur. I això encara que no us ho creieu passarà ben aviat.
Feliç aniversari.
Tienes razón compañero: "Pan para hoy. Hambre para mañana" Si no me equivoco le llamaban el muro de la vergüenza (al de Berlín). ¿Cómo debemos llamar al nuestro?
ResponEliminaFINS QUAN RESTAREM CALLATS
ResponEliminaPrimer varen ser els companys de MIC
I no varem dir res perquè no erem de MIC.
Després varèn ser diferents companys de SASA, MEDIVALOR, COMB i d'altres empreses
I no varem dir res perquè no erem nosaltres.
Després varèn els companys de MEDIVALOR
I no varem dir res perque no erem de MEDIVALOR
Finalment vindran per tots nosaltres
I no quedarà ningú per parlar de nosaltres.
JA N'HI HA PROU!
Enviat per CUT a 14:45 1 comentaris
dimarts, 7 / juliol / 2009
Les diferències (1)
Porque somos diferentes
Somos personas identificadas y comprometidas con nuestro Proyecto de Empresa. Buscamos y fomentamos el talento, en la combinación de la calidad humana, los conocimientos y las habilidades. Estamos satisfechos cuando:
• Se nos distingue por nuestro Estilo Profesional y Directivo.
• Sorprendemos a nuestros clientes con una calidad humana que permite una relación de aprecio mutuo.
• Nuestras personas demuestran su orgullo de pertenecer a ........…………………….
Continuara ....
11 / novembre / 2009 12:56
Avui he descobert aquesta resposta desprès de 4 mesos . Tinc clar que tot és una provocació.
"Porque somos diferentes
Somos personas identificadas y comprometidas con nuestro Proyecto de Empresa."
Jo no conec a ningú que sigui o es pugui considerar com a persona digna que es consideri així de diferent.
"Buscamos y fomentamos el talento, en la combinación de la calidad humana, los conocimientos y las habilidades". Talent? quin talen cerquen i fomenten? Quan troben qualitat humana, coneixements i habilitats -- les rebutgen i acomiaden a la gent que des de fa molts anys han demostrat que les tenen.
"• Se nos distingue por nuestro Estilo Profesional y Directivo". Mai millor dit, si per alguna cosa se'ls distingeix és pel seu estil o millor dit per la seva manca d'estil.
"• Sorprendemos a nuestros clientes con una calidad humana que permite una relación de aprecio mutuo".
Aquesta valoració qui l'ha fet??????? Els metges són col·legiats o clients??????
"• Nuestras personas demuestran su orgullo de pertenecer a ........…………………….
Continuara ...."
Qui són "nuestras personas", els treballadors simples assalariats o persones del carrer??? Algú de nosaltres mostra orgull de pertànyer a aquesta mal nascuda elit?
Tot plegat sembla un missatge del "movimiento falangista". No sé si em fa sentir por o fàtic. Potser les dues coses. Però de totes totes és increible que hores d'ara quedi gent amb aquesta mentalitat...
Aquest comentari és de l'11 de novembre, i com es pot llegir continuarà... Quan tindrem la segona entrega?????
En resposta a la carta de l'11 de novembre manifestar que pel plural utilitzat, el fos i la forma fa pensar que l'ha escrit un incontrolat membre del staff directiu. El mateix que quan ha d'escollir un col.laborador/a per alguna de les empreses del grup, el qual es responsable directe, prefereix que sigui col.laboradora i es fixa més en els "atributs externs", i en les "habilitats"en detriment de les qualitats humanes i els coneixements. En quan al talent no vull descriure com el fomenta per no veure censurada la carta. Molta gana i el pa ben lluny.
ResponEliminaSi heu esborrat els comentàris fets als escrits, esborreu també els escrits donat que no tenen sentit sense les aportacions fetes pels companys/es.
ResponEliminaTambé valdria la pena que justifiquessiu aquesta decissió de suprimir-los.
Trobo a faltar el comunicat de la CUT en relació a l'últim acomiadament que hi ha agut a la casa.