Per la dignitat

El seu nom complet és Maruja Ruiz Martos i pertany a una dona que porta 50 anys lluitant al districte de Nou Barris (Barcelona), per defensar la sanitat i l'educació. Per a ella, són els puntals més importants d'un país. Aquesta és la raó per la qual, dilluns passat renunciava públicament a la Medalla d'Honor de la ciutat que li concedia l'alcalde Xavier Trias. Era "una qüestió d'honor i de coherència". CiU, el partit al qual pertany, porta des de maig fent retallades en serveis públics que han tret al carrer a la societat catalana.


Què tenim els pobres si no podem curar-nos ni portar els nostres fills a la universitat? Quines perspectives de treball tenen els xavals quan acaben la carrera?, Es pregunta Maruja. "Hi ha altres mesures, no es pot sol retallar, no pot ser que ens toqui sempre a nosaltres. El sistema no pot funcionar així, donar a l'empresa privada és el primer pas perquè després paguis tu".

Aquesta líder veïnal, que parla amb la vehemència de qui coneix la lluita al carrer, se sent orgullosa i agraïda amb els que l'han proposat per a aquest premi, les persones que han acompanyat les seves reivindicacions en els barris de Prosperitat i Nou Barris. No és estrany el reconeixement que volia brindar la seva ciutat. Va arribar a Barcelona des Guadix, Granada, quan tenia 13 anys i, des d'allà, va començar la seva lluita. Els carrers es van pavimentar, el transport públic va arribar a on abans ni s'acostava i, la gent gran van aconseguir, després de 17 anys de reivindicació, un centre per a elles.

A Maruja li fa mal que en aquesta època d'ajuntaments democràtics li diguin que un autobús no pot donar servei a 2.000 persones perquè no és rendible. "Les qüestions públiques, si són rendibles, millor, però si no ... Per a què serveixen llavors els nostres impostos?"

De vegades, visita als joves als instituts en els que estudien i els anima a lluitar, a defensar els seus ideals. Creu que la joventut d'ara té més poder i sap molt més. "Jo no he anat a l'escola però ells són capaços de redactar un full en una hora. Poden i han de lluitar. Han adonar-se que ha quedat molta gent a la cuneta per la lluita".