LA REFORMA LABORAL CADA COP MÉS REGRESSIVA

Amb els únics vots del PSOE (169), i gràcies a l'abstenció de PNB i CiU (16), el projecte de llei de la reforma laboral del govern espanyol va superar ahir el tràmit a la comissió de Treball del congrés. Van votar-hi contra ERC-ICV-IU i PP (165). Ara el text s'enviarà al senat, que podrà esmenar-lo, i hi ha previst que el ple del congrés el voti el 9 de setembre. Però els sindicats ja han avisat que el projecte de llei és 'el pitjor atac als drets dels treballadors' i esgrimeixen la vaga del 29 de setembre per aturar aquesta reforma (comunicat).

La reforma laboral que va presentar l’Executiu del PSOE, juntament amb totes les retallades socials que paral•lelament està aprovant i preparant, ja suposa la pitjor agressió als drets de les classes treballadores de les darreres dècades.Tanmateix, el tràmit parlamentari està servint per endur-la encara més, ja que el Govern espanyol està preferint negociar les esmenes amb la dreta, per obtenir-ne el seu suport.

D’aquesta manera, s’estan concretant cada vegada més les fórmules per poder realitzar un acomiadament procedent, amb una indemnització de només 20 dies per anys treballat (8 dels quals pagats amb diner públic) amb un topall de 12 mesos. Sense que a una empresa hi hagi pèrdues, doncs, ja podrà realitzar acomiadaments procedents. Una altra preocupant qüestió que s’està debatent és la possible reducció del paper de l’autoritat laboral en el cas de conflicte laboral, augmentant així el poder de l’empresari i laminant les bases de la negociació col•lectiva. Algunes esmenes van també en la línia facilitar l’encadenament de contractes temporals, flexibilitzar més els contractes parcials (en favor de les necessitats de l’empresari) o eliminar encara més limitacions a les ETT per tal que operin amb llibertat en el sector públic.

A mesura que avancen les negociacions, la reforma laboral cada cop esdevé més regressiva, però de la mateixa manera cal endurir la resposta de les organitzacions sindicals, socials i polítiques que defensen els drets dels treballadors i avançar cap a una vaga general, el 29 de setembre, que paralitzi els centres de treball i aquesta nova agressió als drets laborals. Cada dia que passa tenim més arguments per fer vaga i per mobilitzar-nos!

Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques

Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques i autor de diverses publicacions. Expert en les col•lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil, assegura que la crisi de valors està darrere de l’econòmica. Ara no dubta a anunciar la fi del capitalisme. "És qüestió de temps", assenyala, i no tant per la crisi actual, sinó per la dels seus valors, que és en la seva opinió el veritable origen de tots els patiments de l’economia en l’actualitat.

article sencer. http://spccc.pangea.org/spip.php?article4139

Conveni Col·lectiu

Un cop denunciat el CONVENI COL·LECTIU DEL COMB per part de la direcció de l’empresa, hauríem de posar-nos les piles i treballar tots per fer possible posar damunt la taula totes aquelles qüestions que creiem haurien de contemplar el conveni i modificar aquelles altres que considerem són motiu de canviar, eliminar o redefinir.

La denuncia del conveni obliga a la creació d’una comissió negociadora la qual a de treballar sobre una proposta de punts a tractar.

Posem les cartes damunt la taula. Digues la teva. Envia les teves opinions, suggerències i propostes al bloc de la CUT. Fes-ho com a comentari al comunicat, ho pots fer des de l'anonimat amb respecte.

OBRIM LA CAIXA DELS TRONS!

PROPOSTA D'ARTICLES A REVISAR EN LA FUTURA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI

- Article 1 – Àmbit personal (revisar l’àmbit d’aplicació personal i empresarial)

- Article 4 punt b – Comissió Mixta (adequar-ho a la nova realitat empresarial de l’institució)

- Article 9 – Classificació del personal (ajustar-ho a la feina feta per la Fundació CIREM i el Gabinet Roca)

- Article 14 – Dissabtes (ampliar el dret a que sigui festiu a totes les empreses)

- Article 15 – Vacances (treure el concepte dels 4 dissabtes com a computables de vacances)

- Article 16 – Dies festius (treure el festiu recuperable i ampliar la sortida a altres dies destacats de festivitats)

- Article 19 – Complements retributius (incorporar o eliminar aquells conceptes que no estan regulats)

- Article 22 – Nombre de mensualitats (incorporar una nova paga extraordinària en concepte de beneficis)

- Article 23 – Hores extraordinàries (mantenir el concepte de no fer-les, però revisar el preu pactat)

- Article 23 bis – Dietes i quilometratge (adequar-ho a la nova realitat)

- Article 26 – Permisos i llicències (adequar-ho a la nova legislació i incorporar aquelles peculiaritats pròpies del COMB)

- Article 31 – Fons social (millorar-ho)

- Article 32 – Jubilació (millorar-ho)

- Annex 1 – Escalat de sous (adequar-ho a la realitat)

- Annex 2 – Programa de formació – promoció ( adequar-ho a lo treballat fins ara)

- Cal definir tot una sèrie de millores a presentar en el nou conveni col•lectiu:

o Tiquets de menjador

o Universalització de millores econòmiques que només gaudeixen alguns

o Control del RPO

o Revissió deles categories comercials

La doctrina del Shock

Gobernar es tomar medidas impopulares: ¿para quién?

Vicenç Navarro – Consejo Científico de ATTAC España

Una frase que se está generalizando en ciertos sectores del establishment político español, incluyendo el gobierno español, es que gobernar significa “no temer a tener que tomar decisiones impopulares”. Esta frase se está utilizando para alentar al gobierno a tomar medidas como la congelación de las pensiones, la destrucción de puestos de trabajo en el sector público, la reducción de los salarios de los empleados públicos, la reforma laboral que facilitará los despidos y la reducción salarial, medidas que están siendo, como es lógico, altamente impopulares entre las bases electorales del partido gobernante.

Encuentro esta frase, además de enormemente arrogante, carente de sensibilidad democrática. La función primordial de un representante político es representar a sus electores, pues es la voz de aquellos que le han elegido. El poder de tal gobernante deriva única y exclusivamente de la soberanía otorgada a él o a ella por la población a la cual representa. Y si hay un conflicto entre lo que el representante opina y lo que los representados desean, es el representante el que debe cambiar o dimitir. No es el representado el que tiene que dimitir. La población vota a un programa con el cual el representante está comprometido. Y ninguna de estas propuestas del gobierno Zapatero, por cierto, estaba en la lista de políticas públicas en cuyas bases el gobierno fue elegido.

Muchas de las voces que sostienen aquella frase de que hay que ir en contra de la opinión de los representados parecen ser conscientes de la incoherencia de tomar posturas contrarias a su electorado. De ahí que subrayen el tema de la comunicación, aduciendo que la impopularidad de las medidas se debe a la falta de comunicación entre el Gobierno y su electorado. Es el eterno argumento de que las masas no entienden a las élites gobernantes que tienen que cargar en sus hombros la responsabilidad de tomar decisiones impopulares e incomprendidas. Esta actitud menosprecia, no sólo la inteligencia y madurez del electorado, sino que sobreestima las dotes del representante, creyendo que él o ella saben más lo que beneficia e interesa a su electorado que el propio electorado.

La realidad es que la impopularidad de cada una de estas políticas que el gobierno ha tomado no se debe a que no se hayan explicado. En realidad, los medios de mayor difusión del país no sólo las han explicado, sino que las han promovido activamente, pues la mayoría son de ideológica neoliberal. Y, en cambio, las bases electorales del gobierno socialista español, así como la mayoría de la población, no aceptan tales medidas, y con razón.

En toda esta justificación, la frase que debiera utilizarse no es si hay temor a tomar medidas impopulares, sino entre quiénes son impopulares. Lo que estamos viendo es que se están tomando medidas impopulares entres los débiles, y muy populares entre los fuertes, medidas que éstos últimos han estado deseando tomar desde hace muchos años, y ahora, con la crisis (que ellos crearon), tienen el momento para implementarlas. La congelación de las pensiones, por ejemplo, fue impopular entre los pensionistas, pues ellos tendrán que pagar un déficit que se crea en las cuentas del estado (1.500 millones de euros) que podría haberse evitado no bajando los impuestos de patrimonio (2.500 millones) que beneficiaron primordialmente a las rentas superiores. El gobierno no tuvo temor en tomar medidas impopulares entre los pensionistas y muy populares entre las rentas superiores. El coraje que se exige, no es disminuir los beneficios sociales y laborales de la clase trabajadora, sino enfrentarse a los grupos más poderosos (desde la banca y la patronal a las rentas superiores). Y es ahí donde su cobardía es decepcionante, lo cual es incluso más acentuado entre las derechas españolas y catalanas, siempre muy próximas al mundo financiero y empresarial, y muy lejanas de los ciudadanos de a pie. De ahí que las derechas utilicen constantemente la cruz y la bandera para conseguir el apoyo que sus políticas económicas y fiscales dificultarían. Las izquierdas no pueden regirse por el mismo criterio de coraje que tienen las derechas, y han de tener valor para tomar medidas impopulares entre los poderosos en este país, que, por desgracia, no son las clases populares.

Artículo publicado en El Plural.
www.vnavarro.org

Resposta de la Comissió Unitària dels treballadors/es del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Ahir a darrera hora, sense cap comunicació prèvia d’aquesta voluntat, ens va ser comunicada formalment la DENÚNCIA per part de la direcció del conveni col·lectiu del COMB i les seves societats.

La denúncia la fan explicitant una seria de raonaments per a la negociació com són:

• Situació de crisi actual que impedeix garantir l’aplicació de l’IPC;
• Un suposat coneixement per part nostre d’una altra també suposada contenció de la despesa que diuen haver dut a terme.
• El suposat increment “considerable” del 6%, garantit de forma ad personam, que té, diuen, una important incidència sobre les dotacions del fons de productivitat i formació.
• La voluntat, donada la retallada que han patit els metges, de no incrementar les quotes col·legials.

Del contingut total del document (que us adjuntem) des de la representació col·lectiva ens agradaria d’entrada fer algunes consideracions, algunes de les quals ja transmeses a la Direcció en la reunió d’ahir.

1. Reiterar un cop més la manca de voluntat de la direcció de l’empresa de consensuar tots aquells temes i problemàtiques que ens afecten a tots, sense haver fet una reunió prèvia amb la representació sindical per tal de veure com ens enfrontem als nous reptes. I apostant unilateralment per una política de fets consumats, com ha estat la manera en que s’ha denunciat el conveni.
2. El suposat clima d’entesa i de lliurament d’informació sobre les empreses que es desprèn en el document que manifesta la direcció, no ha existit de la manera fluida i necessària que una representació com la nostra requeria i la situació demanava, malgrat que reiteradament la representació sindical ha manifestat tant a la Direcció General, com al Cap de l’Unitat de Recursos Humans, que estàvem i estem disposats a parlar de tot allò que faci falta per mantenir la viabilitat de la Corporació i el manteniment dels llocs de treball.
3. El moment escollit per la direcció per a denunciar el Conveni, l’últim dia i a l'última hora legal per poder fer-ho, pensem no és l’adequat ni propiciarà l’escenari millor per a poder avançar conjuntament en la resolució i recerca de compromisos que la situació actual requereix. Doncs ens trobem a les portes de unes eleccions sindicals, amb tot el que això implica, davant una manca de representativitat col·lectiva en algunes de les empreses del grup i amb un escenari (generat per la denúncia de la Direcció) en el que caldrà discutir-ho tot. Si més no tot allò que l’assemblea consideri oportú. Denunciar el conveni és d’alguna manera obrir la caixa dels trons i aquesta sempre costa de tancar. Aquesta és doncs, una responsabilitat que la Direcció ha pres però que en cap cas compartim.
4. Si bé valorem molt positivament, com se’ns ha comunicat, la voluntat de no aplicar mesures traumàtiques, vagi per endavant que des d’aquesta representació considerem que qualsevol negociació sobre costos i massa salarial implica fer-ho en la perspectiva d’unes retribucions justes i equitatives per a tothom.

La DENÚNCIA del conveni per part de la Direcció implica iniciar un procés de negociació costós en el marc d’una situació gens favorable, davant el qual haurem de respondre amb tota la corresponsabilitat, seriositat i fermesa que calen. I aquestes condicions solament són possibles amb una representació col·lectiva del COMB i de totes les seves societats, forta, cohesionada, amb un assessorament jurídic adequat i un ampli suport dels companys i companyes.

El proper 16 de setembre farem una assemblea general de tots els treballadors del COMB i la seva Corporació per analitzar les accions que cal dur a terme.

Comissió Unitària dels Treballadors/es del COMB i les seves societats