dijous, 15 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
L'ASSEMBLEA TOMBA LA PROPOSTA DE NEGOCIACIÓ
Us informem que l’Assemblea de treballadors del COMB i les seves empreses es va reunir ahir 12 de desembre de 2011 per discutir i aprovar la proposta de la Comissió Unitària de Treballadors/es (CUT) de negociació del Conveni Col·lectiu.
Despres d’una explicació del procés negociador per part de la CUT, es va posar a debat la proposta la qual va ser rebutjada per l’Assemblea amb 41vots en contra i 35 vots a favor.
Reunida aquest matí la CUT fem les següents valoracions:
1. Valorem molt positivament l’alt grau de assistència així com la participació i el debat dels companys i companyes.
2. Entenem que els resultats manifesten un rebuig clar a la proposta presentada per la CUT i per tant invalida la continuïtat del procés negociador tal com s’ha portat fins ara.
3. Aquest fet obre un nou escenari en el que és necessari el reforçament de la representació col·lectiva. En aquest sentit pensem que cal iniciar sense demora el procés electoral al COMB, MEDICORASSE i Grup MED Corporatiu. Que ha de possibilitar a la CUT establir les bases de negociació d’acord amb els criteris emanats de l’Assemblea.
4. Atenent a tot això comunicarem a la part empresarial tant els resultats com les valoracions de l’Assemblea. Així com el criteri de la CUT pel que fa al procés negociador.
Tot que entenem que s’obren escenaris molt difícils, som de l’opinió que és des de la representació col·lectiva, la participació i la voluntat d’entesa que s’ha de continuar lluitant.
Comissió Unitària dels Treballadors del COMB i de les seves Societats
dimecres, 7 de desembre del 2011
“Propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic”
En uns moments tan delicats pel que fa a la sanitat pública, on no solament és objecte de debat sinó també de desig per part de sectors econòmics importants que veuen en ella una nova font de guanys, pensem és important conèixer totes les veus implicades en el que sense cap mena de dubte constitueix una de les conquestes socials més importants del que venim anomenen com estat del benestar. Que tot sigui dit en el nostre país i estat ha estat més aviat tard i pobre dins el conjunt d’Europa.
El Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha donat a conèixer en roda de premsa, el document final del Fòrum de la Professió Mèdica amb les propostes dels metges de Barcelona sobre el sistema sanitari públic. El doctor Miquel Vilardell, president del COMB, i el doctor Jaume Padrós, vicepresident primer de la institució col•legial i coordinador del Fòrum de la Professió Mèdica, van presentar el document “Propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic” que en el seu preàmbul llegim:
I, què és irrenunciable? En primer lloc, el finançament públic de salut. Aquest és un bé aconseguit i construït entre tots, implantat a la nostra societat sense marxa enrere i emmarcat en el concepte més elemental de justícia social. El model podrà ser objecte d’anàlisi, de reformes per millorar la seva eficiència, de definició de la cartera de serveis, d’establiment de prioritats i, si convé, d’introducció de mecanismes per afavorir la utilització responsable, i la corresponsabilització de la població, però les característiques de sistema públic, equitatiu i universal són irrenunciables.
accés al document
La Generalitat a punt d’aprovar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que vulnera els drets de les treballadores i treballadors
La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament aprova acomiadar de forma discriminatòria a 42 treballadors i treballadores de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Tampoc respecta als col·lectius protegits com les embarassades, les dones amb baixa de maternitat o les persones en règim de reducció de jornada per cura de fills i filles menors d’un any. Amb aquestes decisions, la direcció de l’ACCD podria estar incorrent en frau de llei.
L’Expedient de Regulació es troba al Departament d’Empresa i Ocupació a punt per dictaminar-ne la seva resolució favorable per part de les autoritats laborals del Govern de la Generalitat de Catalunya.
La retallada del 55% en el pressupost 2011 de la Generalitat de Catalunya destinat a Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) és l’argument de l‘actual Govern català per acomiadar a la meitat de la plantilla l’ACCD. Les causes de l’acomiadament s’emmarquen dins les mesures d’austeritat empreses per l’actual Govern i han estat justificades per raons econòmiques i productives, raons que recentment han estat declarades improcedents per part de la justícia en altres acomiadaments realitzats per part de la Generalitat de Catalunya [1], [2].
Un acomiadament discriminatori, amb manca d’objectivitat i buit de criteris
Concretament es pretén acomiadar el 100% de les dones embarassades, el 50% de les dones amb baixes per maternitat, i més del 80% de les persones que estaven en règim de reducció de jornada per cura de fills/es menors d’un any. L’article 53.4 de l’Estatut dels treballadors declara nul·la l’extinció de contractes a persones en aquestes condicions.
En la mateixa línia, es volen acomiadar més del 80% dels treballadors/es de nacionalitat estrangera (Nicaragua, Colòmbia, Marroc, entre altres) i el 75% de les persones de l’ACCD que han manifestat la seva homosexualitat. Aquestes discriminacions vulneren el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (Article 14), la Constitució espanyola (Article 14) i l’Estatut dels Treballadors (Art. 17.1).
En el cas dels treballadors i les treballadores que han defensat els seus drets, al manifestar-se en contra de la retallada del pressupost de cooperació i denunciar el desmantellament de l’ACCD, l’acomiadament arriba fins el 95% d’aquest col·lectiu. Tot plegat resulta una clara vulneració d’un dret i deure laboral bàsic recollit en el mateix Estatut dels Treballadors (Art. 4).
En tots els casos s’incompleix el Protocol addicional 12 del Conveni Europeu de Drets Humans on es fa especial èmfasi que ningú potser objecte de discriminació per part d’una autoritat pública, raó per la qual aquesta situació és més greu ja que l’Estat Espanyol, i per tant també la Generalitat de Catalunya, han ratificat aquest protocol.
El desmantellament de la cooperació catalana
La intencionalitat d’aquests acomiadaments té com a objectiu el desmantellament de la Política Pública de Cooperació al Desenvolupament que es fa des de Catalunya, una política fonamentada en el consens de tots els partits polítics amb l’empenta de la societat civil i que va ser impulsada pel Govern de CIU l’any 2001 (Llei 26/2001 de cooperació al desenvolupament).
La prova principal la tenim per la gran pèrdua de capital professional que representaria la reducció dràstica de la plantilla que s’està efectuant: el 90% de treballadors/es amb formació i experiència específica en cooperació al desenvolupament, Acció humanitària i educació per al desenvolupament i, el 80% de treballadors/es amb formació acadèmica superior (màsters, doctors i professors universitaris), la majoria dels quals poliglotes (amb una mitjana de 4-5 idiomes cadascú, entre els quals l’àrab i el rus).
Com a ciutadans i ciutadanes de ple dret volem denunciar aquest greuge i apel·lar al respecte dels treballadors i treballadores i a la defensa d’una política pública de cooperació. Aquesta no és patrimoni de cap govern, sinó de tots els actors de la societat civil que han participat per donar-li una identitat reconeguda tant a nivell nacional com internacional.
diumenge, 4 de desembre del 2011
Per la dignitat
El seu nom complet és Maruja Ruiz Martos i pertany a una dona que porta 50 anys lluitant al districte de Nou Barris (Barcelona), per defensar la sanitat i l'educació. Per a ella, són els puntals més importants d'un país. Aquesta és la raó per la qual, dilluns passat renunciava públicament a la Medalla d'Honor de la ciutat que li concedia l'alcalde Xavier Trias. Era "una qüestió d'honor i de coherència". CiU, el partit al qual pertany, porta des de maig fent retallades en serveis públics que han tret al carrer a la societat catalana.
Què tenim els pobres si no podem curar-nos ni portar els nostres fills a la universitat? Quines perspectives de treball tenen els xavals quan acaben la carrera?, Es pregunta Maruja. "Hi ha altres mesures, no es pot sol retallar, no pot ser que ens toqui sempre a nosaltres. El sistema no pot funcionar així, donar a l'empresa privada és el primer pas perquè després paguis tu".
Aquesta líder veïnal, que parla amb la vehemència de qui coneix la lluita al carrer, se sent orgullosa i agraïda amb els que l'han proposat per a aquest premi, les persones que han acompanyat les seves reivindicacions en els barris de Prosperitat i Nou Barris. No és estrany el reconeixement que volia brindar la seva ciutat. Va arribar a Barcelona des Guadix, Granada, quan tenia 13 anys i, des d'allà, va començar la seva lluita. Els carrers es van pavimentar, el transport públic va arribar a on abans ni s'acostava i, la gent gran van aconseguir, després de 17 anys de reivindicació, un centre per a elles.
A Maruja li fa mal que en aquesta època d'ajuntaments democràtics li diguin que un autobús no pot donar servei a 2.000 persones perquè no és rendible. "Les qüestions públiques, si són rendibles, millor, però si no ... Per a què serveixen llavors els nostres impostos?"
De vegades, visita als joves als instituts en els que estudien i els anima a lluitar, a defensar els seus ideals. Creu que la joventut d'ara té més poder i sap molt més. "Jo no he anat a l'escola però ells són capaços de redactar un full en una hora. Poden i han de lluitar. Han adonar-se que ha quedat molta gent a la cuneta per la lluita".
Què tenim els pobres si no podem curar-nos ni portar els nostres fills a la universitat? Quines perspectives de treball tenen els xavals quan acaben la carrera?, Es pregunta Maruja. "Hi ha altres mesures, no es pot sol retallar, no pot ser que ens toqui sempre a nosaltres. El sistema no pot funcionar així, donar a l'empresa privada és el primer pas perquè després paguis tu".
Aquesta líder veïnal, que parla amb la vehemència de qui coneix la lluita al carrer, se sent orgullosa i agraïda amb els que l'han proposat per a aquest premi, les persones que han acompanyat les seves reivindicacions en els barris de Prosperitat i Nou Barris. No és estrany el reconeixement que volia brindar la seva ciutat. Va arribar a Barcelona des Guadix, Granada, quan tenia 13 anys i, des d'allà, va començar la seva lluita. Els carrers es van pavimentar, el transport públic va arribar a on abans ni s'acostava i, la gent gran van aconseguir, després de 17 anys de reivindicació, un centre per a elles.
A Maruja li fa mal que en aquesta època d'ajuntaments democràtics li diguin que un autobús no pot donar servei a 2.000 persones perquè no és rendible. "Les qüestions públiques, si són rendibles, millor, però si no ... Per a què serveixen llavors els nostres impostos?"
De vegades, visita als joves als instituts en els que estudien i els anima a lluitar, a defensar els seus ideals. Creu que la joventut d'ara té més poder i sap molt més. "Jo no he anat a l'escola però ells són capaços de redactar un full en una hora. Poden i han de lluitar. Han adonar-se que ha quedat molta gent a la cuneta per la lluita".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)